dimecres, 24 de febrer del 2016

LA CURACIÓ DEL CEC

Curació del cec. El Greco. Relats Conjunts

Jeremies era un mestre picapedrer, que treballava a la pedrera romana de Jerusalem. La Roma imperial, davant la pujada dels sous i l'adquisició, cada vegada més, de drets laborals dels treballadors de l'urbe, havien adoptat la decisió de traslladar la producció de pedres tallades a les províncies de l'imperi, on pagaven salaris ridículs i els treballadors no tenia cap cobertura legal. Així havien requisat aquesta pedrera de Jerusalem, on amb sous irrisoris tallaven les pedres que després formarien els seus monuments gloriosos.
En un desgraciat accident de treball Jeremies va quedar cec, sense cap protecció sanitària, la sanitat pública era només per als romans. Tampoc li van reconèixer cap dret a pensió ni indemnització. Va quedar en la més absoluta indigència.
Per mantenir les seves tres filles i un fill, havia de posar-se en les grans avingudes d'entrada a la ciutat i a la porta dels temples suplicant l'ajuda solidària dels transeünts.
****
Els jueus vivien esperançats amb l'arribada d'un alliberador, que els s'independitzés de la dominació romana. Atalaiaven el cel buscant un senyal de l'arribada del salvador.
En els últims anys s'havia corregut la veu que aquest redemptor podria haver arribat. Es feia dir Jesús i va començar a prendre força quan explicaven que el mateix Joan Baptista ho havia assenyalat com l'elegit.
Va començar a tenir seguidors i es va parlar molt d'un discurs a la muntanya, allunyat dels ulls dels espies romans, en què deien que havia parlat en defensa dels oprimits i dels explotats. Carregava contra el poder absolut i proclamava la força dels pobres. Lloava la solidaritat i va vaticinar que el món seria dels que patien.
Els que van tenir la sort de presenciar-lo en directe, vocearon les seves paraules utilitzant el boca a boca, ja que ningú es fiava dels xivatos romans.
Un parell d'episodis amb tints divins van fer més creïble el seu missatge. Explicaven que en un casament havia convertit l'aigua en vi, també que una vegada havia donat de menjar a una multitud que es va concentrar per escoltar-lo amb només cinc pans i dos peixos.
Fins i tot havia curat a algun leprós i paralític. La seva fama va créixer com l'escuma i la seva aparença sobrenatural es va anar estenent per tot el territori.
Sempre li acompanyaven els seus deixebles més directes. Un grup de dotze persones de tota procedència que constituïen el seu grup assessor i els que determinaven els llocs pels que marxava.
Roma comença a témer-li i va disposar tota una xarxa d'espies per saber en cada moment dels seus passos. A més va incitar als seus servils al fet que propaguessin tot un seguit de calúmnies i infàmies per humiliar-le davant del poble.
****
Magdalena, la segona filla de Jeremies, havia sentit totes aquestes històries. Un raig d'esperança va brillar en els seus ulls. El seu pare, afectuós i sempre rialler abans de l'accident, es va convertir en un ésser esquerp i sempre trist. La angoixa asfixiava a la noia i va posar la seva expectativa en Jesús.
Es va assabentar que l'alliberador passaria prop de la casa i va tractar de convèncer al seu pare que acudís a la trobada. Jeremies es negava, no creia en tals imaginacions però al final el seu afecte i inclinació davant la filla li va fer claudicar. Així es va disposar a complaure-la tot i creure que faria el més gran dels ridículs.
****
Els assessors de Jesús, cada dia, veien com augmentaven els seguidors, però pensaven que calia un cop d'efecte més directe als ocupants. Quan es van assabentar del cas de Jeremies, van concebre que era el que esperaven. A més de l'efecte sobrenatural sobre les bones gents, van acariciar la idea que seria un cop dur als invasors romans.
Així van convèncer a Jesus perquè posés tot el seu afany a curar el cec que li sortiria del camí.
****
Així va ser com es va disposar tot perquè en aquesta matí assolellat, els dos homes es trobessin. El cec no molt convençut de la seva curació i Jesús conscient de la gran responsabilitat que anava adquirint.
En el seu particular pelegrinatge anava seguit d'una considerable multitud, entre la qual es camuflaven diversos espies romans.
A això del migdia es va produir la trobada. Jeremies en saber que s'apropava va començar a cridar demanant la seva curació. Jesús li va preguntar que volia, va respondre que li tornés la vista que li havien tret els romans. Jesús el guareixo alhora que li deia: "La teva fe t'ha salvat".
La multitud el va aclamar com el salvador, mentre els espies romans fugien a donar compte del fet als seus caps. Quan el governador va saber els fets va determinar que el tal Jesús havia de morir.

Així va ser, alhora després d'una pantomima de judici, el van condemnar a morir a la creu. Creien que així aniquilaven tota esperança d'independència i llibertat per al poble. Res més lluny de la realitat, ja que encara, avui dia, després de segles i segles de vida, Jesús segueix florint com l'alliberador per a moltes de les persones d'aquest món.

