divendres, 15 d’abril del 2016

JOC DE LLETRES


IL·LUSIÓ
Havien passat quaranta anys i mai desapareguè dels seus somnis.
Passejant, el llibre sota el braç, el conillet blanc atapeït al pit i la rosa vermella de la gitana fregant els seus llavis.
Només espera les cartes que arriben de mar enllà, sabent que mai podrà acariciar els seus pits.









 Arnau fullejava el seu quadern ple de fotografies dels conillets de Playboy, al costat esperant-lo, un llibre de la Sonrisa Vertical.
Al sorprendre-lo la tieta Rosa en tasques ocultes, es va posar vermell avergonyit. Ella li va llançar una mirada picardiosa: "Ui, que farem amb aquesta coseta tan gran ...!







Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. xavier pujol15 d’abril del 2016, a les 13:28

    Un primer conte. D'enyorament, d'un amor inaccessible.
    El segon conte...molt tendre. L'Arnau sorprès en moments íntims, que ell volia gaudir en solitari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso Robles Motos15 d’abril del 2016, a les 22:59

      Gràcies Xavier. Bé pot ser que l'Arnau tampoc li vingui malament el que succeeix després dels punts suspensius.

      Elimina
  2. Sergi15 d’abril del 2016, a les 15:21

    Caram tu, això està pujant de to... però és que amb aquestes paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso Robles Motos15 d’abril del 2016, a les 23:01

      Gràcies XeXu. Ja saps la primavera ha arribat i la sang puja de color

      Elimina
  3. Carme Rosanas15 d’abril del 2016, a les 16:08

    Tots dos molt bons, d'aplaudiment, Alfonso!

    ResponElimina
  4. M. Roser15 d’abril del 2016, a les 21:25

    Caram, encara existeixen els dos rombes??? Les il·lusions segur que sí...
    Bon vespre, Alfonso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso Robles Motos15 d’abril del 2016, a les 23:06

      Gràcies M. Roser. Els dos rombes van estar molt presents en els nostres anys d'adolescents, però les il·lusions i els somnis sempre romanen.
      Bona nit M. Roser

      Elimina
  5. sa lluna15 d’abril del 2016, a les 23:42

    El primer amb un final un poc trist...
    El segon picant, la primavera ja és aquí!
    Molt ben trobats els dos, Alfons.
    Bessets ◆◆

    ResponElimina
  6. Alfonso Robles Motos16 d’abril del 2016, a les 0:15

    Gràcies Sa Lluna. Si la primavera ja ha arribat i sempre va bé, de tant en tant, posar-li una mica de picant a la vida.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga Xirinacs16 d’abril del 2016, a les 18:49

      Esperar les cartes que arriben de mar enllà em fa pensar la paraula ultramar, que m'agrada molt i és plena de records.
      I els conillets sempre s'amaguen, ja se sap.

      Elimina
    2. Alfonso Robles Motos18 d’abril del 2016, a les 22:58

      Gràcies Olga. A mi també m'agrada ultramar i, sent de poble, quan sentia a la ciutat ultramarins, ja s'associava a la paraules, olors, sabors, llocs ...

      Elimina
  7. Glo.Bos.blog17 d’abril del 2016, a les 12:45

    Bons relats, Alfonso!
    M'ha fet somriure la tieta Rosa, mira-la que observadora ella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso Robles Motos18 d’abril del 2016, a les 23:00

      Gràcies Glòria. Em sembla a mi que ara vol fer de professora catedràtica

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...