Acaben les vacances, propera s'albira la tornada al treball. La meva
presència al blog i als blogs amics ha estat escassa, on les pas la connexió a
internet és escassa i a més no en tinc, això és el que porta retirar-se de la
civilització moderna. Però ha estat un estiu meravellós.
Els últims anys han estat de
tristesa, malenconia i solitud. La mort de la meva companya em va introduir en
la penombra de l'enyorança, va omplir els meus ulls de sofriment i la meva vida
d'abatiment. Així fins presentar-me un
horitzó d'agonia.
Però com apuntava en el
meu relat: "La vella màquina", brots de primavera foren omplint la
vall de la meva existència, que han esclatat en un estiu ple de colors,
d'aromes, d'il·lusions, de matins joiosos i tot això regat per la candidesa de l'amor.
La casualitat, també la
insistència, han fet possible que davant meu es torni a dibuixar la cara d'una
dona meravellosa, exquisida, delicada, tendra. Ha provocat que la meva vida
s'ompli de noves il·lusions, que davant nostre s'obri un futur compartit, que
en el meu ser es creï la necessitat de donar-li tot el meu temps, present i
futur. Que el meu ésser es vegi sacsejat per unes, boges, ganes de viure.
He tornat a sentir-me especial
per a una altra persona. Sentir les vibracions de dues pells que s'acaricien,
que s'estimen. Tornar a entrellaçar dues mans que ajuden a caminar junts,
reconèixer aromes d'un cos desitjat, reconèixer el tacte d'una pell que s'ofereix. Recórrer amb els teus llavis, pam a pam, un cos que et rep. Sentir
uns ulls que et miren plens de desig. Contemplar el seu somriure enamorada,
alhora que la teva cara es cobreix d'un altre somriure no menys dolç resseguint tot el teu cos.
Dir t'estimo, escoltar-lo d'una
veu tendra i endolcida. Un amor que sorgeix a l'empara de la lluna sota un
mantell d'estrelles mentre comproves que el teu cos arriba a la fi del món. On
el silenci es fa noms i paraules d'amor, on les teves mans acaronen una cara
il·lusionada i la complicitat i la tendresa il·luminen la foscor de la nit per
després vetllar plàcidament el somni tendre de la teva estimada.
Sentir com la teva pell es ruboritza davant la seva sola presència i com recorres els camps primaverals del seu cos amb dits amorosos fins a arribar a l'abandonament de la teva ment, de la teva voluntat per a que uns murmuris d'amor et submergeixin en el més dolç dels somnis.
A tu, meravellosa, delicada, dolça, atenta, tendra estimada. A tu, vull expressar mitjançant l'escriptura d'aquest post, el meu amor, la meva il·lusió. T'estimo
Sentir com la teva pell es ruboritza davant la seva sola presència i com recorres els camps primaverals del seu cos amb dits amorosos fins a arribar a l'abandonament de la teva ment, de la teva voluntat per a que uns murmuris d'amor et submergeixin en el més dolç dels somnis.
A tu, meravellosa, delicada, dolça, atenta, tendra estimada. A tu, vull expressar mitjançant l'escriptura d'aquest post, el meu amor, la meva il·lusió. T'estimo
Altres vegades he plasmat les
meves tristeses, avui, en aquests dies finals d'agost vull deixar-vos també la
meva felicitat d'aquests instants.
alfonsrobles-agosto14
Hola Alfonso!
ResponEliminaCelebro que les teves vacances hagin estat plenes de moments feliços...
Llegint el teu post, pensava que de vegades la vida ens dona alguna batzegada i pensem que ja mai més ens refarem d'aquella tristor...Però tot d'una la mateixa vida ens regala una nova primavera i ens dóna una segona oportunitat, perquè mirem el futur amb il·lusió! Me n'alegro molt per tu, que hagis tornat a gaudir en companyia de les coses belles i agradables amb què et sorprèn el dia a dia...Que per molts anys l'alegria ompli la teva llar!
