 |
| Imatges i colors d'estiu a Topares |
La nostra existència es va omplint d'etapes i moments, el que de tant en tant ens obliga a reformatear-nos (si existeix la paraula). Necessitem netejar allò que ens ha anat provocant una resolució més lenta, allò que ens ha anat retardant les nostres respostes i així començar aquest nou espai amb nova empenta i il·lusions.
Seguint en el món virtual, aquest
seria el meu perfil actual. Sento la necessitat de re instal·lar el meu sistema
operatiu, netejar allò del disc dur que m'impedeix avançar i gaudir del que
m'envolta, per obrir-me a una alba resplendent.
Dins d'aquest ressorgir es troba
recuperar l'hàbit de l'escriptura contínua i enfrontar-me a nous reptes més
ambiciosos. Ara sembla que les meves forces serveixen només per cobrir alguna
pàgina esporàdica i pel meu sistema nerviós es desplaça l'avarícia de cobrir
espais i més espais en blanc.
Amb tot el meu estat és serè i
esperançador, a partir d'ell m'imposo una certa silenci, que ja porta algunes
setmanes, per aquestes agradables estades, silenci que no em impedirà seguir
gaudint, mitjançant la lectura, de les vostres paraules i imatges, gairebé
sempre des de la intimitat que alimenta el mutisme.
La reparació, en principi, té
dates d'inici i final, així el meu desig és tornar a trobar-nos en plenitud a
partir de setembre, amb noves il·lusions i moltes ganes de treballar.
Ara toca desitjar-vos a tots i
totes un gran estiu
Fotografía de Antonio Cruz López Motos
No hi ha res millor que tenir noves il·lusions, nous camins per explorar, deixar enrere tot el que t'obstrueix i seguir endavant.
ResponEliminaÉs cert que portem setmanes sense veure't per aquí i, pel que dius, ens queden uns mesos més ...
Que tinguis un bon estiu, envoltat dels que estimes i t'estimen.
Bessets, Alfons.
Gràcies Sa Lluna. A vegades la nostra vida, la nostra existència és rara, complicada. Hi ha moments que les il·lusions són, els camins per explorar són visibles, però el teu cos, la teva ànima sembla que ha perdut la força, el rumb i la desgana s'apodera de tu. Sembla que no tens forces ni brios per a res i cal tornar a sentir el teu cos ple d'energia.
EliminaParaules com les teves segur que m'han ajudat a augmentar la càrrega de les meves piles.
Bessets agraïts Paula
molt bon estiu i bon reset !
ResponEliminaGràcies Efree. Que l'estiu sigui propici també per a tu i t'ajudi a començar un altre curs amb moltes ganes.
EliminaUna abraçada
Alfons,
ResponEliminaEn primer lloc, vull agrair-te aquesta fotografia estiuenca de Topares. M'encanta el paisatge de camp, m'encanta el color daurat, m'encanta que la imatge capti "la feina" de la gent del camp. Tot plegat em provoca una placidesa i una seguretat en la vida... Com si em diguessis: Carme, tot funciona, tot rutlla, tot segueix el seu ritme habitual i necessari. Gràcies, Alfonso.
Dit això, les teves paraules, també acompanyen, explicant i valorant les paraules, les presències i també els silencis.
Ens acompanyarà també la teva pausa d'estiu, sabent que tindrà un final. Recupera't i repara tot el que calgui... Aquí estarem.
Una abraçada, Alfonso, molt bon estiu i fins a la tornada. T'esperem.
Gràcies Carme. M'agraden les teves paraules sobre el paisatge de Topares, monòton, unicolor, però sempre et transmet pau i constància. Jo quan estic temps sense patearlo, em crea una ansietat que només es cura passant uns dies per aquests camps.
EliminaDe tant en tant sento la necessitat de retirar-me al silenci, interioritzar allò que m'envolta per sortir a una nova matinada. Paraules com les teves m'ajuden a trobar aquestes noves estels que alimentin les meves il·lusions.
Una abraçada Carme
de vegades el mes important no es escriure o llegir
ResponElimina...sino viure i sentir
passa bon estiu tal i com el necesitis
fins aviat !
abraçades llargues
Tens tota la raó. A vegades és tan fàcil com viure i sentir, però som, de vegades, complicats i posem el secundari com a imprescindible.
EliminaEls meus millors desitjos també per a tu, que gaudeixis d'un gran estiu i gràcies per les teves paraules.
Una abraçada nina.
Caram, no em diguis que et sents com un ordinador i a sobre una mica atrotinat!!! Però això no és greu, té fàcil solució. Quina? Passejar-te per aquests camps de la teva terra acabats de segar, amb espardenyes, ja no et dic descalç, tot i que de petita ens hi empaitàvem, encara que el rostoll ens punxés i absorbir la seva energia i amarar-te de l'olor de la palla...Veuràs com et "reformateges"i et sents ben renovat.
ResponEliminaQue tinguis un bon estiu, Alfons.
Si M. Roser, és la base de la meva renovació, patejar caminant i en bicicleta els camins d'aquestes terres, et puc assegurar que és una delícia sentir la brisa suau i fresqueta d'aquestes terres, pensa que estem a 1200 metres d'altitud i el estiu és molt agradable.
EliminaTot el camp és el mateix, rostolls i grans guarets. Al meu m'encanta.
Gràcies i una abraçada.
L'estiu és un moment oportú per fer aquesta pausa, aquest reformatejar-se que tots, poc o molt, de tant en tant necessitem.
ResponEliminaGaudeix de l'estiu i del silenci. Esperem la teva tornada.
Gràcies Glòria. Si, l'estiu és una bona època per a tota aquesta refundació, tot i que, ja per a mi, tot l'any és estiu.
EliminaSí, jo de vegades necessito del silenci. Un gran estiu també per a tu.
Una abraçada
és tant o més important el ser-hi que el que el demostrar-ho, hi som i fem el que ens ve de gust, per això és el nostre espai de dir, llegir, mirar i entre tots fer pinya per ajuntar lletres que formen paraules que quedaran per sempre en algun record.
ResponEliminaPer a mi és molt important l'ajuntar les paraules i compartir-les, però fins i tot més participar de les paraules dels altres. Per a mi, tot i la llunyania, em fa sentir-me partícip de tot un món i poder expressar-me en una llengua que em va conquistar fa molts anys i que definia al 1982 quan vaig tornar a Almeria com meravellosa, igual que totes les llengües que donen vida a un poble.
EliminaQue tinguis un gran estiu Joan. Gràcies i una abraçada
Alguns no tanquem per vacances, però reconec que deixar reposar el blog un temps va bé, molta gent ho fa durant l'estiu, que tenim les neurones fregides. Jo seguiré fent, al ritme actual, i només et diria que no siguis mut, segur que a tothom li agrada saber que els llegeixes i que dius la teva.
ResponEliminaGràcies XeXu per les teves paraules, intentaré seguir una mica els teus consells i de tant en tant manifestar-vos la meva inclinació per vosaltres.
EliminaUn gran estiu per a tu i una abraçada
Jo també m'hauria de plantejar fer vacances de blog, però això meu és una adicció. Que vagi molt bé, Alfonso, i que tornis amb la motxilla plena de paraules i el disc dur ben net de superfluïtats (em sembla que aquesta tampoc no existeix). Una abraçada!
ResponElimina