 |
| P.C.G. |
Havia de envoltar-me d'un silenci amagat, per així utilitzar tota la
força de la soledat, d'una soledat que no podia tenir espais en blanc, evitant
l'aparició sobtada del temps buit i irreflexiu.
Necessitava de tota l'energia que pogués alliberar el meu organisme,
conscient que forces invasores atacarien sense pietat, per aconseguir, un cop
més, que el meu intent fos un acte fallit.
La meva decisió per alliberar la batalla definitiva era ferma, disposat
a portar-la fins al final, conscient de comptar amb només dues armes, de
vegades poderoses, la meva voluntat i la meva decisió.
Així, el dilluns 18 abril 2016 declari l'estat de guerra, en el que
anomenaria la Gran Batalla. L'aquest dia a les 06:00 hores vaig patir l'últim
atac de les forces cigarreres, des d'aquest moment vaig començar la lluita per
alliberar-me del esclavitzador tabac.
DILLUNS 2016.04.18
Tot el dia és una lluita constant sense tenir subjecció alguna. Mal de
cap, calor sufocant, pressió per tot el cos, estómac bulliciós, sensació de
caiguda. Dificultat per dormir. Nervis, com si de descàrregues elèctriques es
tractés.
En moments ja no recordava que no fumava i iniciava el protocol per
encendre un cigarret d'aquests establerts. Caus en què ja no fumes i comences a
veure algun moment que no recordes el tabac. Aquesta és l'alegria del dia i
arribar a l'hora de dormir sense haver caigut.
DIMARTS 2016.04.19
Avui t'aixeques una mica més tranquil, conscient que has superat un
dels dies més difícils.
Tot i així, el cap segueix molestant, el clatell sembla que es
desplomarà en qualsevol moment. L'estómac no para de bullir, com si res no ho
calmés. S'alternen moments durs, amb altres de satisfacció, creix la sensació
de poder guanyar la batalla. En els instants de debilitat penses que un bon
cigar ho calmaria tot.
Comproves com l'exercici i l'activitat et calmen, quan vas a dormir,
superat un dia més i, per evitar l'ansietat, preses mitjana pastilleta per
dormir i el resultat és magnífic.
DIMECRES 2016.04.20
La pastilleta ha fet que m'aixequi més relaxat i molt més descansat.
Les sensacions molestes comencen a no ser tan apressants. Les ganes
d'un cigarret apareixen en comptades ocasions: després d'esmorzar, del dinar,
en tornar i dutxar-te després d'una caminada ... però se superen sense més
dificultat.
El malestar general remet, de vegades queda una sensació de decaïment,
gairebé d'apatia, però que a poc que et facis fort i comencis algun exercici ho
vences.
El tabac es comença a veure una mica més lluny i la teva victòria una
mica més a prop.
DIJOUS 2016.04.21
Ja albiro al final d'aquest primer trajecte, tot just recordes al llarg
del dia que no fumes i tampoc et recordes del tabac.
En moments, sense adonar-te'n, enyores algun motiu per tornar a fumar.
Però veus que pots passar sense ell, fins i tot t'adones que tos menys, que
respires millor, alhora que el teu cos torna a poc a poc a la normalitat de
sempre.
Quan acaba el dia comences a creure't que aquesta vegada si ho
aconseguiràs.
En uns dies seguiré amb aquesta història dels quinze dies que m'he donat per vèncer l'addició.
Si t'ho creus segur que ho aconseguiràs! I tant! Fora dubtes!!!
ResponEliminaCom tu dius en el text, els pitjors moments ja han passat.
Endavant, molta força i sobretot molta convicció i mantenint les emocions positives d'aconseguir-ho cada dia.
Una abraçada de salut i de respirar a fons i bé!
Ei! Ens agradarà (al menys a mi) quevens tinguis sl corrent d'aquest procés de vida sana!
EliminaSí Carme, cada vegada estic més segur que ho deixaré, mai he sigut de fumar molt de temps, fins ara no més de quatre anys seguits, però aquesta vegada m'estava passant i no hi havia manera de començar a deixar-ho. Ara si que si.
