OBRIR ELS ULLS
LA XOCOLATINA
A Rosa li van regalar un llibre,
que contenia un calendari, cada dia dedicat a un animal.
A l'aixecar-se deia el nom
d'un, si coincidia, als mitjons apareixia un caramel. Si ho veia durant el dia
a la butxaca trobaria una xocolatina. Quan encertava era la nena feliç del món
fotos tretes de la xarxa, es retiraran a petició
Una llàgrima de la mare la ve fer tornar a ser ella mateixa... que poètic, Alfonso. Ella no podia demanar ajuda a la mare, però la mare va trobar la solució sense saber-ho.
ResponEliminaI l'altre conte... ei! quin llibre més màgic!!!
Bé els teus contes també tenen màgia. Visca la màgia!
Gràcies Carme. A l'escola, amb els nens, he treballat molt la narració amb la "Gramàtica de la Fantasia" de Gianni Rodari. Aquests microrelats són un petit homenatge a les seves idees i propostes.
EliminaBona nit Carme
M'ha fet gràcia aquests contes contes, perquè jo en vaig escriure un que hi ha una granota, que quan es grata l'orella, es pot convertir en l'animal que vulgui.
ResponEliminaBona nit, Alfonso.
Gràcies M. Roser. A l'escola, a l'hora de treballar els textos i les narracions, les transformacions en animals sempre han donat moltes possibilitats. La "Gramàtica de la fantasia" sempre estava a mà a la meva taula.
EliminaBona nit M. Roser
Animals i xocolatines, què més pot desitjar una nena o un nen??
ResponEliminaLa xocolatina t'endolceix el moment i la sargantana té alguna cosa de misteriosa, el cas és que la teva imaginació construeixi quimeres i, em sembla, que ambdues són excel·lents excuses.
EliminaGràcies i salut XeXu
La sargantana freda i la xocolata calenta.
ResponEliminaAmb la sargantana, en Topares, existia la creença que si passaves la seva panxa per sobre d'una berruga, aquesta s'assecava i es queia. La xocolata calenta a les nits d'hivern era molt confortant.
EliminaGràcies i bona nit Xavier
Sargantana i xocolatina,
ResponEliminadues coses de pell fina:
l'una te la menges, l'altra no,
¿com podràs saber quina és millor?
*
Salutacions.
Olga X.
El millor és una xocolatina amb forma de sargantana i llavors te la menges, segur que està riquíssima.
EliminaGràcies i bona nit Olga
Són bons els teus micro-relats, Alfons.
ResponEliminaM'emporto una xocolatina o dues!! 😉
Bessets dolcets i bon dia. ☕
Gràcies Sa Lluna, ja, ja pots agafar les que vulguis, però no abusis, que després et remordeix la consciència d'haver menjat molt.
EliminaBessets de dissabte nit Paula.
boníssimes les dues propostes!
ResponEliminaGràcies Elfree, em satisfà que t'agradin
EliminaBona nit.
Això són microrelats màgics, Alfons! M'agrada el títol. Si obrim els ulls veurem allò que tenim al voltant, amb el que veurem també imaginarem i en sortirà aquesta màgia. I les xocolatines. Jo també n'agafo un parell com sa Lluna.
ResponEliminaGràcies Teresa. Sempre hem d'obrir els ulls, per a un altre moment poder tancar-los i somiar amb allò que ens il·lusiona.
EliminaEl primer em recorda "La transformació" de Kafka, amb un final feliç en aquest cas.
ResponEliminaJo no puc menjar xocolata, també seria la nena més feliç del món si pogués!
Gràcies Helena. M'ha fet molta il·lusió que malgrat el meu silenci persistent m'hagis comentat la meva entrada, espero que aviat salvi la meva circumstància temporal i em pugui posar al corrent. Fes el que jo, de vegades faig exercici de més per poder menjar una miqueta de xocolata. Bona nit nina.
Elimina