QUEDEM AL ZURICH?

Tenia molta il·lusió amb la sortida del llibre: "Quedem al Zurich?". Encara que al final no participés en el projecte, el poder anar llegint les diferents col·laboracions i veure com s'anava completant el pla, em feia partícip d'alguna manera del objectiu final.

Quan vaig rebre l'exemplar vaig sentir una satisfacció especial, dins hi havia els relats de la majoria dels meus amics blocaires. Amb unes quantes estones vaig devorar el seu contingut i la veritat, al final, vaig tenir la sensació que valia la pena el temps invertit en la seva lectura.

Com sempre, uns t'agraden més que altres, però aportacions tan diverses li donen una riquesa al conjunt pel que tots us heu de sentir orgullosos/es, començant pels coordinadors/es del treball. Poesia, prosa, vivències més personals, més fictícies, textos més o menys literaris, més o menys anecdòtics ... Tot hi cap i tot té lloc en aquest volum amb la conseqüència de ser una lectura alegre i amena.

En acabar un text sents la necessitat i la curiositat de començar-ne un altre, comprovar com un nou bloguer respon a la pregunta en qüestió:  Quedem al Zurich? Dins el mateix pots jugar a endevinar la visió de l'autor de la mateixa ciutat, com se sent dins d'ella, quina Barcelona busca, amb quines idees arriba al local, la seva freqüència d'assistència a aquest, on se sent millor, en un local més tradicional o més modern i divers. Amb tot vull dir que la seva lectura ens porta a un viatge intercultural i divers que ens aporta un patrimoni cultural i emocional meravellós. Quan acabes tens la sensació que és un llibre que resisteix diverses lectures i segur, que en cadascuna d'elles, trobaràs alguna cosa nova, et cridarà l'atenció un nou descobriment. A les seves pàgines es desglossa un llenguatge exigent i ric, dinàmic i atraient. 

Només reiterar que ha estat un plaer llegir-lo en aquests tres o quatre dies, acompanyat pel silenci del meu petit poble i bressolat per la suau brisa dels matins.

Felicitats, a tots i a totes!