En tots els meus anys de docència han estat diversos els llocs i comunitats d'exercici, sempre he tingut molt en compte adaptar i col·laborar amb la cultura pròpia del lloc, respectar-la i afavorir-la en el que pogués.
Des que vaig arribar, una prioritat tenia present, entendre i expressar-me en català. Amb l'ajuda dels amics i amigues del Sarment i la Lluerna, els companys de l'escola i tots en general, em vaig posar a la tasca. A la fi d'aquest any, vaig poder tenir la meva primera conversa completa en català a través del telèfon. A poc a poc vaig anar progressant i l'últim any de la meva estada allà, el tercer, donava les classes en català.
Formar una nova família em va portar fins a Almeria, per a l'ocasió vaig escriure un comiat al Sarment que un bon amic li va enviar a JM Espinàs, que em va dedicar una columna a l'Avui.
Durant tots aquests anys ha estat amb mi l'afecte per l'idioma, llegint i practicant sempre que em presentava l'ocasió, l'he mantingut viu en el meu cor.
En els últims anys he intensificat la utilització del mateix. Ara a partir del meu altre bloc en castellà: "toparessiempre", em llanço a aquesta entusiasta aventura. La lectura i participació amb comentaris en els blocs en català, i sobretot, la insistència, el suport i la il·lusió d'una amiga molt especial em donen l'empenta necessària per obrir aquest espai de participació.
Sóc castellanoparlant, però amb tot l'esforç d'expressar també en català. En els meus escrits trobareu errors, us demano comprensió i mil perdons. També que no us talleu a l'hora de corregir. La meva formació matemàtica i la meva experiència docent m'ensenyen que l'error és primordial per aprendre. Només el error es pot corregir, el que no podem esmenar és ho que no es fa.
Espero que a poc a poc vagi mereixent la pena i, si el meu atreviment serveix perquè altres s'enganxin, millor.
Doncs trobo que ha fet bé aquesta amiga teva.
ResponEliminaAvui en dia en què els poders estan obstinats a eliminar les llengües que enriqueixen aquest país a cop de llumeneres com Wert i Bauzá i d'altres del País Valencià, és un luxe poder veure que els ciutadans d'aquest país no només no estan a favor d'ells , sinó que són capaços d'aprendre i estimar altres cultures. Enhorabona!
Gràssis Alfons i endavant!!
Aferradetes ☺
Gràcies Sa lluna.
EliminaEm vaig adonant que aquesta amiga em vol molt bé.
Mentre feia el post i tornava a llegir la columna de JM Espinàs m'adonava que també valia, el que es diu, per a aquests moments, en què les llengües pròpies són atacades tan brutalment.
Moltes gràcies Paula.
Aferradetes
Entre Salluna i tu heu aconseguit emocionar-me. No esperava que d'una cosa sense importància com ha estat un senyor d'en un Twitter ha comès tantes ximpleries com els germans Marx hagués sorgit la Paula, tu i l'escriptor, Josep M Espinas. (Que ja m'havies comentat una petita cosa d'ell cap a tu)Tu ja saps que t'ho agraeixo. Estimo la meva llengua, clar que si, però també la castellana, i defenso encara que ja inútilment les altres.
ResponEliminaUna forta abraçada, Alfons.
Gràcies a tu Josep.
EliminaÉs trist pensar que hi ha gent que prefereix la pèrdua de la riquesa d'una llengua, al seu desenvolupament i evolució.
Llàstima que no s'adonin que el progrés d'un poble mai es construeix destruint a un altre, si no avançant tots plegats, aportant cada un els seus valors i la seva cultura.
Una abraçada
Recordo el teu editorial al 'Sarment', que el tinc enquadernat. Va estar molt bé que el teu amic li ensenyés a l'Espinàs i que ell el divulgués entre un públic molt més ample. Han passat 30 anys i aquí continuem amb les mateixes incomprensions, però gràcies a les persones com tu ens en sortirem, segur. És evident que continues expressant-te en aquesta llengua que també és voluntariosament teva, i ho fas amb menys errors que molts que són d'aquí. Voler és poder, Alfons i el teu exemple ens reconforta.
ResponEliminaBenvingut aquest nou blog. El llegiré amb molt interès. Endavant! Una forta abraçada.
