dijous, 24 de desembre del 2015

Felicitats

Després de molts dies sense treure el cap a aquestes pàgines, vull aprofitar l'arribada del cap d'any i la clarejada en l'horitzó del nou període per reprendre la meva activitat al bloc.
Mai trobes el motiu pel qual arriba un moment en què sembla que les paraules fugen del teu pensament, de la teva vida i expressar amb la ploma l'emoció més primària s'assembla a enfrontar-se a una muntanya insalvable.
Vull, arribats fins aquí, compartir amb vosaltres els meus desitjos de felicitat per a tothom. Potser l'any no hagi estat el millor possible per a cada un, tot i això que l'alegria us envaeixi i que aquesta satisfacció la sapiguem compartir i transmetre als altres.
Així com que les nostres il·lusions es renoven i floreixen en colors primaverals amb tot el seu esplendor. Que el nou any s'ompli de quimeres i alegries.
Per tot això, avui, vull començar a complir el meu somni d'estar més present entre vosaltres i que les paraules tornin a brillar i flueixin com les aigües dels rius que busquen el seu mar.
Reitero els meus desitjos de felicitat per a tots i que l'any que inaugurem sigui de ventura per a vosaltres.


Sempre tindrem un estel en el firmament ...


que ens guiï, ens il·lumini i reflecteix els nostres somnis


La nostra vida s'ha d'omplir de colors que ens il·luminen la nit


dimarts, 1 de setembre del 2015

SETEMBRE

Avui, dia 1 de setembre de 2015, després de 39 anys, és el primer que a la seva arribada no dono començament a un nou curs.
Oficialment, des d'ahir, sóc un mestre jubilat, el que comporta iniciar una nova aventura, espero que més tranquil·la i assossegada que l'anterior, però també em temo, amb menys sobresalts i emocions.
Quan, durant força més de la meitat de la teva vida, has viscut pendent d'horaris i dates, et trobes ara disposant, per a tu, de tot el temps del món, per utilitzar-lo o malbaratar-lo en la manera que millor et vingui de gust ..
Aquests dies no puc deixar de pensar en aquells primers anys, allà per 1976, a Múrcia, el meu pas per Barcelona on descobreixo una escola compromesa amb la seva terra i la meva llarga estada a Válor i Ugíjar, on desenvolupament la major part de la meva tasca docent integrat en el col·lectiu de mestres Peñabón.


Tampoc puc deixar de pensar en la gran diferència entre la que em va acollir i la que deixo després de la meva jubilació. Llavors es respirava molta més il·lusió per crear una escola nova, pública, per a tots i de gran qualitat. A això afavoria el convenciment general de la seva importància, començant pels pares fins arribar a l'administració, amb molts menys mitjans però amb més determinació.
El coneixement, el domini del saber era molt considerat pels altres, record als pares dir als seus fills que calia aprofitar el temps a l'escola per fer-se un home del demà. Malauradament, avui dia, sembla que la mateixa és prescindible, tenim tanta informació a un clic que no creiem necessari el saber, tot es redueix a copiar i enganxar.
Oblidem no obstant; que un dels aspectes fonamentals d'assistir al col·legi és que en ell, els nens aprenen a conviure, allà descobriran que no són els reis del lloc, que els seus drets acaben on comencen els dels altres, que no n'hi ha prou amb expressar un desig per aconseguir una cosa. L'escola, per a ells, és un assaig permanent per al que després serà la seva vida amb la resta de la societat.
La jubilació l'he rebut amb alegria i felicitat, això no treu perquè també trobi coses a faltar. Aquest primer dia amb els companys, conèixer els nous, noves amistats, intercanviar experiències, mètodes, opinions ... Fins i tot formar part d'aquesta talaia d'observació imparcial de la societat que és l'escola.


I, què em dieu dels nens. La cara i els ulls d'un alumne, mentre li expliques o comptes cosa que li ha despertat el seu interès, l'agraïment que es reflecteix a la cara quan li ensenyes una cosa nova, la seva admiració al teu saber, ja que el mestre ho sap tot. Són vivències que enyoraré i que han constituït l'alegria de la meva carrera docent.

Ara començo una nova vida i espero gaudir-la de la mateixa manera que he disfrutat de l'escola.

dimarts, 21 de juliol del 2015

QUEDEM AL ZURICH?


