Quan participes d'un projecte
literari comú, i no diguem si es tracta d'un llibre sol teu, l'hora de les
presentacions constitueix moments agradables i joiosos.
 |
| Foto: pCg |
Aquesta setmana última hem patejat
els racons de la comarca velezana presentant el llibre: Relats velezanos III.
Quinze autors amb diferents formes de narració i l'única condició és
l'ambientació a la comarca o la relació dels autors amb la mateixa. Alguns
d'ells allunyats de les nostres terres no hem estat molts els que hem
participat de les mateixes.
S'han dut a terme en quatre marcs
diferents, cada un amb sabor propi i en les mateixes el contacte amb els
possibles lectors ha constituït un plaer.
.jpg) |
| Foto: Chencho Ruiz |
 |
| Foto: pCg |
Tot va començar el dia 23 a
Almeria, coincidia amb el dia del llibre. En una plaça recòndita, dins de
l'Almeria històric, a l'edifici amb pretensions modernistes de l'Institut
d'Estudis D'Almeria, que gràcies al seu mecenatge fa possible la publicació,
vam posar de manifest, els autors que ens trobem allà, els sentiments que ens uneixen
a una terra, que pot ser àrida i difícil, però acollidora i generosa del nord
d'Almeria.
 |
| Foto: Encarni |
 |
| Foto: Encarni |
El 24 ens vam anar a Vélez Rubio.
Per a l'ocasió vam visitar el Museu Comarcal Miguel Guirao, sens dubte un dels
millors del seu gènere a la geografia hispànica. Va ser l'entrada a la terra
que estimem i la trobada amb vells amics i simpatitzants d'un projecte cultural
que neix de la Revista Velezana i que enorgulleix la zona.
 |
| Foto: Encarni |
 |
| Foto: Encarni |
El diumenge 26 vam visitar Vélez
Blanco. Vila que amb el seu imponent castell renaixentista ens ofereix la seva
gran bellesa. Allà ens van acollir Ricardo i Dori, a casa-almàssera, exemple de
restauració i adequació d'un conjunt que havia estat en el seu temps almàssera,
per a habitatge habitual. Pacientment ens l'ensenyament i donant les explicacions
de com havien anat solucionant els problemes que els sorgien per adequar
l'edificació a un fi tan diferent.
 |
| Foto: Encarni |
La ruta va acabar l'1 de maig a
Chirivel, una de les cantonades de la comarca, durant la celebració de la seva
fira Terracultural, enfocada al desenvolupament agrícola de la comarca, però
sense perdre les seves arrels culturals. La presentació encaixava perfectament
en els diversos actes, ja que com vaig dir en la presentació: "Els nostres
relats surten molt de dins de la terra, que és la que ens fa escriure i
viure".
Per a mi aquests actes
constitueixen una experiència emocional, el contacte amb les gents em crea una
necessitat imperiosa de teixir noves històries, de comunicar nous sentiments i
així començar un nou projecte ple d'il·lusió.
 |
| Foto: pCg |
Si us interessa aquí deixo la meva adreça
Enhorabona!! a tots els que heu fet possible aquest projecte i a tu pel teu compromís amb la vostra terra.
ResponEliminaJo ja el tinc i n'estic ben satisfeta ;)
Bessets, Alfons i ... molt bona nit!!
Gràcies a tu per tantes coses Sa Lluna. Sí que és bonic participar d'aquests projectes conjunts i treballar per la difusió de la cultura i l'essència de la teva terra.
EliminaBessets topareños
Caram veig que a més d'escriure el llibre i presentar-lo, també vau recorre la vostra terra, la que us ha inspirat tots aquests relats... Moltes felicitats i tens raó, és molt emocionant poder plasmar en un llibre, tot el què et transmet la terra i fer-ne partícips als altres.
ResponEliminaPetonets.
Aquestes rutes de presentacions són molt agradables, ja que sempre et relaciones amb gent que et comenten obertament el que pensen del que fas i fins i tot et proporcionen noves idees. És una comarca on encara es conserva un món que prop de les grans ciutats ha desaparegut, la senzillesa dels seus habitants, fins i tot la innocència, fa que encara et transmetin sentiments i emocions. He gaudit molt.
EliminaGràcies M. Roser i un petó
Ja tenia ganes de veure un nou post teu, Alfons. I ara entenc perquè trigaves tant. Perquè estaves molt enfeinat amb aquest part múltiple de quinze criatures. Enhorabona! Jo només he publicat un llibre sola, però sí varios projectes col·lectius i és força gratificant. Normalment tots els que hi són saps que recolzen i comparteixen el projecte. Encara que després el llibre costi de sortir, això ja ho tens.
ResponEliminaEspero que a poc a poc em vagi posant al dia amb la publicació de post i comentaris. Participar de projectes com aquest, en què a més del fet de publicar contribueixes al desenvolupament cultural de la teva terra és molt gratificant i et sents valorat pels teus paisans. Normalment participo d'aquests relats i d'una revista anual, que d'alguna manera és la mare de tot aquest moviment i ho faig amb molt de gust.
EliminaGràcies Teresa. una abraçada