dijous, 10 de novembre del 2016

REGRESO A ALMERÍA

Al cap va passar l'estiu i la tardor camina cap a la seva part final. En total han estat cinc mesos d'estada a Topares, temps que no havia passat seguit al poble des que vaig sortir per estudiar amb deu anys.
Han estat molts dies, un rere l'altre, dies per a tots els gustos i maneres. Tot va començar amb molta il·lusió, però va anar llanguint fins a acabar per desitjar vehementment a final del període.
He estat bé però no he estat bé. He gaudit però no he gaudit. Allò que sembla que va bé però resulta que sempre et queda un pòsit de tristesa. Tot dins d'una dicotomia, voler fugir i no voler.
És una situació difícil d'entendre, allà en part ho tinc tot, però alguna cosa invisible em falta que em atormenta i no em deixa complaure, potser sigui aquest espai concret que cadascun ens fabriquem en el nostre estatge. Potser sigui la manca d'una llibertat que allà em costa trobar-la.
Pot ser que tot el causin aquests racons que tenia molt plens i que no hi ha manera de poblar amb res, o també que el viure en soledat m'ha portat a veure la vida en singular i allà no era possible.
És també una sensació com si el meu cos s'entristís molt, però no és de pena sinó de vellesa, la impressió que abans d'anar-me'n d'un lloc ja m'havia anat, la de no estar ni dins ni fora. Així les nits es succeïen sense dormir bé, aclaparat amb tants records del passat i de tants projectes de futur.
Ja sóc a Almeria i tracte de recompondre la meva trista figura. La meva dona no aguantava molt de temps amb la mateixa distribució i decoració de la casa. Moltes vegades sentia que calia renovar il·lusions i canviava tots els mobles de lloc, ella sola en moltes ocasions. Semblava que un nou aire ocupava l'estada.
Només arribar a Almeria així he fet. He pujat taules i cadires per a Válor i m'he baixat altres, ara estic com un nen amb unes sabates noves, un nen d'abans, quan s'estrenava unes sabates a tota la infància. Sota la càlida llum d'un flexo, traç aquestes línies amb il·lusió d'un hivern productiu.






16 comentaris:

  1. No hi ha normes respecte el que ens fa sentir bé, i els llocs que considerem casa. Els que ho haurien de ser, de vegades se'ns fan estranys i ens pesen, per algun motiu. Així que no t'hi encaparris gaire, gaudeix allà on el cos et demana que que ho facis, i si has d'estar allà on no t'hi acabes de trobar, afronta-ho amb paciència i fortalesa. Si ara a Almeria et veus amb més forces, segur que l'hivern serà productiu i profitós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els espais, de vegades, sembla que tenen follets. Sense una raó aparent, et trobes fastiguejat en els mateixos, com et trobes molt bé sense saber explicar per què.
      També, i aquest pot ser el cas, que de vegades no tenen les condicions que la vida moderna ens acostuma.
      Però bé ara l'hivern clareja amb aires renovadors.
      Gràcies XeXu

      Elimina
  2. A les fotografies s'endevina un espai càlid, fet especialment per a tu.
    Alfonso, desitjo que siguis feliç en aquesta nova etapa que re-comences. Que les vivències que facis a partir d'ara t'omplin en tots els aspectes.
    Ja ens les aniràs explicant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, les taules són acollidores i confortants. La d'escriure, en la qual no hi ha ordinador, és molt antiga i restaurada per mi, pel que li tinc un afecte molt especial i estic segur que em proporcionarà grans moments d'escriure aquest hivern.
      Gràcies Xavier

      Elimina
  3. Aquesta renovació de mobles, simbòlica i real, del bon record del què feia la teva dona i resultava gratificant... a mi em sembla un bon retorn a Almeria.

    Les ambivalències són tan habituals en les persones que hem d'aprendre a acceptar-les quan ens arriben.

    M'ha agradat llegir aquest text tan autèntic i tan sincer, malgrat la melangia i la tristesa que transmet, perquè al mateix temps s'hi veu voluntat i força per estar bé.

