divendres, 15 de maig del 2015

Relatos Velezanos III

Quan participes d'un projecte literari comú, i no diguem si es tracta d'un llibre sol teu, l'hora de les presentacions constitueix moments agradables i joiosos.

Foto: pCg
Aquesta setmana última hem patejat els racons de la comarca velezana presentant el llibre: Relats velezanos III. Quinze autors amb diferents formes de narració i l'única condició és l'ambientació a la comarca o la relació dels autors amb la mateixa. Alguns d'ells allunyats de les nostres terres no hem estat molts els que hem participat de les mateixes.
S'han dut a terme en quatre marcs diferents, cada un amb sabor propi i en les mateixes el contacte amb els possibles lectors ha constituït un plaer.

Foto: Chencho Ruiz

Foto: pCg
Tot va començar el dia 23 a Almeria, coincidia amb el dia del llibre. En una plaça recòndita, dins de l'Almeria històric, a l'edifici amb pretensions modernistes de l'Institut d'Estudis D'Almeria, que gràcies al seu mecenatge fa possible la publicació, vam posar de manifest, els autors que ens trobem allà, els sentiments que ens uneixen a una terra, que pot ser àrida i difícil, però acollidora i generosa del nord d'Almeria.

Foto: Encarni

Foto: Encarni
El 24 ens vam anar a Vélez Rubio. Per a l'ocasió vam visitar el Museu Comarcal Miguel Guirao, sens dubte un dels millors del seu gènere a la geografia hispànica. Va ser l'entrada a la terra que estimem i la trobada amb vells amics i simpatitzants d'un projecte cultural que neix de la Revista Velezana i que enorgulleix la zona.

Foto: Encarni

Foto: Encarni
El diumenge 26 vam visitar Vélez Blanco. Vila que amb el seu imponent castell renaixentista ens ofereix la seva gran bellesa. Allà ens van acollir Ricardo i Dori, a casa-almàssera, exemple de restauració i adequació d'un conjunt que havia estat en el seu temps almàssera, per a habitatge habitual. Pacientment ens l'ensenyament i donant les explicacions de com havien anat solucionant els problemes que els sorgien per adequar l'edificació a un fi tan diferent.

Foto: Encarni
La ruta va acabar l'1 de maig a Chirivel, una de les cantonades de la comarca, durant la celebració de la seva fira Terracultural, enfocada al desenvolupament agrícola de la comarca, però sense perdre les seves arrels culturals. La presentació encaixava perfectament en els diversos actes, ja que com vaig dir en la presentació: "Els nostres relats surten molt de dins de la terra, que és la que ens fa escriure i viure".

Per a mi aquests actes constitueixen una experiència emocional, el contacte amb les gents em crea una necessitat imperiosa de teixir noves històries, de comunicar nous sentiments i així començar un nou projecte ple d'il·lusió.

Foto: pCg

Si us interessa aquí deixo la meva adreça

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...