 |
| De la xarxa |
He complert dues setmanes en aquesta batalla contra el tabac.
Ara em trobo més fort, però la
setmana ha estat molt dura, les proves passades m'han portat a situacions, que
per a aquesta lluita són determinants.
El dia més delicat va ser el
dimarts, unes desafortunades paraules del metge durant una cita, totalment fora
de lloc i sense cap base que les justifiqués, em van conduir al moment més
crític, en què només dos detalls em van salvar de la recaiguda.
El no tenir un cigarret immediat
que portar-me a la boca, disposar de deu minuts per pensar et serveix d'ajuda
per salvar l'ocasió.
Després, aquests pots. Escriure i
compartir el meu conflicte a través del blog, ha creat un compromís per no
abandonar la meva obstinació. Així, d'alguna manera, la força de tots vosaltres
em manté en el camí.
Vèncer aquestes incidències
crítiques et deixa unes seqüeles de debilitat, en què necessites la proximitat
i el contacte amb els amics. Aquella nit a la presentació dels "Relats
velezanos IV" i després en la corresponent cervesa, durant la xerrada amb
els amics, les meves mans buscaven per les butxaques, per la bossa. Tu no saps
que busquen, ni que estan buscant, però per poc que indagues et donaràs compte
que persegueixen el paquet que en altre temps portaves, atenent al moviment
instintiu que t'ha acompanyat durant massa temps.
Per acabar la setmana amb coets.
Nou esdeveniment social, una comunió. Aquí abunden els espais horaris abonats a
l'avorriment, seguint uns ritmes que fan al temps etern. Al final venço, però a
costa de llançar-me a una caminada d'una mica menys de quinze quilòmetres.
Tenia la necessitat de sentir el cansament, deixar el meu cos buit de
pensament, només atenent a la monòtona alternança dels peus en caminar.
Però avui em sento molt més fort i segur. Per
poc que m'examino noto les millores del meu estat físic dia a dia, com la meva
respiració millora, m'aixeco sense la sequedat a la boca pròpia del tabac, va
desapareixent la insistent tos que m'acompanyava, fins i tot, sembla que
s'aclareix la veu .
Així que aquí continu, enmig del camí, notant com poc a poc la llum del dia és cada vegada més nítida i brillant ...
Així que aquí continu, enmig del camí, notant com poc a poc la llum del dia és cada vegada més nítida i brillant ...
Quinze felicitacions pels quinze dies...
ResponEliminaM'agrada que tinguis present quines són les coses que t'ajuden a vèncer la temptació. Saber com ho has aconseguit, ajuda a tenir més recursos per aconseguir-ho de nou quan ho necessites.
Caminar o fer esport per distreure l'ansietat em sembla una molt bona idea. Segur que ajuda molt. I aleshores fas doble salut... ;)
I aquests post, també... no els deixis. Sabem que pots, Alfonso. I aquí estarem, donant ànims i creient tant o més que tu que venceràs en aquesta lluitA.
abraçades sense fum...
Gràcies Carme. Espero que el pitjor ja hagi passat, cada dia que passa es queda més en l'oblit, però mai podem baixar la guàrdia.
EliminaUna abraçada
T'anava a dir: "Alfonso, sé fuerte" però algun personatge ja l'ha dita abans.
ResponEliminaBromes a banda, Ara sí que has passat el pitjor. No dic que no et quedin dies, fins i tot setmanes, en que la temptació de fer una cigarreta serà molt forta. Ja sé que la comparació és molt dura, però a mi em va funcionar quan vaig deixar el tabac. Pensava que era segur que no fumaria mai més, igual que el que ha perdut un dit de la mà, sap que no tornarà a créixer.
Alfonso, tu ets un ex-fumador. Felicitats!!
Gràcies Xavier. Jo he estat fumador d'agafar i deixar-ho, per això crec que mai deixem de ser fumadors, sempre hem de mantenir la tensió per no tornar a caure, ja que a vegades quan menys t'ho esperes arriba l'ocasió. També és veritat que cada fumador és un món diferent.
EliminaDe tota manera, crec que estic molt a prop de aconseguir-ho.
Una abraçada
Vinga ànims!, que ja ho tens dominat.
ResponEliminaGràcies Jp Merch. Sí, és veritat, tinc la sensació que estic molt a prop d'aconseguir-ho
EliminaAmb passejades com aquesta segur que ja estàs en el camí dels vencedors. Una de les coses, en què es nota més, és quan camines i notes que no pots, que et canses i que respires malament. Si has fet quinze quilòmetres molt malament no t'has de sentir! ;)
ResponEliminaEt felicito per aquests quinze dies, ja m'explicaràs com segueixes.
Bessets i molt bona nit!
Gràcies Sa Lluna. Sí, quan camines es nota molt, també en què estàs més disposat a fer coses, quan fumes molt tens més mandra per emprendre qualsevol acció. Un altre punt important, i que canvia com del dia a la nit, és amb la qüestió dels refredats, duren menys i pateixes menys.
EliminaBessets sans Paula
Alfonso, me n'alegro molt que te'n vagis sortint amb força de voluntat( que és el què compta)...Ja veuràs com d'aquí a poc, tindràs la satisfacció de respirar l'aire de la muntanya i la brisa del mar, d'una manera molt més agradable i ja no et recordaràs del que t'ha costat aconseguir-ho...
ResponEliminaContinua com fins ara, que vas molt bé!
Petonets i molts ànims.
Gràcies M. Roser. Portes raó, cada dia em trobo més fort i les meves conviccions de què és el adequat més segures.
EliminaUna abraçada
És una batalla molt dura, ho estàs fent molt bé. El mereixes un BRAVO!
ResponEliminaAmb aquest esperit segur que te'n sortiràs.
Sembla que el camí cap al final feliç triga molt a arribar. Ho he passat en un altre sentit, però és dur, llarg, penós.
EliminaI al final, a poc a poc, t'adones que arribes a un punt que no et pensaves. I somrius tot sabent que ets fràgil.
Pero continues i cada dia el somriure es fa més ample. Ànims.
Gràcies Glòria. La lluita continua, la batalla apareix més assequible i la victòria s'acosta.
EliminaUna abraçada
Gràcies Olga. Quan has hagut de recórrer el mateix camí més d'un cop, t'adones de la teva pròpia fragilitat, per això vam gaudir tant quan ho vam aconseguir.
EliminaSalutacions
mmmmmmmm...sembla que es respira molt be per aquí..no?
ResponEliminatenen raó en el que et diuen, però jo t'aconsellaria no deixessis les caminades, estar en contacte amb la natura es molt tonificant en aquestes coses i transmet una energia que de vegades no sentim dins nostra
ànims i endavant !!
Gràcies Angels. Cada dia que ganes al record, les caminades saben millor i com vas oblidant el fum, l'exercici et ve més de gust.
EliminaUna abraçada
Les coses se solen tornar més difícils quan han passat els primers moments en els que estàs més atent. Quan et despistes i a més t'enfrontes a situacions molt propícies, és quan s'ha de demostrar la força i la resolució que s'ha pres. De moment tu te n'estàs sortint, però com et deia a l'altre comentari, la batalla va per llarg, és una guerra que dura tota la vida, em temo. L'única manera de dominar-la és no haver-la començat.
ResponEliminaGràcies XeXu. Portes tota la raó, els fumadors ho som sempre, és una activitat que adquireix caràcter, per això sempre estem exposats a la recaiguda i això que quan el deixem ens conjurem per mai més i més comprovant el que guanya la teva vida.
EliminaUna abraçada