T'estimo

Acaben les vacances, propera  s'albira la tornada al treball. La meva presència al blog i als blogs amics ha estat escassa, on les pas la connexió a internet és escassa i a més no en tinc, això és el que porta  retirar-se de la civilització moderna. Però ha estat un estiu meravellós.

Els últims anys han estat de tristesa, malenconia i solitud. La mort de la meva companya em va introduir en la penombra de l'enyorança, va omplir els meus ulls de sofriment i la meva vida d'abatiment. Així fins presentar-me  un horitzó d'agonia.

  Però com apuntava en el meu relat: "La vella màquina", brots de primavera foren omplint la vall de la meva existència, que han esclatat en un estiu ple de colors, d'aromes, d'il·lusions, de matins joiosos i tot això regat per la candidesa de l'amor.

La casualitat, també la insistència, han fet possible que davant meu es torni a dibuixar la cara d'una dona meravellosa, exquisida, delicada, tendra. Ha provocat que la meva vida s'ompli de noves il·lusions, que davant nostre s'obri un futur compartit, que en el meu ser es creï la necessitat de donar-li tot el meu temps, present i futur. Que el meu ésser es vegi sacsejat per unes, boges, ganes de viure.

He tornat a sentir-me especial per a una altra persona. Sentir les vibracions de dues pells que s'acaricien, que s'estimen. Tornar a entrellaçar dues mans que ajuden a caminar junts, reconèixer aromes d'un cos desitjat, reconèixer el tacte d'una pell que s'ofereix. Recórrer amb els teus llavis, pam a pam, un cos que et rep. Sentir uns ulls que et miren plens de desig. Contemplar el seu somriure enamorada, alhora que la teva cara es cobreix d'un altre somriure no menys dolç resseguint tot el teu cos.

Dir t'estimo, escoltar-lo d'una veu tendra i endolcida. Un amor que sorgeix a l'empara de la lluna sota un mantell d'estrelles mentre comproves que el teu cos arriba a la fi del món. On el silenci es fa noms i paraules d'amor, on les teves mans acaronen una cara il·lusionada i la complicitat i la tendresa il·luminen la foscor de la nit per després vetllar plàcidament el somni tendre de la teva estimada.
Sentir com la teva pell es ruboritza davant la seva sola presència i com recorres els camps primaverals del seu cos amb dits amorosos fins a arribar a l'abandonament de la teva ment, de la teva voluntat per a que uns murmuris d'amor et submergeixin en el més dolç dels somnis.
A tu, meravellosa, delicada, dolça, atenta, tendra estimada. A tu, vull expressar mitjançant l'escriptura d'aquest post, el meu amor, la meva il·lusió. T'estimo

Altres vegades he plasmat les meves tristeses, avui, en aquests dies finals d'agost vull deixar-vos també la meva felicitat d'aquests instants.

alfonsrobles-agosto14