dilluns, 25 d’abril del 2016

IL·LUSIÓ

P.C.G.
He passat una setmana allunyat de comentaris i intervencions dins del nostre món blocaire.
Havia de envoltar-me d'un silenci amagat, per així utilitzar tota la força de la soledat, d'una soledat que no podia tenir espais en blanc, evitant l'aparició sobtada del temps buit i irreflexiu.
Necessitava de tota l'energia que pogués alliberar el meu organisme, conscient que forces invasores atacarien sense pietat, per aconseguir, un cop més, que el meu intent fos un acte fallit.
La meva decisió per alliberar la batalla definitiva era ferma, disposat a portar-la fins al final, conscient de comptar amb només dues armes, de vegades poderoses, la meva voluntat i la meva decisió.
Així, el dilluns 18 abril 2016 declari l'estat de guerra, en el que anomenaria la Gran Batalla. L'aquest dia a les 06:00 hores vaig patir l'últim atac de les forces cigarreres, des d'aquest moment vaig començar la lluita per alliberar-me del esclavitzador tabac.


DILLUNS 2016.04.18
Tot el dia és una lluita constant sense tenir subjecció alguna. Mal de cap, calor sufocant, pressió per tot el cos, estómac bulliciós, sensació de caiguda. Dificultat per dormir. Nervis, com si de descàrregues elèctriques es tractés.
En moments ja no recordava que no fumava i iniciava el protocol per encendre un cigarret d'aquests establerts. Caus en què ja no fumes i comences a veure algun moment que no recordes el tabac. Aquesta és l'alegria del dia i arribar a l'hora de dormir sense haver caigut.
DIMARTS 2016.04.19
Avui t'aixeques una mica més tranquil, conscient que has superat un dels dies més difícils.
Tot i així, el cap segueix molestant, el clatell sembla que es desplomarà en qualsevol moment. L'estómac no para de bullir, com si res no ho calmés. S'alternen moments durs, amb altres de satisfacció, creix la sensació de poder guanyar la batalla. En els instants de debilitat penses que un bon cigar ho calmaria tot.


Comproves com l'exercici i l'activitat et calmen, quan vas a dormir, superat un dia més i, per evitar l'ansietat, preses mitjana pastilleta per dormir i el resultat és magnífic.
DIMECRES 2016.04.20
La pastilleta ha fet que m'aixequi més relaxat i molt més descansat.
Les sensacions molestes comencen a no ser tan apressants. Les ganes d'un cigarret apareixen en comptades ocasions: després d'esmorzar, del dinar, en tornar i dutxar-te després d'una caminada ... però se superen sense més dificultat.
El malestar general remet, de vegades queda una sensació de decaïment, gairebé d'apatia, però que a poc que et facis fort i comencis algun exercici ho vences.
El tabac es comença a veure una mica més lluny i la teva victòria una mica més a prop.
DIJOUS 2016.04.21
Ja albiro al final d'aquest primer trajecte, tot just recordes al llarg del dia que no fumes i tampoc et recordes del tabac.
En moments, sense adonar-te'n, enyores algun motiu per tornar a fumar. Però veus que pots passar sense ell, fins i tot t'adones que tos menys, que respires millor, alhora que el teu cos torna a poc a poc a la normalitat de sempre.

Quan acaba el dia comences a creure't que aquesta vegada si ho aconseguiràs.


En uns dies seguiré amb aquesta història dels quinze dies que m'he donat per vèncer l'addició.

dissabte, 23 d’abril del 2016

Sant Jordi



 

Recordo aquell primer Sant Jordi a Balsareny i Manresa. Encara no portava un any a Catalunya, som al 1980.

Em va sorprendre profundament. Era senzill i íntim, però alhora visual i agraït. Per tot regal una rosa o un llibre, res a veure amb les celebracions de pares, mares, enamorats ... on es busca: i jo més. Aquí només una rosa i un llibre, bo afegiria i un somriure.

Sobretot es regala per devoció i agraïment: a la mare, a l'àvia, a l'amic o amiga, es reben regals anònims, al company i companya, al nen, l'adult, l'ancià. Gairebé sempre unint afecte, permanent  o recent, amb gratitud.

També amb una cosa tan senzilla com una rosa o un llibre, es declara l'amor, la passió, en un llenguatge silenciós però visual per als altres, de nou íntim però visible.

Tant vaig quedar impressionat que a l'any següent, em vaig muntar el 22 a la nit, a Barcelona, en un autobús amb una rosa a la mà, per portar-li a la meva estimada, el 23,  a Almeria.

Feliç dia per a tots, que els vostres cors s'omplin d'afectes, carinyos, passions i felicitat. 

divendres, 15 d’abril del 2016

JOC DE LLETRES


IL·LUSIÓ


Havien passat quaranta anys i mai desapareguè dels seus somnis.
Passejant, el llibre sota el braç, el conillet blanc atapeït al pit i la rosa vermella de la gitana fregant els seus llavis.
Només espera les cartes que arriben de mar enllà, sabent que mai podrà acariciar els seus pits.









Arnau fullejava el seu quadern ple de fotografies dels conillets de Playboy, al costat esperant-lo, un llibre de la Sonrisa Vertical.

Al sorprendre-lo la tieta Rosa en tasques ocultes, es va posar vermell avergonyit. Ella li va llançar una mirada picardiosa: "Ui, que farem amb aquesta coseta tan gran ...!







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...