dilluns, 23 de juny del 2014

Redacció

John  Sloan.  South Beach Bathers


Em dic Didac, sóc estudiant de 4t d'ESO a Manresa. Em trobo a la meva habitació, assegut en la taula d'estudi i davant meu una reproducció d'un quadre d'un senyor americà anomenat John French Sloan, a qui un dia, no tindria res més a fer, se li va haver d'ocórrer pintar un quadre al qual va titular: "South Beach Bathers", una cosa semblant a banyistes de les platges del sud. Però no he explicat que té a veure amb mi l'esmentat senyor.
Resulta, que la senyoreta Alba, la professora de llengua catalana, s'entesta que cada mes fem una redacció, ella ens diu un relat, però a mi no m'enganya, el meu pare diu que sempre ha estat una redacció. Fins ara bé, doncs a mi m'agrada molt escriure, trobar les paraules, revisar-les, passar-les a net, em diverteix tot el procés de fer la redacció.
El que ja no m'agrada és com ella vol que ho fem. Ens ensenya la foto d'alguna cosa, un quadre, un atuell, una foto i nosaltres hem d'escriure sobre això, tampoc em disgustaria si fossin d'ara, però no, són de quan els cotxes anaven a pedals. És que és molt rara.
Ja em direu que m'importen a mi aquests banyistes, bé és un dir, pels vestits sembla que van a l'església. La noia exhibint el seu cos, això sí, tapat fins a les celles, doncs si vols que admirin la teva figura, treu-te tota la roba i ensenya'ns el que amagues. I la nena repipi, amb el vestit blanc i el barret, i què fa a la platja la dona que l'acompanya, si sembla que estàn al mes de gener. Però deixa't a aquests i mira el senyor que sembla un mariner o un indià comptant aventures imaginades.
Que voleu que us digui que no sé per on començar, i he de fer el text, ja que si no ho fem s'enfada, això que és molt dolça quan et mana els treballs, però quan s'empipa sembla una lleona. És que és molt extravagant la senyoreta. Bé i aquest mes al menys hi ha persones, el mes passat ens va posar una màquina d'escriure, més vella que l'arna, unes mans sobre les tecles i la paraula Qwerty. Au  ves,  i ara inventa tu la història! Tampoc és que sigui tan gran, però nen, sembla com si hagués nascut en una altra època. És que és capritxosa!
Però la veritat és que a mi m'agrada, encara que tingui les seves bogeries, sempre em posa afectuoses notes als treballs i, potser, ens fa apreciar la nostra llengua. És clar que si fos pel meu pare no seria igual, quan em veu protestar perquè no surten les paraules sempre em diu el mateix: "Tanto catalán, tanto catalán, todos tenían que estudiar en inglés, o en chino, todos iguales, así nos entenderíamos y podríamos hacer más negocios ". A mi em fa riure escoltar-lo, ja que després és molt bo i es porta molt bé amb mi.

I ara que faig, li lliuro la redacció a la senyoreta, si ja he dit que era molt rara i tot, és clar també que m'agrada el que fa, bé com és diumenge, fins dimarts no la veuré. M'ho pensaré ...

33 comentaris:

  1. HE, HE, HE... molt bon relat i molt divertit, Alfonso!

    Jo penso com en Dídac, a vegades costa tant de trobar alguna història per aquestes imatges!!! Ara jo crec que a la seva senyoreta li agradarà aquest relat. A mi m'ha encantat.

    Però encara que em costi trobar una història, tampoc no me'n sé estar i cada més... apa! em tiro de cap als Relats Conjunts!

    Aquest encara no l'he fet, però de demà no passa...

    Bona revetlla, i bon començament d'estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. Espero que no m'agafi mania ni em castigui. M'encanta veure com al final cadascú veu la seva història a partir de la imatge.
      Sí, ja odorem a vacances. Aferradetes.

      Elimina
  2. Bona tarda, Didac.
    Sóc la senyoreta Alba i ja he vist que, abans de lliurar-me el relat, l'has volgut mostrar als amiguets i amiguetes que tens en aquest blog que fas. Ja et dic que per molt que diguin que ho has fet bé, fins que no ho tingui damunt la meva taula no el qualificaré com cal. Tot i que m'agradi la teva gosadia, no hi ha punts extres.
    Demà en parlarem, arriba d'hora!!

