dimarts, 15 de novembre del 2016

Els meus escrits


El procés seguit per a escriure és molt particular de cadascú. A mi m'agrada fer-ho molt ràpid, sense donar-li temps a la ment a pensar les paraules, sense mirar com queden dibuixades. Després no em canso de llegir-les, una i altra vegada. En les successives relectures afegeixo, trec, substitueixo, trobant cada vegada una paraula que m'agrada més, una coma perduda.
En part gairebé mai arribes a estar d'acord del tot, però arriba el moment que has de dir prou, doncs per mes repàs que facis sempre trobes alguna nimietat per canviar.
Així em passa quan escric en castellà, o el que és el mateix en l'idioma en què t'has desenvolupat, tant professional com ordinàriament.
Ara bé quan es tracta d'un altre idioma que també has triat perquè formi part de tu, és diferent. No tens la mateixa fluïdesa, el mateix domini del vocabulari, sobretot a l'hora de trobar les paraules adequades a la primera. Aquestes premisses s'agreugen quan no tens un contacte continu i diari amb l'idioma.
Avançament més, penso, si dic directament que el que intento contar és el meu procés a l'hora de preparar un post en català.
Allà vaig, primer ho faig en castellà, però a diferència de quan ho faig per publicar en aquest idioma, ara no ho repàs, primer el tradueixo al català llegint-lo a la vegada, per veure com em sonen les paraules i les frases, sobretot si apareix alguna cosa estranya. En algun moment pot recórrer  als meus ajudants, que després us els presentaré. També passo pel traductor, comprovant diferències que són resoltes amb l'auxili, novament, dels meus assistents. Nova lectura en veu alta, toca comprovar el so dels verbs, adjectius, les concordances.
Així va quedant per a una redacció final, sempre rellegint per escoltar-me, sempre assessorat pels meus col·laboradors, que us el presento ja, vellets pobres, ja que m'han acompanyat des d'aquell any de 1979 que vaig caure per Balsareny i que sigui per molts anys més.


















18 comentaris:

  1. Jo no m'hi mato pas tant a l'hora d'escriure, ho faig ràpid i rellegeixo i corregeixo i cap al núvol. Puc estar equivocat però m'allunyo una mica del perfeccionisme que molta gent busca. Prefereixo gastar les neurones en ingeni que no pas en perfecció.
    D'altra banda m'agradaria poder tenir la paciència i dedicació que hi poses tu, un bilingüe perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan. Com es diu cada mestre té el seu llibret, jo gaudeixo trobant una paraula que crec més adequada o millorant el so de la frase. En tot cas, l'important és que gaudim amb l'escriptura i alhora ens serveixi per mantenir la nostra ment activa.
      Una abraçada

      Elimina
  2. No acostumo a repassar, sobretot al blog. Altra cosa és a la feina, allà fins a tres vegades, i sovint, deixant reposar l'escrit.

    Això si, quan he d'escriure en castellà em costa molt més que el que expliques. I malauradament, no tinc paciència, o hàbit o seny per fer servir els recursos que fas servir tu. N'hauria d'aprendre a fer-los servir. I no només en el castellà. També quan escric en català.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rits. Quan començava a escriure en català no hi havia tants traductors i no quedava més remei que utilitzar tot el que tinguéssim a mà, al final, el meu amic Ramon sempre em donava l'últim repàs. Per això ara en el que més em suport són aquests recursos que he presentat. Bé en castellà també tinc a mà el diccionari de l'acadèmia, pot ser per la meva debilitat de mestre, em fa molta por que es coli qualsevol falta o mala expressió, deformació professional.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Jo escric sempre sense pensar-m'hi gaire, per no dir gens. No acostumo a escriure en altres idiomes que no sigui en català, però si algun cop he escrit en castellà o fins i tot en francès (que tampoc utilitzo gaire) ho faig directament també, sense traduir, amb els ajudants que calgui.

    Tens uns bons ajudants i saps utilitzar-los molt bé, perquè per no estar gaire en contacte amb el català et surten uns textos fantàstics. Una bona manera de mantenir el teu català un cop ja no vius a Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llengua de l'imperi està més estesa i protegida que les altres, els meus amics i companys de Balsareny utilitzaven amb normalitat el castellà, potser quan s'arribava al terme col·loquial és quan més es notava la diferència. És clar que fa més de trenta anys l'alternança dels dos idiomes, fins i tot en els àmbits del català, era molt més gran. Per exemple les classes calia fer-les en els dos idiomes, el que es deia en català calia dir-ho en castellà i viceversa. El que si està clar és que quan més ho fas servir sense adonar-te vas adquirint més soltesa i arriba el moment que pots passar d'un idioma a l'altre sense cap pega.
      Gràcies Carme i una abraçada

