dimecres, 20 de gener del 2016

L'ANDREU

Acuarel.la de la Carme Rosanas: El rio

Amb aquest micro relat participo a la proposta PUZZLE DE PARAULES que, des del seu blog, ens ha fet la CARME ROSANAS.


Andreu era un nin que sallava pel tàlveg. Amb l'arribada de la primavera semblava que un escotorit havia acolorit l'alegre vega.
Andreu tenia un tarannà atrevit i corria alegrement per la ribera del riu espurneijant aigua intrèpidament.
Hi havia plogut molt i una rubinada imprevista el va atrapar submergint-lo al riu. En un moment que va treure el cap a la superfície va cridar aterrido: ANTAVIANA, llavors una mà màgica el va dipositar a la riba.

24 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies Xavier. Des de fa gairebé quaranta anys que li vaig sentir a Dagoll Dagon en un festival de teatre a Múrcia, sempre m'ha acompanyat com la meva preferida.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies Helena. La tendresa sempre ha d'estar present en la nostra vida.

      Elimina
  3. Bravo, Alfonso!!! t'has atrevit amb les paraules difícils, eh?

    Una història completa del tot amb final màgic!

    Gràcies per participar, la vostra proximitat m'ha fet feliç aquests dies, heu fet que s'allarguessin els regals i les sorpreses tota la setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Carme. Aquestes paraules em fan gràcia i, sí, també buscava aquelles que no dominava gaire.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Una bona participació la teva, Alfons.
    Com diu la Carme, t'has atrevit i ho has aconseguit!

    Aferradetes màgiques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluneta. Potser em fan gràcia per trobar-les atrevides, la seva música m'agradava.
      Bessets nina

      Elimina
  5. Uau!! Jo vaig triar paraules més fàcils... això teu té molt de mèrit!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Assumpta. No et treguis mèrits, ens expliques una bonica història sobre les agulles de teixir i ens obsequias amb una bona col·laboració plena de paraules belles.
      Una abraçada

      Elimina
  6. Alfons, per explicar-nos aquesta història de l'Andreu, has utilitzat paraules super difícils...Quin tip de pensar no???
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Vaig escollir paraules que m'agraden com sonaven. Després la història va sorgir amb més facilitat. El que si et dic és que vaig gaudir molt mentre anava prenent forma.
      Bona nit.

      Elimina
  7. Ja es veu que l'Andreu tenia bons contactes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu. Per caminar per aquesta vida hem de tenir bons contactes, sobretot divins i màgics, mai sabem quan els podrem necessitar.
      Una abraçada

      Elimina
  8. Salvem els nostres mots i, un dia, ells ens salvaran a nosaltres.

    ResponElimina
  9. Salvem els nostres mots i, un dia, ells ens salvaran a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre dic que la llengua és el bé cultural més important que hi ha al món, i que tots hem de lluitar per conservar-la i enriquir-la.
      Gràcies Consol. Una abraçada

      Elimina
  10. Respostes
    1. Moltes gràcies bonica. Quan reps l'afecte de les persones que t'envolten, la felicitat és un do que ens ofereixen.
      Bessets feliços Paula

      Elimina
  11. Salvat en l'últim sospir !!
    Molt ben trobat, aquesta història !!
    Bona setmana !!

    ResponElimina
  12. Bon relat, Alfons!
    Has fet servir paraules ben difícils.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...