Tenia molta il·lusió amb la sortida del llibre: "Quedem
al Zurich?". Encara que al final no participés en el projecte, el poder anar
llegint les diferents col·laboracions i veure com s'anava completant el pla, em
feia partícip d'alguna manera del objectiu final.
Quan vaig rebre l'exemplar vaig sentir una satisfacció
especial, dins hi havia els relats de la majoria dels meus amics blocaires. Amb unes quantes estones vaig devorar el seu contingut i la veritat, al
final, vaig tenir la sensació que valia la pena el temps invertit en la seva
lectura.
Com sempre, uns t'agraden més que altres, però aportacions
tan diverses li donen una riquesa al conjunt pel que tots us heu de
sentir orgullosos/es, començant pels coordinadors/es del treball. Poesia, prosa, vivències més personals, més fictícies, textos
més o menys literaris, més o menys anecdòtics ... Tot hi cap i tot té lloc en
aquest volum amb la conseqüència de ser una lectura alegre i amena.
En acabar un text sents la necessitat i la curiositat de
començar-ne un altre, comprovar com un nou bloguer respon a la pregunta en
qüestió: Quedem al Zurich? Dins el mateix pots jugar a endevinar la visió de l'autor de
la mateixa ciutat, com se sent dins d'ella, quina Barcelona busca, amb quines
idees arriba al local, la seva freqüència d'assistència a aquest, on se sent
millor, en un local més tradicional o més modern i divers. Amb tot vull dir que
la seva lectura ens porta a un viatge intercultural i divers que ens aporta un
patrimoni cultural i emocional meravellós. Quan acabes tens la sensació que és un llibre que resisteix
diverses lectures i segur, que en cadascuna d'elles, trobaràs alguna cosa nova,
et cridarà l'atenció un nou descobriment. A les seves pàgines es desglossa un
llenguatge exigent i ric, dinàmic i atraient.
Només reiterar que ha estat un
plaer llegir-lo en aquests tres o quatre dies, acompanyat pel silenci del meu
petit poble i bressolat per la suau brisa dels matins.
Felicitats, a tots i a totes!