Tenia molta il·lusió amb la sortida del llibre: "Quedem al Zurich?". Encara que al final no participés en el projecte, el poder anar llegint les diferents col·laboracions i veure com s'anava completant el pla, em feia partícip d'alguna manera del objectiu final.
Quan vaig rebre l'exemplar vaig sentir una satisfacció especial, dins hi havia els relats de la majoria dels meus amics blocaires. Amb unes quantes estones vaig devorar el seu contingut i la veritat, al final, vaig tenir la sensació que valia la pena el temps invertit en la seva lectura.
Com sempre, uns t'agraden més que altres, però aportacions tan diverses li donen una riquesa al conjunt pel que tots us heu de sentir orgullosos/es, començant pels coordinadors/es del treball. Poesia, prosa, vivències més personals, més fictícies, textos més o menys literaris, més o menys anecdòtics ... Tot hi cap i tot té lloc en aquest volum amb la conseqüència de ser una lectura alegre i amena.
En acabar un text sents la necessitat i la curiositat de començar-ne un altre, comprovar com un nou bloguer respon a la pregunta en qüestió:  Quedem al Zurich? Dins el mateix pots jugar a endevinar la visió de l'autor de la mateixa ciutat, com se sent dins d'ella, quina Barcelona busca, amb quines idees arriba al local, la seva freqüència d'assistència a aquest, on se sent millor, en un local més tradicional o més modern i divers. Amb tot vull dir que la seva lectura ens porta a un viatge intercultural i divers que ens aporta un patrimoni cultural i emocional meravellós. Quan acabes tens la sensació que és un llibre que resisteix diverses lectures i segur, que en cadascuna d'elles, trobaràs alguna cosa nova, et cridarà l'atenció un nou descobriment. A les seves pàgines es desglossa un llenguatge exigent i ric, dinàmic i atraient. 
Només reiterar que ha estat un plaer llegir-lo en aquests tres o quatre dies, acompanyat pel silenci del meu petit poble i bressolat per la suau brisa dels matins.

Felicitats, a tots i a totes!

dissabte, 13 de juny del 2015

il.lusions





Avui s'han constituït els nous ajuntaments. En moltes ciutats i pobles amb cares i idees noves.
Ara ningú ens pot assegurar, que ho faran millor. El haurem d'anar descobrint amb el temps, a mesura que ens vagin mostrant el seu treball i les seves intencions.
Ara bé, en aquest moment, per a mi, aquestes eleccions ens han aportat alguna cosa molt important. Ens han tornat un protagonisme, hem pogut veure que amb els nostres vots aconseguim obrir nous camins, intentar crear noves il·lusions, desprendre'ns del que no ens satisfà, en definitiva, la nostra paraula ha tornat a tenir importància.
Sort a tots

divendres, 15 de maig del 2015

Relatos Velezanos III

Quan participes d'un projecte literari comú, i no diguem si es tracta d'un llibre sol teu, l'hora de les presentacions constitueix moments agradables i joiosos.

Foto: pCg
Aquesta setmana última hem patejat els racons de la comarca velezana presentant el llibre: Relats velezanos III. Quinze autors amb diferents formes de narració i l'única condició és l'ambientació a la comarca o la relació dels autors amb la mateixa. Alguns d'ells allunyats de les nostres terres no hem estat molts els que hem participat de les mateixes.
S'han dut a terme en quatre marcs diferents, cada un amb sabor propi i en les mateixes el contacte amb els possibles lectors ha constituït un plaer.

Foto: Chencho Ruiz

Foto: pCg
Tot va començar el dia 23 a Almeria, coincidia amb el dia del llibre. En una plaça recòndita, dins de l'Almeria històric, a l'edifici amb pretensions modernistes de l'Institut d'Estudis D'Almeria, que gràcies al seu mecenatge fa possible la publicació, vam posar de manifest, els autors que ens trobem allà, els sentiments que ens uneixen a una terra, que pot ser àrida i difícil, però acollidora i generosa del nord d'Almeria.

Foto: Encarni

Foto: Encarni
El 24 ens vam anar a Vélez Rubio. Per a l'ocasió vam visitar el Museu Comarcal Miguel Guirao, sens dubte un dels millors del seu gènere a la geografia hispànica. Va ser l'entrada a la terra que estimem i la trobada amb vells amics i simpatitzants d'un projecte cultural que neix de la Revista Velezana i que enorgulleix la zona.

