 |
| P.C.G. |
Havia de envoltar-me d'un silenci amagat, per així utilitzar tota la
força de la soledat, d'una soledat que no podia tenir espais en blanc, evitant
l'aparició sobtada del temps buit i irreflexiu.
Necessitava de tota l'energia que pogués alliberar el meu organisme,
conscient que forces invasores atacarien sense pietat, per aconseguir, un cop
més, que el meu intent fos un acte fallit.
La meva decisió per alliberar la batalla definitiva era ferma, disposat
a portar-la fins al final, conscient de comptar amb només dues armes, de
vegades poderoses, la meva voluntat i la meva decisió.
Així, el dilluns 18 abril 2016 declari l'estat de guerra, en el que
anomenaria la Gran Batalla. L'aquest dia a les 06:00 hores vaig patir l'últim
atac de les forces cigarreres, des d'aquest moment vaig començar la lluita per
alliberar-me del esclavitzador tabac.
DILLUNS 2016.04.18
Tot el dia és una lluita constant sense tenir subjecció alguna. Mal de
cap, calor sufocant, pressió per tot el cos, estómac bulliciós, sensació de
caiguda. Dificultat per dormir. Nervis, com si de descàrregues elèctriques es
tractés.
En moments ja no recordava que no fumava i iniciava el protocol per
encendre un cigarret d'aquests establerts. Caus en què ja no fumes i comences a
veure algun moment que no recordes el tabac. Aquesta és l'alegria del dia i
arribar a l'hora de dormir sense haver caigut.
DIMARTS 2016.04.19
Avui t'aixeques una mica més tranquil, conscient que has superat un
dels dies més difícils.
Tot i així, el cap segueix molestant, el clatell sembla que es
desplomarà en qualsevol moment. L'estómac no para de bullir, com si res no ho
calmés. S'alternen moments durs, amb altres de satisfacció, creix la sensació
de poder guanyar la batalla. En els instants de debilitat penses que un bon
cigar ho calmaria tot.
Comproves com l'exercici i l'activitat et calmen, quan vas a dormir,
superat un dia més i, per evitar l'ansietat, preses mitjana pastilleta per
dormir i el resultat és magnífic.
DIMECRES 2016.04.20
La pastilleta ha fet que m'aixequi més relaxat i molt més descansat.
Les sensacions molestes comencen a no ser tan apressants. Les ganes
d'un cigarret apareixen en comptades ocasions: després d'esmorzar, del dinar,
en tornar i dutxar-te després d'una caminada ... però se superen sense més
dificultat.
El malestar general remet, de vegades queda una sensació de decaïment,
gairebé d'apatia, però que a poc que et facis fort i comencis algun exercici ho
vences.
El tabac es comença a veure una mica més lluny i la teva victòria una
mica més a prop.
DIJOUS 2016.04.21
Ja albiro al final d'aquest primer trajecte, tot just recordes al llarg
del dia que no fumes i tampoc et recordes del tabac.
En moments, sense adonar-te'n, enyores algun motiu per tornar a fumar.
Però veus que pots passar sense ell, fins i tot t'adones que tos menys, que
respires millor, alhora que el teu cos torna a poc a poc a la normalitat de
sempre.
Quan acaba el dia comences a creure't que aquesta vegada si ho
aconseguiràs.
En uns dies seguiré amb aquesta història dels quinze dies que m'he donat per vèncer l'addició.