    Aahh, sa lluna que m'ha deixat el seu blog per comentar-te, em diu que et doni aferradetes de part seva ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sra Sa Lluna. Per què li ha ensenyat el post a la senyoreta?, ara veurà la que m'espera: "Demà ​​en parlarem, arriba d'hora!! És el més semblant a:" Te vas a enterar!! ". Segur que em suspèn.
      Vostè,no serà la senyoreta Alba i m'està enganyant.
      Afectuosament, el seu alumne.

      Elimina
  3. Jo penso que en Dídac si li presenta a la profe aquest relat (redacció?), tal com ens l'explica a nosaltres, segurament li posarà una molt bona nota, pel fet de ser-ne una de les protagonistes, i ell la deixa prou bé...Sí ja sé que li diu rara i extravagant, però caram, que li digui que és molt dolç quan posa els treballs....Es desfarà com una llaminadura!!!
    Bona Revetlla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pensis!, És molt dura i mira que sempre li poso alguna paraula bonica i li porto la cartera, que sempre va plena de llibres. Però res, sembla que no se n'adona.
      Moltes gràcies M. Roser
      Aferradetes

      Elimina
  4. per mi la sinceritat mereix bona puntuació
    pero clar..jo no soc *la senyo*
    =)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'han dit que la coneixes molt bé. Em faràs el favor de parlar-li bé de mi i dir-li que no em posi tants deures, mira l'hora que és i encara estic aquí.
      Moltes gràcies Sargantona.
      Aferradetes

      Elimina
  5. Jo, si fos en Dídac, li entregaria la redacció sense pensar-m'ho. Segur que el que busca la senyoreta Alba és que els alumnes expressin allò que senten quan veuen aquestes imatges que els posa i això en Dídac ho ha fet a la perfecció. I, qui sap, potser servirà perquè la senyoreta Alba reflexioni i deixi de fer-los fer relats amb quadres, atuells o fotos de quan els cotxes anaven a pedals. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies McAbeu pel teu comentari.
      No, si el Dídac és llest, entre bromes i rialles li ha dit a la senyoreta el que volia, a més en fer-ho públic potser no s'atreveix a represàlies.
      En seri, quan els alumnes veuen la il·lusió d'un mestre-a per una matèria, al final s'enganxen.
      Salut

      Elimina
  6. En Dídac s'ha explicat molt bé i segur que això la senyoreta Alba l'hi te en compte i poder com diu en McAbeu la fa recapacitar i posa imatges més modernetes :)
    Una abraçada Alfons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Brixeta, encara que així i tot el Dídac té por que abans la senyoreta la prengui amb ell.
      Gràcies pel teu comentari.
      Aferradetes

      Elimina
  7. I ara que no hi és la senyoreta Alba -tan rara ella, mira que em va fer por i tot!- et puc comentar tranquil·lament.
    El relat (o la redacció) em sembla perfecte, més que res perquè tens tota la raó, aquests quadres són més antics que jo, que ja és dir molt. A veure si amb aquest copet, encara que sigui de tant en tant, es modernitza.
    Espero que avui estigui de millor humor i et posi un excel·lent! ;)

    Aferradetes, per a tots dos!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escolta, això no serà que t'ho ha dit la senyoreta, seria perfecte.
      Espero que us faci cas a tots vosaltres i al final em posi bona nota.
      Moltes gràcies Sa Lluna.
      Aferradetes relatades

      Elimina
  8. Una molt bona redacció o un relat, tant se val, la veritat és que a mi el quadre m'agrada, s'assembla a les platges o la platja valenciana de la Malva-rosa del pintor Sorolla, a mi els colors de les platges als quadres em fan venir molta joia, i és així, em porten a dies en què la joia encara era coneguda per mi, hui, ja més assenyat, la deixe per a persones més calentes i menys assenyades, però de tant en tant una miqueta no ve malament.
    Una redacció on el quadre és el menys important i has fet un recorregut per la teua classe o la seua i, per la professora de català-valencià, ja veus que ací a València tenim problema amb el nom de la llengua, ja te n'aniràs adonant, de fet jo l'anomene així per a poder tenir una sensació de normalitat, com quan un bolivià diu que parla el castellà o l'espanyol, però és tan difícil, si vens per València te n'adonaràs del difícil que és mantenir un cert grau de normalitat que ja tenen allà al Principat i també sabràs l'esforç que fem ací per poder-la parlar des de fa més de quaranta anys, en fi, que et vaig a contar, el quadre molt alegre.

