Acuarel.la de la Carme Rosanas: El rio |
Amb aquest micro relat participo a la proposta PUZZLE DE PARAULES que,
des del seu blog, ens ha fet la CARME ROSANAS.
Andreu era un nin que sallava pel tàlveg. Amb l'arribada de la primavera semblava que un escotorit havia acolorit l'alegre vega.
Andreu tenia un tarannà atrevit i corria alegrement per
la ribera del riu espurneijant aigua
intrèpidament.
Hi havia plogut molt i una rubinada imprevista el va atrapar
submergint-lo al riu. En un moment que va treure el cap a la superfície va
cridar aterrido: ANTAVIANA, llavors
una mà màgica el va dipositar a la riba.
La paraula Antaviana, no falla mai!!
ResponEliminaGràcies Xavier. Des de fa gairebé quaranta anys que li vaig sentir a Dagoll Dagon en un festival de teatre a Múrcia, sempre m'ha acompanyat com la meva preferida.
EliminaQue tendre! M'agrada molt!
ResponEliminaGràcies Helena. La tendresa sempre ha d'estar present en la nostra vida.
EliminaBravo, Alfonso!!! t'has atrevit amb les paraules difícils, eh?
ResponEliminaUna història completa del tot amb final màgic!
Gràcies per participar, la vostra proximitat m'ha fet feliç aquests dies, heu fet que s'allarguessin els regals i les sorpreses tota la setmana.
Gracias Carme. Aquestes paraules em fan gràcia i, sí, també buscava aquelles que no dominava gaire.
EliminaUna abraçada
Una bona participació la teva, Alfons.
ResponEliminaCom diu la Carme, t'has atrevit i ho has aconseguit!
Aferradetes màgiques!
Gràcies Lluneta. Potser em fan gràcia per trobar-les atrevides, la seva música m'agradava.
EliminaBessets nina
Uau!! Jo vaig triar paraules més fàcils... això teu té molt de mèrit!! :-))
ResponEliminaGràcies Assumpta. No et treguis mèrits, ens expliques una bonica història sobre les agulles de teixir i ens obsequias amb una bona col·laboració plena de paraules belles.
EliminaUna abraçada
Alfons, per explicar-nos aquesta història de l'Andreu, has utilitzat paraules super difícils...Quin tip de pensar no???
ResponEliminaBon vespre.
Gràcies M. Roser. Vaig escollir paraules que m'agraden com sonaven. Després la història va sorgir amb més facilitat. El que si et dic és que vaig gaudir molt mentre anava prenent forma.
EliminaBona nit.
Ja es veu que l'Andreu tenia bons contactes.
ResponEliminaGràcies XeXu. Per caminar per aquesta vida hem de tenir bons contactes, sobretot divins i màgics, mai sabem quan els podrem necessitar.
EliminaUna abraçada
Salvem els nostres mots i, un dia, ells ens salvaran a nosaltres.
ResponEliminaSalvem els nostres mots i, un dia, ells ens salvaran a nosaltres.
ResponEliminaSempre dic que la llengua és el bé cultural més important que hi ha al món, i que tots hem de lluitar per conservar-la i enriquir-la.
EliminaGràcies Consol. Una abraçada
FELICITATS, ALFONS!
ResponEliminaQue tenguis un dia ple de llum!
Bessets.
Moltes gràcies bonica. Quan reps l'afecte de les persones que t'envolten, la felicitat és un do que ens ofereixen.
EliminaBessets feliços Paula
Salvat en l'últim sospir !!
ResponEliminaMolt ben trobat, aquesta història !!
Bona setmana !!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaGràcies Artur. Per això estan les fades i els esperits màgics
EliminaBon relat, Alfons!
ResponEliminaHas fet servir paraules ben difícils.
Gràcies per ser-hi. Eren paraules que em sonava molt bé.
Elimina