dimecres, 24 de març del 2021

SENSACIONS EN EL MUSEU

 

L'any passat quan el confinament, la conservadora del Museu Comarcal Miguel Guirao de Vélez Rubio, em va demanar un text on intentés reflectir les sensacions i emocions que es poden sentir en un museu tancat, com passava en aquells moments.

Per a això vaig utilitzar una de les peces més representatives del museu, una tomba completa, amb esquelet i tot trobada en un poblet anomenat Cóbdar i pertanyent a la cultura de l'Argar.

Al  cap de l'any ens proposa, un locutor de ràdio de Lorca, Jorge Gonzalez realitzar un àudio amb el text. Pensava que seria una lectura i prou, però al rebre un treball tan ben fet m'ha entusiasmat i animat i encoratjat per Paula (SaLluna) m'atreveixo a posar-lo al bloc, sol·licitant la vostra benevolència per l'atreviment.


Aquí us deixo l'enllaç:

https://jorgegonzalezlocutor.es/podcast/sensaciones-en-el-museo-de-alfonso-robles/


10 comentaris:

  1. Has fet bé de publicar-lo Alfonso. Vaig a punxar l'enllaç per escoltar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Xavier, crec que ha quedat un treball molt decent i el text ha guanyat molt amb el muntatge de l'audició.

      Elimina
  2. Com t'he dit a l'altre blog, em sembla un treball magnífic. Quan el vaig escoltar per primera vegada, en vaig quedar embadalida... com a partir d'un esquelet, em podrien arribar tantes sensacions reconegudes. Per això et vaig dir que valia la pena que ho publiquessis i ara n'estic contenta que ho hagis fet.

    Heu fet un bon equip, entre el teu brillant escrit i la veu del narrador. Les més sinceres felicitacions i enhorabona!

    Aferradetes ben fortes, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Paula, saps que jo també em vaig sorprendre del resultat final. La veritat és que quan ho vaig escriure vaig quedar força content del desenvolupament de la idea, com la vida del museu s'activa amb els visitants i quan, com en aquella ocasió, es tanca a la gent, tot torna a dormir en l'oblit dels temps .
      Després vaig quedar admirat de quant pot guanyar un text a partir d'una locució i una música adequada. Estic molt content de l'experiència.
      Petons i aferradetes.

      Elimina
  3. M'ha agradat molt el text, i el resultat és en efecte magnífic. Felicitacions!

    (En tornar a acostar-me per los Vélez, que hi vaig de tant en tant, he de passar-me a veure el museu)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules Alfred. Estaria encantat, quan vinguis, de acompanyar-te a visitar el museu. Normalment pas tot l'estiu a Topares i vaig freqüentment al museu, ja que és des portem tot un seguit d'activitats culturals de la comarca.

      Elimina
  4. Vinc del blog de Sa Lluna i veig que efectivament valia la pena.
    Vaig a l'enllaç.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavi, penso que molts hem sentit aquest món inanimat en tot aquest desastre. M'agrada que et convenci el resultat.

      Elimina
  5. Primer he escoltat l’àudio i ja m'ha agradat molt. Ara vaig impacient cap a les imatges.

    Has fet bé de publicar-ho, emociona molt, aquest text, que dona vida als continguts del museu. És encantador. Gràcies per compartir-ho i gràcies a sa lluna per avisar. No havia vist l'actualització del blog.

    Una abraçada. Fins ara. Vaig a l'altre post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmen sempre m'ha fascinat aquesta vida oculta dels museus que allò que s'exposava tenia la seva ànima i de resultes d'una conversa entre la conservadora i jo va sorgir el text. Col·laboro molt amb el museu fent textos, comentant peces, intervenint en les presentacions de llibres que publiquem i una gran revista anusl i això fa que ho sentis una mica com teu.
      Gràcies per les teves paraules tan afectuoses, saps que ets una mica "la mare" de tots els que circulem per aquest món blocaire en català. Una abraçada

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...