Sant Jordi

 

Recordo aquell primer Sant Jordi a Balsareny i Manresa. Encara no portava un any a Catalunya, som al 1980.

Em va sorprendre profundament. Era senzill i íntim, però alhora visual i agraït. Per tot regal una rosa o un llibre, res a veure amb les celebracions de pares, mares, enamorats ... on es busca: i jo més. Aquí només una rosa i un llibre, bo afegiria i un somriure.

Sobretot es regala per devoció i agraïment: a la mare, a l'àvia, a l'amic o amiga, es reben regals anònims, al company i companya, al nen, l'adult, l'ancià. Gairebé sempre unint afecte, permanent  o recent, amb gratitud.

També amb una cosa tan senzilla com una rosa o un llibre, es declara l'amor, la passió, en un llenguatge silenciós però visual per als altres, de nou íntim però visible.

Tant vaig quedar impressionat que a l'any següent, em vaig muntar el 22 a la nit, a Barcelona, en un autobús amb una rosa a la mà, per portar-li a la meva estimada, el 23,  a Almeria.

Feliç dia per a tots, que els vostres cors s'omplin d'afectes, carinyos, passions i felicitat.