Bon vespre.
Gràcies per les teves afectuoses paraules M. Roser.
EliminaQuan caiem en la profundida de la tristesa, sembla que mai més tornarà l'alegria. Llavors un fet fortuït et torna tota la frescor de la primavera. En aquests moments és fonamental tenir la ment i el cor oberts a tot el que ens arriba.
Gràcies M. Roser. una abraçada
Encara que sigui un post molt i molt personal vull felicitar-te, felicitar-vos, per aquests moments bells que descrius.
ResponEliminaAfortunada i satisfeta s'ha de sentir la dona a qui van dirigits aquests sentiments que arriben més enllà de les paraules. Com afortunat i satisfet t'has de sentir per tot el que sents.
M'agrada veure't i sentir-te feliç!!
Bessets de bona nit! ☺
Gràcies pels teus desitjos de felicitat Sa lluna.
EliminaSaps, penso que molta culpa del meu actual estat el té l'escriptura. Treure cap a fora uns sentiments que em s'enfonsaven en la solitud m'ha ajudat molt per pensar que encara hi podia haver un futur d'il·lusió. D'aquí també el post tan íntim, volia reconèixer a l'escriptura la seva contribució al meu estat de felicitat.
Bessets Sa Lluna
Si jo fos l'afortunada em sentiria molt afalagada en llegir aquest t'estimo.
ResponEliminaM'alegro molt que hagi nascut per a tu de nou la primavera, Alfons.
Una abraçada, gran.
Mira Josep a veure si la gent pensa coses que no corresponen de nosaltres.
EliminaGràcies, sé que m'ho dius de tot cor.
Una abraçada ben forta Josep.
Me'n alegro molt Alfons. Sé el que és perdre algú proper i el molt que costa aixecar cap ( en el meu cas va ser el meu fill), però sempre hi ha una motivació per fer-ho i em de seguir endavant i en el teu cas has trobat la millor de les motivacions, felicitats :)
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies Bruixeta per les teves paraules. Les pèrdues dels éssers estimats, en cada cas, tenen un aire especial, però la meva experiència em diu que la pèrdua d'un fill, quan no correspon, ha de ser de les esperiencias més punyents, en part es tracta de la nostra pròpia mort. Sortir d'aquest pou requereix un major esforç i, com dius, per a això hem d'estar desperts a l'arribada de noves il·lusions i motivacions. Ho has dit molt bé Bruixeta, gràcies.
EliminaUna abraçada d'il·lusions.
Un escrit molt bell i un moment molt dolç que s'ha de gaudir al màxim, enhorabona!
ResponEliminaGràcies Fedora per les teves paraules. T'asseguro que farem tot el possible per gaudir al màxim i per a sempre.
Eliminauna abraçada
I ara sí que estic contenta, molt més contenta per a vosaltres ;) tu m'entens. Una abraçada ben forta!
EliminaVoler a una persona tan meravellosa és molt fàcil. Gràcies per tots dos. Jo entenc que tu m'entens. una abraçada
EliminaUna amiga m’ha “nominat” per a una mena de jocs d’aquests que fan tanta mandra, que vol difondre els blogs mitjançant una cadena piramidal. Com que el joc m’ha semblat senzill i de bona fe, m’hi he afegit… i m’he permès de “nominar” el teu blog.
ResponEliminaSi vols, només es tracta de contesar unes preguntes sobre gustos literaris; després, “nominar” uns altres onze blogs que t’agradin (posant-hi a cada un l’enllaç per accedir-hi) i passar-los l’enllaç del teu per si volen respondre el qüestionari i continuar la cadena.
T’ho envio sense cap compromís: si et ve de gust, respon, nomina i fes-ho córrer.
Una abraçada. Bona Diada! Ara és l’hora!
KRT
http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2014/09/liebster-awards.html