Ramon la major part de la culpa del meu afecte a Catalunya i al català la teniu vosaltres, que quan vaig estar allà em vau acollir i em tratastéis com un més. Sempre he sabut que hi tenia grans amics i així us he conservat en el temps.
EliminaAh! I ja saps, com sempre quan hagis de corregir-t'ho agrairé.
L'amic que va enviar l'editorial era el Llorenç Planes
Una abraçada
Entre tanta incomprensió, llegir-te, Alfonso és com una alenada d'aire fresc. Gràcies.
ResponEliminaSeré per aquí... Fins aviat.
Carme, gràcies a tu per llegir-me i fer el comentari. En realitat només tracte de gaudir, i ho faig: escrivint i expressant-me'n català, com també ho faig en castellà. Tots dos m'encanten.
EliminaOstres, ets com un glop d'aigua fresca! Benvingut al món dels blogs en català :)
ResponEliminaGràcies Loreto, amb la vostra benvinguda hauré d'esforçar-me a millorar dia a dia.
EliminaVeurem si sortiré airós de l'entestament.
En el moment d'endegar un projecte com aquest és normal demanar comprensió per les possibles errades, però em sembla que no caldrà corregir-te gaire, quin nivell més alt! Queda clar que fas arrels arreu on vas, que estimes les terres que t'acullen. Com veus, ens alegrem d'aquest gest i tens tot el nostres suport. Espero que ens puguem anar llegint, molts ànims, espero que segueixis gaudint molt d'escriure en català, tal i com ho fas en espanyol també.
ResponEliminaGràcies XeXu pel teu comentari. Des de que vaig estar a Balsareny sempre m'ha agradat expressar-me en català: escriure-ho i parlar-ho, i espero seguir gaudint per molts temps.
EliminaSalutacions
Les cultures i les llengües es poden compartir malgrat alguns s'entestin a fer-nos creure el contrari. M'uneixo a donar-te la benvinguda a aquesta Catosfera. Ens llegim!
ResponEliminaGràcies McAbeu. No hi ha cap cultura, per gran i important que sigui, que es desenvolupi sense l'ajuda d'altres. Llàstima que hagi analfabets polítics que prefereixin destruir a construir, ja que en el fons es destrueixen ells també.
EliminaSalutacions
La cultura es universal i les llengües (totes) haurien de ser estimades i respectades. M'alegra molt llegir-te i comprovar que a tot arreu hi ha gent que pensa el mateix, i el que es més difícil, ho practica.
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies Josep. La cultura universal no té sentit si no és a partir de les cultures de cada poble, moltes vegades petites, però importantíssimes.
EliminaVoler imposar una cultura universal per a tots sense tenir en compte les pròpies és fer-nos borrecs.
Salutacions
Sento admiració per qui respecte i utilitza la llengua d'altri. Ens dónes una lliçó en l'estima a la cultura dels altres, que posarem en pràctica. Per arribar a la fraternitat humana, la fraternitat cultural és imprescindible.
ResponEliminaFita
Molt d'acord amb tu Xavier. I moltes vegades el menyspreu a altres llengües i cultures ve pel desconeixement que tenim de les mateixes, així com de la seva gent. De tots podem aprendre i tots poden aprendre de nosaltres.
EliminaGràcies i salutacions.
dons si....sens dubte la diversitat ens enriqueix
ResponEliminaseré per aqui..benvingut !!
Moltes gràcies Sargantana. En aquest país hi ha una mania per uniformar a tots, serà per poder manejar-nos millor, quan ho bell i enriquidor és la diferència, la diversitat, el que ens fa ser nosaltres mateixos.
EliminaAferradetes
Senyor Alfonso, jo l'entenc molt bé, jo sóc valencià de la ciutat de València, de mare castellano-parlant i de pare catalano-valenciano-parlant, i sé què escolte quan un home em diu que s'ha enamorat de la llengua d'aquest poble, que s'ha enamorat de les paraules tot i haver tingut un ensenyament matemàtic.
ResponEliminaLa veritat és que vostè ho ha expressat molt bé al seu article a Espinàs i jo l'he llegit amb admiració, però també amb la malencionia del que sap que hi ha molt poca gent que davant d'una superioritat com la que té el castellà ací a València en l'àmbit legal i en la gran quantitat de gent nouvinguda i ja temps ençà ací entre nosaltres, puga aprendre la llengua de mon pare, de mon iaio o d'un munt de gent que lluitem tots els dies per poder parlar-la amb la normalitat que sí que podem fer servir amb el castellà.