22 comentaris:

  1. Has explicat "la" història... M,ha agradat molt com ho has fet i els matisos que li has donat!
    Finalment subsisteixen sempre els desitjos de llibertat del poble! I Jesús segueix tenint milions de seguidors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. A vegades costa una mica trobar una història diferent en la interpretació d'una foto. Quan vas llegint les diferents aportacions et dóna la sensació que ja no et queden més versions. En aquesta ocasió em va fer gràcia barrejar les èpoques, també recordava el paral·lelisme creat a "La vida de Brian". Així va sorgir el relat.
      Una abraçada

      Elimina
  2. La història està molt ben narrada, però he de reconèixer que tinc debilitat quan es barregen els dos mons, l'antic i el nou. Així, explicar la història antiga introduint-hi conceptes actuals sempre em fa molta gràcia, a mi també m'agrada fer-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li he dit a la Carme, em va venir al cap el paral·lelisme polític que apareixia a "La vida de Brian", Ja només quedava la qüestió d'establir la manera de la trobada i les circumstàncies per donar-li aquest sentit actual. A mi també m'agrada barrejar i treballar amb les èpoques i els equívocs.
      Gràcies XeXu. Una abraçada

      Elimina
  3. Una bella narració d'uns fets del nou testament vistos des de la perspectiva d'una ploma actual.
    Fa de bon llegir i se'n poden treure conclusions profitoses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier. A vegades ens sorprèn com, moltes vegades, allunyats en el temps les circumstàncies polítiques es repeteixen.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Des d'aquell moment ni els romans ni els seus hereus imperials d'aquí i d'allà són els que no ho veuen clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rafael. Potser si es donen perfecte compte, el que no volen és manifestar que ho saben, amb l'estúpida idea del que no es veu no existeix.
      Una abraçada

      Elimina
  5. D'aleshores ençà, quants han passat per "la creu" per defensar els seus ideals de justícia i llibertat?, difícilment podríem quantificar-los.
    El poder segueix en mans d'uns quants que no els tremola el pols a l'hora de fer possibles els seus desitjos ... la resta, seguim lluitant.
    "Els messies" d'avui són molt més xerraires i menys seriosos.

    És complicat treure un relat de la imatge, crec que m'abstindré, però tu ho has aconseguit.
    Bessets, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa Lluna. És curiós veure com al llarg dels temps es produeixen aquestes lluites per la llibertat i la justícia. La desgràcia és que gairebé en totes les ocasions al final el poder surt victoriós. I en els casos en què s'ha vist la llum, aquest mateix poder s'encarrega que els primitius lluitadors passin a formar part dels ostentadors del poder absolut.
      Treure el relat, a vegades, només és qüestió que en un moment donat et vingui una història per explicar a partir de la imatge. Ànim nena!.
      Bessets Paula

      Elimina
  6. Veig que t'has llegit molt bé la Bíblia...Realment abans i ara, sempre hi ha persones que lluiten per la llibertat...
    Petonets, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Ja saps que els mestres hem de saber de tot, encara que després no sapiguem de res.
      I que no faltin les persones que lluiten per la llibertat dels altres.
      Petonets M. Roser

      Elimina
  7. Respostes
    1. Gràcies Montse. I ami em satisfà que a tu t'agradi.
      Una abraçada

      Elimina
  8. Un bon relat, ben escrit. A mi també m'ha agradat, Alfonso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria. Com es diu per aquí baix, es fa el que es pot.
      Una abraçada

      Elimina
  9. Una versió diferent. Al col·legi sempre ens deien que tot allò va passar a causa dels molts pecats que havíem comés, fins i tot els que no havíem nascut encara.

    ResponElimina
  10. Gràcies Jpmerch. Per redimir el pecat del món, em sembla que deien. Però si s'accepta l'existència del personatge, també havia d'haver una vida quotidiana.

    ResponElimina
  11. M'ha agradat molt, Alfonso!! :-))

    La forma en que vas lligant tota la història, com dones nom als personatges, com crees una situació... molt bé!!

    Ara, per mi, el millor de tot és el final "Jesús segueix florint com l'alliberador per a moltes de les persones d'aquest món.... i és clar que sí! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Assumpta. Acceptant l'existència històrica de la persona, sempre m'ha atret la possible relació amb els seus coetanis, doncs, crec, que la seva possible dimensió divina es desenvolupa més en el temps. Per aquí em va venir la idea del relat.

      Elimina
    2. Bon vespre, Alfonso, agraeixo les teves paraules que envies des d'Almeria. No sé si ets d'allà o d'aquí, però el relat que fas és molt interessant, i espero que l'escriure et faci feliç.

      Elimina
    3. Gràcies Olga. Sóc d'aquí (Almeria) però vaig estar tres anys de mestre a Balsareny l'any vuitanta. Em satisfà que t'hagi agradat el relat

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...