Foto: Encarni

Foto: Encarni
El diumenge 26 vam visitar Vélez Blanco. Vila que amb el seu imponent castell renaixentista ens ofereix la seva gran bellesa. Allà ens van acollir Ricardo i Dori, a casa-almàssera, exemple de restauració i adequació d'un conjunt que havia estat en el seu temps almàssera, per a habitatge habitual. Pacientment ens l'ensenyament i donant les explicacions de com havien anat solucionant els problemes que els sorgien per adequar l'edificació a un fi tan diferent.

Foto: Encarni
La ruta va acabar l'1 de maig a Chirivel, una de les cantonades de la comarca, durant la celebració de la seva fira Terracultural, enfocada al desenvolupament agrícola de la comarca, però sense perdre les seves arrels culturals. La presentació encaixava perfectament en els diversos actes, ja que com vaig dir en la presentació: "Els nostres relats surten molt de dins de la terra, que és la que ens fa escriure i viure".

Per a mi aquests actes constitueixen una experiència emocional, el contacte amb les gents em crea una necessitat imperiosa de teixir noves històries, de comunicar nous sentiments i així començar un nou projecte ple d'il·lusió.

Foto: pCg

Si us interessa aquí deixo la meva adreça

dimarts, 17 de març del 2015

QUEDEM AL ZÚRICH?




Bé, queden menys de 50 exemplars i 15 dies perquè el projecte de "Quedem al Zúrich?" es faci realitat.
Amb tal motiu m'animo a publicar aquest post, especialment dirigit a aquells que heu participat d'aquest.
La meva experiència em diu, només he publicat en projectes conjunts, que l'èxit i divulgació d'aquests treballs, depenen majorment de la implicació dels autors.
Jo, en no participar, puc tenir la il·lusió de llegir-lo quan surti, després de l'experiència em pot sorgir el desig de regalar-lo a algú. Però res comparat amb la il·lusió de veure en paper imprès allò que tu has fet. Aquí si pots sentir l'ànim de dedicar-lo a la família, a un amic, l'estimat o estimada, molt abans que vegi la llum, ja que en ell va una part de tu.
Un lector pot gaudir quan ho llegeixi, però els autors ja ho han fet al confeccionar-lo, ha viscut tot el procés de la seva gestació, fins i tot en el temps, segur  que trobareu el moment d'obsequiar a algú amb un exemplar dels que us han sobrat .
Així que a per els dos-cents, després us alegrareu i ... si no és possible estiraros més, busqueu a un xeic que posi els diners.
Enhorabona, els dos-cents s'han aconseguit. Ara a gaudir-lo

dissabte, 28 de febrer del 2015

ESPERA



Una tarda de càlida brisa marina al hivern mediterrani

Que anuncia una primavera prenyada de colors i aromes



Esperant l'arribada d'un estiu madur

On recollim els fruits de les nostres il·lusions

dijous, 19 de febrer del 2015

Premis Pons's Blog

Moltes gràcies Sa Lluna per distingir-me amb la teva nominació.
És un honor formar part d'una cadena humana de tanta qualitat i generositat i, ocorre que en moltes ocasions supera en valia al forjador de la primera anella.
Encara que dubti dels  meus mèrits, com altres, ha constituït una gran alegria. A vegades et creus invisible i aquestes sorpreses et fan prendre consciència que també comptes per a altres persones. Alhora suposa un incentiu per seguir intentant-ho.

Participar de la trobada de gener, conèixer noves persones a través de les seves paraules i sentiments, sentir-te part d'un grup als quals els uneix una afició comú, com la d'escriure, són dels fets més agradables que m'han passat últimament.
I aquest premi arriba de la mà d'una dona especial, perquè ja he dit en altres ocasions, ha estat fonamental per tenir un bloc en català, Sa Lluna de elraconetdesalluna.blogspot.com/

Gràcies nina


I arriba el moment difícil de fer alhora les meves nominacions.

Nomino a l'Assumpta del blogdeassumpta.blogspot.com.es/, per la seva gran activitat blocaire i per aquestes mans artesanes que té i que fan bell tot el material que toca.



Així mateix nomino a la Teresa Duch de salsa-ficcio.blogspot.com.es/ per ser un dels descobriments més agradables de l'esdeveniment blocaire de gener.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...