      Elimina
  4. Així que els teus posts són tota una obra d'enginyeria! Fas bé d'explicar-nos-ho, perquè tot això encara dóna més valor al que fas. Com que escrius tan bé en català, allò que finalment ens deixes llegir, podríem pensar que et resulta fàcil i que et surt tan sols seient una estona davant de l'ordinador i prou. Però hi ha tota una feina, i entenc que vulguis que quedi finalment bé. Com et dic, tot l'esforç dóna més valor encara als teus escrits, i t'agraeixo molt que el facis per cuidar i mimar la llengua que tant ens estimem per aquí. I repeteixo, el resultat final és fantàstic, segur que els companys que ens mostres t'hi ajuden, però la feina la fas tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu. Crec que a gairebé tots els que ens agrada compondre i ajuntar paraules, el moment de major gaudi i satisfacció és quan li anem donant forma, el procés de creació. Les lloances dels lectors, si n'hi ha, cauen més en la parcel·la de la vanitat i l'ego. Però els moments més feliços són aquells en què vas veient com s'acosta a la teua perfecció el que vols expressar.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Gràcies Alfonso, per mostrar-nos les teves tècniques a l'hora d'escriure.
    Coincidim amb 2 "ajudants": "Els verbs catalans conjugats" de J.B. Xuriguera, és el que consulto més, i el Pompeu Fabra vermell, que el tinc en una edició antiga perquè el vaig heretar d'una tieta.
    També tinc diccionaris i vocabularis de l'Albertí, i de Salvat.
    El diccionari de sinònims, l'havia fet servir fa molts anys, però actualment no l'utilitzo.
    Suposo que ens han quedat impregnades algunes paraules i ja no els busquem substitut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier. Particularment penso que els "ajudants" són importants. Doncs en l'ús de l'idioma mai hem de baixar la guàrdia. Allò que escrivim també ha de servir per al que llegeix, serà defecte de mestre.
      Els sinònims els utilitzo bastant, no m'agrada veure paraules repetides, fins i tot puc canviar la frase si no trobo algun que em agradi. Les llistes d'enllaços i nexes, els manuals d'ús de l'idioma, tot el que em pugui ajudar a buscar una millor expressió.
      Una abraçada

      Elimina
  6. Sempre he pensat que té molt mèrit que després de tants anys segueixis guardant aquesta experiència per poder mantenir viva una llengua que no utilitzes en el teu entorn actual.
    Sé com mimes els teus escrits, totes les hores i feina que hi dediques i la satisfacció que et suposa tirar-lo endavant. Per tot això, et felicito un cop més.

    Aferradetes i molt bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies nina. Ja saps que gran part de culpa de la meva obstinació en aquests menesters la tens tu, pel que t'estic molt agraït com per moltes altres coses.
      Per això he de procurar fer-ho bé perquè no em renyis.
      Molts bessets Paula

      Elimina
  7. tens grans aliats a l'hora d'escriure ....enhorabona per seguir i escriure en català ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree. Faig el que puc, però el que mai em falta és la il·lusió de veure alguna cosa escrit per mi en català

      Elimina
  8. Jo a vegades quan he publicat un poema encara el corregeixo.
    A vegades noto que el que he escrit no és bo, però no sé per què. Sobretot si és més aviat llarg, m'hi perdo de seguida. M'agrada escriure curt, em sento més segura.
    He traduït algun poema meu al castellà, em costa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó Helena.
      Jo, realment quan gaudeixo és quan les successives lectures i vaig corregint ja que és quan entro del tot en l'escrit.
      Admiro els que poden dir molt en poques paraules, d'aquí la meva admiració, quasi platònica als poetes, ja que no sóc capaç d'abstreure tant les paraules perquè una sola pugui dir tant.
      També considero molt difícil la pròpia traducció, ja que han de pesar molt les paraules que has triat del teu propi idioma.
      Gràcies Helena

      Elimina
  9. Jo ho faig com tu, ràpidament escric el que em ve al cap. Després ho deixo refredar i al endemà ho rellegeixo i corregeixo. Tot i ser catalana em trobo amb problemes, ja que la meva educació, per l'època que em va tocar viure, va se en castellà.
    Aquest sistema et funciona, Alfonso, te'n surts molt bé i sempre és un plaer llegir els teus posts.
    Comento amb retràs, aquesta setmana quasi no he pogut entrar a la xarxa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria. L'escola del nostre temps, jo dic, que era de sentit únic, igual per a tots, però igual d'uniformitat no d'igualtat. Un company i amic de Manresa m'explicava de les dificultats per dir les paraules en castellà que portaven la "c" i la "s" juntes. Així li costava molt dir "dieciséis" i el mestre castellà el castigava una i altra vegada per dir-ho malament.
      Quan estava a Balsareny i el grup de mestres per la catalanització de l'escola organitzava reunions de pares, molts d'ells, catalans, ens parlaven de la dificultat que tenien amb l'escriptura, potser perquè moltes vegades pensem que farem el ridícul escrivint una paraula mal i, no ens adonem, que així anirem millorant i al final no ens costarà tant treball.
      Una abraçada.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...