 |
| Aquí la meva aportació als 100 de 100 de Relats Conjunts |
Era aquesta hora en què la llum
boreal es fa present en l'horitzó i que presagia la ràpida sortida del sol. Un
grup de gent estam asseguts a la taverna del port, oberta tota la nit perquè
els pescadors puguin prendre cafè o qualsevol copa abans de la sortida a la mar
o al seu retorn, bé per celebrar les captures, bé per lamentar-se de la mala
nit passada.
A la taula solitària el capità
d'un dels vaixells que ja ha tornat tocat amb la seva gorra marinera i
arrossegant la seva semblança amb Clark Gable, fuma una cigarreta satisfet de
la pesca de la nit i esbossant un petit somriure maleeix a la colla de
pocavergonyes que encara no han acabat la festa de disfresses que han fet al
Casino per als rics i ganduls del poble.
Trobem tots els elements
característics d'aquests personatges: el de pintor, imitant la figura de Van
Gogh, el temut general entorxat, el pallasso i la parella vinguda a menys però
que volen mantenir l'aparença d'acabalats milionaris viatgers dels casinos i
balnearis de la vella Europa.
Però la disfressa de la nit ha
estat el de la senyoreta Rottenmeyer, en pla frívol i de senyoreta del carrer.
En tots ells es veu el cansament de l'atrafegada nit i, a més, el clow, sosté
tot just el cigar en els seus llavis en una cara dominada per la tristesa i
l'amargor, ja que al final de la nit la colombina per la qual sospiren els seus
ulls ha marxat abraçada a un ben plantat i atlètic jove disfressat de
trapezista eslau.