EliminaNo et preocupis aniré pujant posts amb les incidències.
Bon vespre
Em sembla fantàstic que hagis començat aquesta croada i estic segura que pots vèncer. Conec perfectament les dificultats però tu ets un home valent.
ResponEliminaNomés una coseta ... no canviïs el tabac per les pastilletes. ;)
Bessets desinfectats.
Bé, valent i fort fins que no et tornes dèbil, però sí, em trobo fort per deixar-ho del tot.
EliminaNo et preocupis, les pastilletas són molt fluixes i més que res et relaxen, no pensis que vaig tot el dia com dormint, de tota manera quan estigui més fort les deixaré.
Bessets Paula
M'agrada molt com expliques el procés per deixar de banda aquesta cosa que treu fum i només embruta per dins i per fora...Et felicito, perquè veig que malgrat tot, resisteixes. La força de voluntat és molt important en aquests casos. Segur que ho aconseguiràs!!!Jo ho vull saber...
ResponEliminaPetonets, Alfons.
Sí, aniré donant notícies. Ja no és una qüestió, a nivell personal, de neteja, és que quan no fumes et trobis amb moltes més ganes de fer coses, sobretot si et sents culpable de fumar.
EliminaPetonets M. Roser
Ho aconseguiràs, si tens força de voluntat, segur. No és fàcil, però es pot. Jo vaig fer-ho i és una de les millors decisions que hi pres.
ResponEliminaJo no és la primera vegada que ho deixo i, tens tota la raó, després t'alegres quantitat doncs la teva sensació de benestar és molt millor
EliminaEl 1987, a la tercera temptativa i després de més de 15 anys de tabac vaig deixar de fumar. Tu ho has dit: has passat el pitjor. Sigues ferm i ho aconseguiràs.
ResponEliminaPer a mi, és una de les millors decisions que he pres en ma vida.
Doncs si que fa ja temps que ho vas deixar. Ets tot un campió. Jo he anat deixant i agafant. No he estat més de quatre anys, menys ara que van per a sis, fumant i el període més llarg sense fumar han estat de set anys. Ara espero que duri la meva interval d'abstinència un període temporal més ampli. Crec que ho aconseguiré.
ResponEliminaCaram, Alfonso! La Gran Batalla! Ja em tenies una mica mosca, abans de començar el dietari. Molt ben explicat i bo de compartir-ho. Si et llegeix algú amb el mateix desig que tu, se sentirà acompanyat en el temut síndrome d'abstinència i veient els progressius bons resultats, segur que pren força per posar-s'hi. Molta sort!
ResponEliminaTots tenim diàriament petites batalles, però algunes vegades hem de lliurar grans batalles, la que ara llibre per a molts és molt dura, ja porto 9 dies i cada vegada està més a prop la victòria
EliminaHola Alfons,després de tres vegades ala vida,de deixar-ho en Toni tornava a fumar cada vegada pitjor....al quedar-se embarassada la nostre filla ho va deixar fa ara 15 anys. ....ho conseguiras .
ResponEliminaUna forta abraçada Toni i Bàrbara 💕💕
Bàrbara quina alegria veure't per aquí. El Tony és molt fort i fixa't quant de temps sense fumar, espero que jo també ho aconsegueixi.
EliminaUna gran abraçada
pensa que no és una opció...és una necessitat de salut a llarg plaç i sempre hi han altres coses que posar-se a la boca....
ResponEliminaHi hagi sort amb la batalla...que serà guanyada si no hi ha foc.
Esperem que si es cala foc, tinguem a mà bones raons de bombers per apagar-lo immediatament, tot i que hi ha moments que aquest foc sembla que et va a abrasar. El millor és que cada dia que passa el foc va perdent empenta
EliminaMolts ànims en aquesta croada. Pel que en sé és molt difícil, i no és qüestió de dies, ni de setmanes, ni de vegades de mesos. Però és voluntat, i molta força per no caure en la temptació, sobretot davant de les batzegades que dóna la vida. Esperem que aquest cop sí que sigui el bo. Ànims!
ResponElimina