Quan participes d'un projecte
literari comú, i no diguem si es tracta d'un llibre sol teu, l'hora de les
presentacions constitueix moments agradables i joiosos.
 |
| Foto: pCg |
Aquesta setmana última hem patejat
els racons de la comarca velezana presentant el llibre: Relats velezanos III.
Quinze autors amb diferents formes de narració i l'única condició és
l'ambientació a la comarca o la relació dels autors amb la mateixa. Alguns
d'ells allunyats de les nostres terres no hem estat molts els que hem
participat de les mateixes.
S'han dut a terme en quatre marcs
diferents, cada un amb sabor propi i en les mateixes el contacte amb els
possibles lectors ha constituït un plaer.
.jpg) |
| Foto: Chencho Ruiz |
 |
| Foto: pCg |
Tot va començar el dia 23 a
Almeria, coincidia amb el dia del llibre. En una plaça recòndita, dins de
l'Almeria històric, a l'edifici amb pretensions modernistes de l'Institut
d'Estudis D'Almeria, que gràcies al seu mecenatge fa possible la publicació,
vam posar de manifest, els autors que ens trobem allà, els sentiments que ens uneixen
a una terra, que pot ser àrida i difícil, però acollidora i generosa del nord
d'Almeria.
 |
| Foto: Encarni |
 |
| Foto: Encarni |
El 24 ens vam anar a Vélez Rubio.
Per a l'ocasió vam visitar el Museu Comarcal Miguel Guirao, sens dubte un dels
millors del seu gènere a la geografia hispànica. Va ser l'entrada a la terra
que estimem i la trobada amb vells amics i simpatitzants d'un projecte cultural
que neix de la Revista Velezana i que enorgulleix la zona.
 |
| Foto: Encarni |
 |
| Foto: Encarni |
El diumenge 26 vam visitar Vélez
Blanco. Vila que amb el seu imponent castell renaixentista ens ofereix la seva
gran bellesa. Allà ens van acollir Ricardo i Dori, a casa-almàssera, exemple de
restauració i adequació d'un conjunt que havia estat en el seu temps almàssera,
per a habitatge habitual. Pacientment ens l'ensenyament i donant les explicacions
de com havien anat solucionant els problemes que els sorgien per adequar
l'edificació a un fi tan diferent.
 |
| Foto: Encarni |
La ruta va acabar l'1 de maig a
Chirivel, una de les cantonades de la comarca, durant la celebració de la seva
fira Terracultural, enfocada al desenvolupament agrícola de la comarca, però
sense perdre les seves arrels culturals. La presentació encaixava perfectament
en els diversos actes, ja que com vaig dir en la presentació: "Els nostres
relats surten molt de dins de la terra, que és la que ens fa escriure i
viure".
Per a mi aquests actes
constitueixen una experiència emocional, el contacte amb les gents em crea una
necessitat imperiosa de teixir noves històries, de comunicar nous sentiments i
així començar un nou projecte ple d'il·lusió.
 |
| Foto: pCg |
Si us interessa aquí deixo la meva adreça