M'agradaria un món on tothom ens respectarem, però potser la lluita de classes és l'única veritat i no li estic dient que jo siga marxista, en cap cas, però sembla que el vaivé de la Història no enten de paraules sinó de forces encontrades, m'agradaria equivocar-me, com ho faig en prendre'm la primera cigarreta del dia i el primer cafè, veig un món on la paraula hi és.
Una forta abraçada i benvingut a València
Vicent
Molt de acuerso amb tu Vicent. Em fa, també, molta pena quan veig com aquestes forces opressives utilitzen el valencià per atacar el català, quan el més important és que cada poble es desenvolupi en la seva pròpia cultura, única i diferent.
EliminaGràcies i salutacions
En aquella època, feien venir els mestres d'altres terres perquè ens castellanitzessin...Amb tu , el, va sortir el tret per la culata. De mestra i filla de mestre a mestre, em trec el barret...Tan com ens enriqueix conèixer i aprendre d'altres cultures! M'agradarà passar sovint per aquest bloc teu, que és tot un exemple d'integració.( Donde fueres, haz lo que vieres).
ResponEliminaBon vespre, Alfonso.
Ai, se m'ha oblidat de dir-te que jo vaig néixer a Navàs, veig que havíem estat veïns...
EliminaEls mestres tenim un gran treball a l'escola per al desenvolupament de la llengua pròpia. Recordo que quan vaig estar a Balsareny començava el català a les escoles. Haviem de fer les classes en català i castellà. La meitat de la pissarra per al català i l'altra meitat per al castellà, escrivint el mateix, el graciós és que tots entenien el català. Era esgotador, però hi havia molta il·lusió per aconseguir-ho.
EliminaCompanya meva era M ª Angeles, de Navàs, que a més em sembla que era bibliotecària alli.
Salutacions y gràcies
Caram! A mi casos com el teu m'emocionen... No puc afegir res més al que ja t'han dit... Bé, sí: Ets un crack!! Molt benvingut a la catosfera!!
ResponEliminaGràcies Assumpta, pel teu comentari i per la teva benvinguda
ResponEliminaFeia dies que tenia pendent felicitar-te i també donar-te les gràcies per aquesta entrada perquè en els temps que corren i les postures irrespectuoses cap a la nostra llengua s'han dit tantes barbaritats que això teu fa eixamplar el cor. La ignorància és molt atrevida i a vegades fa dir moltes coses que fan força mal. La teva experiència és una bona mostra del que hauria de ser un procés normal de convivència en un lloc nou amb una nova llengua i del que m'alegro que fos per a tu la teva vida i la teva feina a Balsareny.
ResponEliminaGràcies Laura pel teu comentari i les teves simpàtiques paraules.
EliminaPenso que no té, la meva postura, res d'extraordinari, si considerem, almenys jo ho considero, que les diverses llengües que es parlen al món són el major patrimoni cultural que posseeix la humanitat.
Ja estic per aqui tambè!!!! quina il.lusió llegir-te en català!!! la meva llengua que tant trobo a faltar. Sempre que puc, llegeixo, escolto música, miro la tele...en català. I a la Laia i al Pau, els agrada molt, que els llegeixi contes tambè en català. I jo, naturalment molt contenta, perquè no vull perdre la meva llengua. Així que suvint em trovarás per aquí. Un petó molt fort!
ResponEliminaP.D. Graciès a la teva amiga que t'ha animat a escriure també en català ;)
Priscilla la llengua pot ser el bé cultural més important que tinguin els pobles i mai podem deixar que es perdin. Sempre em va admirar la teva determinació a l'hora de posar-li els noms als teus nens. Nosaltres el nom d'Adrià ho pensem primer en català, però ens va donar por que després, al poble, es poguessin riure o ficar-se amb ell pel nom. Des que vaig estar de mestre a Catalunya, l'he utilitzat, d'una manera o altra i estic orgullós de poder expressar-me i comunicar-me en aquesta llengua, tan meravellosa com totes les llengües que li donen vida als pobles.
EliminaDes d'aquí també t'animo a que mai deixis de transmetre als teus fills la teva llengua i, a més, quan ens trobem parlarem en català, així farem pràctica.
Una abraçada per a tu i per a Fran.