    Una abraçada cap a Catalunya i cap a Andalusia, que també i, parle per mi, és part de la meua vida.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Vicent pel teu comentari.
      Les platges sempre han estat coloristes, lluminoses i molt càlides.
      Sé una mica de la lluita del valencià per mantenir-se com llengua, amb la seva pròpia cultura dins de la comunitat. Quan sempre han conviscut les dues cultures, resulta que ara, els polítics que ens mal governen fan tot el possible per trencar aquesta convivència i no tenen cap inconvenient per a través d'una trepitjar l'altra, el valencià.
      Salut

      Elimina
  9. Jo quan era jove jove (fa dècades, encara el Caudillo pescava salmons), el profe de Religió de batxillerat (un capellà, és clar) ens va posar una redacció de tema lliure. I a mi no se'm va acudir altra cosa que escriure que creia que totes les profecies de la Bíblia sobre el Messies eren mentida: o les profecies eren molt genèriques ("vindrà un Salvador...", que era només una esperança inconcreta en un futur millor), o es van tergiversar ("naixerà d'una noia jove", convertit després en "una verge"... així ho explicava el pròleg de la Bíblia de Montserrat que teníem a l'institut), o els fets de la vida de Jesús es van fer "ad-hoc" oer ajustar-se als textos antics ("va entrar a Jerusalem dalt d'una somera perquè es complissin les Escriptures"... així no té gràcia!). Ho vaig escriure amb convicció, i vaig entregar el treball ben decidit. Però després vaig pensar: "a veure si em suspèn?". Doncs no: l'home em va posar un excel·lent, i no m'hi va fer cap comentari. Ni jo a ell tampoc. Vaig pensar que potser ell pensava com jo, però no gosava dir-ho públicament. Si la senyoreta Alba és com aquell mossèn, segur que li posa bona nota al Dídac.

    Molt bona història, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Vas a ser valent, noi. Els capellans de llavors no s'anaven amb tonteries. És clar que segur que ho vas fer tan bé, que fins el mateix es va quedar convençut del que expresabas.
      Moltes gràcies Ramon pel teu comentari-
      una abraçada

      Elimina
  10. Ara m'has fet pensar. Tant queixar-nos de petits de les redaccions, i ara resulta que cada mes ens donen una imatge i tots a escriure històries com bojos. Si és que no tenim remei. Em sembla que ara veuré els relats conjunts d'una altra manera. M'he quedat amb les ganes de saber què era que feia tan estranya la senyoreta del Dídac...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no em queixava de les redaccions, em queixava de les mates en les quals -ho dic per l'Alfonso, que no em coneix gaire- sóc inútil total :-))

      Elimina
    2. Bé, no confonguis, allò eren redaccions i aquí fem relats, gairebé res. Els mestres i les mestres són tots una mica rars, volen que estudiem quan el que ens agrada és jugar.
      Gràcies XeXu pel teu comentari.
      Salut

      Elimina
  11. Que entregui la redacció, que l'entregui... sospito que a la senyoreta li farà força gràcia :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ha passat dimarts i la va lliurar Encara no li ha dit res, però sembla que no hi haurà reny per aquesta vegada.
      Gràcies Assumpta pel teu comentari.
      .Aferradetes

      Elimina
  12. Aquest Dídac arribarà a ser un bon escriptor, i això la senyoreta no ho sap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sembla. Però veurem si després no es perd.
      Gràcies Montse pel comentari

      Elimina
  13. Hui divendres, supose que ja sabrà la nota. Espere que no li haja passat com a mi, que suspenia sempre les redaccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja li ha donat la nota, un 7, el Dídac s'esperava més, com sempre. El pitjor ha vingut a continuació, ja que li ha dit que de allò de extravagant, capritxosa i rara ja en parlarem.

      Elimina
  14. Ara ja se sap que la senyoreta Alba és al darrere del blog relats conjunts.
    També el que vol és que no l'ensabonin tant i diguin el que pensen, però, això sí, per escrit i amb un mínim de línies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Didac me'n va comentar que de vegades la senyoreta deia que els mateixos exercicis se'ls posava als seus alumnes més grans, però no sé a qui es referia.
      Gràcies pel teu comentario Rafel.
      Salut

      Elimina
  15. Pues com el que no vol la cosa, ja la te enllestida el relat/redacció !! hehehe...... la espontaneïtat i la improvisació son recursos que de vegades ens treuen d'un embolic com aquest !!
    Un relat ben divertit !!
    Salutacions ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Artur pel teu simpáyico comentari.
      És veritat quan veiem per primera vegada la proposta, de vegades la imatge ens sona a xinès. Després cada un comença a veure aspectes diferents, i els relats van sortint. És entretingut i divertit.
      Saluts

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...