    Et desitjo de tot cor aquest hivern actiu i productiu. Bon recomençament, Alfonso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai els dubtes !, sempre presents, les inseguretats, quan has de triar un camí i et porten al final a no triar cap. Encara que, de vegades, l'assetjament d'aquests dubtes et portin a pensaments clarificadores-
      Quan escric no penso en ser més sincer o menys. Però a mesura que surten les paraules, em vaig lliurant més i més i ja no paro fins a poder arribar als racons més íntims.
      Gràcies Carme i segur que serà un any d'una bona collita.

      Elimina
  4. d'alguna manera hem de marcar el nostre espai, encara que sigui canviant mobles o amb fragàncies nostres, endavant amb el dia a dia i amb moltes ganes, doncs queda molt per fer encara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Joan, pot ser que necessitéssim com els gossos marcar el nostre territori. Més seriosament el que si tinc clar és, que cada un, ha de sentir algun espai com a seu, gairebé com una prolongació del nostre propi cos. El món de l'escriptura és molt prolífic en exemples. Escriure sempre amb la mateixa ploma, un tipus de paper concret, en la mateixa butaca i un etc inacabable.
      A partir d'aquí amb molt d'esforç i il·lusió seguirem intentant construir el demà,
      Gràcies Joan

      Elimina
  5. Retornar als llocs que ja formen part del passat sol ser una experiència agredolça, no té res d'estrany: molts records, moltes expectatives i un canvi de rutines que a vegades ens costa d'assumir.
    Ja retornat al teu espai i després d'aquesta remodelació que el cos et demanava estic convençuda que se't prepara un hivern confortable i productiu, del que podràs gaudir, i nosaltres també amb els escrits que ens comparteixis.
    Una abraçada, Alfonso!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. A vegades necessitem tornar al nostre particular racó, fins i tot a la nostra rutina, a sentir que res del que ens envolta és agressiu, tot es veu amigable. Fins, en alguns casos, sentir l'egoisme de l'interior. Tot per recobrar enterament la teva força, la teva il·lusió.
      Una abraçada Glòria

      Elimina
  6. De vegades ens donem més "canya" de la que realment necessitem, volem estar en massa llocs a la vegada i això ens porta a no estar en cap part satisfactòriament.
    Els canvis gairebé sempre ens aporten noves il·lusions o almenys nous escenaris per a nous començaments.
    Et desitjo que aquest canvi et porti a la realització dels teus somnis.
    Bessets, Alfons i...molt bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa Lluna. Sempre les teves paraules, i més quan són de viva veu, em porten afecte i alegria, gràcies de nou.
      A vegades necessitem estrenar roba, posar-nos trage nou per començar ple d'il·lusions, il·lusions necessàries per poder complir tants somnis que anem fabricant al llarg dels nostres dies.
      També vull veure aconseguits els teus somnis per a clarejar a un nou dia ple d'alegries.
      Bessets de felicitat Paula

      Elimina
  7. desencís i rutina i canvi i bescanvi la roda del temps és capriciosa de vegades no estem en un lloc i si estem i amb el cap i el cor a un altre lloc ....un petit canvi pot fer molt

    abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree. A vegades tens la sensació que no domines les teves emocions, que a més són incontrolables, com si elles et manegessin tal qual fossis un ninot. En aquests moments un profund canvi et pot donar la força per vèncer aquestes turbulències.
      Una abraçada

      Elimina
    2. Molt ric el teu article, Alfonso. Descrius situacions que en algun moment he conegut: l'anada, la tornada, la re-instal·lació, els buits que cal omplir, els sentiments que es passegen per les habitacions... Has de construir el teu palau, ben amable, ben còmode, a recer de totes les coses adverses que intentin destorbar-te. Que tinguis una bella tardor.

      Elimina
    3. Gràcies Olga per les teves afectives paraules. Quina forma més bonica d'explicar i comptar allò que volia expressar en el meu post.
      Sí, sempre hem de construir la nostra particular talaia des d'on puguem lluitar contra les adversitats que ens impedeixen centrar-nos en les nostres tasques i poder utilitzar totes les energies per aconseguir arribar a les nostres il·lusions.
      Salutacions

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...