dimecres, 24 de febrer del 2016

LA CURACIÓ DEL CEC

Curació del cec. El Greco. Relats Conjunts

Jeremies era un mestre picapedrer, que treballava a la pedrera romana de Jerusalem. La Roma imperial, davant la pujada dels sous i l'adquisició, cada vegada més, de drets laborals dels treballadors de l'urbe, havien adoptat la decisió de traslladar la producció de pedres tallades a les províncies de l'imperi, on pagaven salaris ridículs i els treballadors no tenia cap cobertura legal. Així havien requisat aquesta pedrera de Jerusalem, on amb sous irrisoris tallaven les pedres que després formarien els seus monuments gloriosos.
En un desgraciat accident de treball Jeremies va quedar cec, sense cap protecció sanitària, la sanitat pública era només per als romans. Tampoc li van reconèixer cap dret a pensió ni indemnització. Va quedar en la més absoluta indigència.
Per mantenir les seves tres filles i un fill, havia de posar-se en les grans avingudes d'entrada a la ciutat i a la porta dels temples suplicant l'ajuda solidària dels transeünts.
****
Els jueus vivien esperançats amb l'arribada d'un alliberador, que els s'independitzés de la dominació romana. Atalaiaven el cel buscant un senyal de l'arribada del salvador.
En els últims anys s'havia corregut la veu que aquest redemptor podria haver arribat. Es feia dir Jesús i va començar a prendre força quan explicaven que el mateix Joan Baptista ho havia assenyalat com l'elegit.
Va començar a tenir seguidors i es va parlar molt d'un discurs a la muntanya, allunyat dels ulls dels espies romans, en què deien que havia parlat en defensa dels oprimits i dels explotats. Carregava contra el poder absolut i proclamava la força dels pobres. Lloava la solidaritat i va vaticinar que el món seria dels que patien.
Els que van tenir la sort de presenciar-lo en directe, vocearon les seves paraules utilitzant el boca a boca, ja que ningú es fiava dels xivatos romans.
Un parell d'episodis amb tints divins van fer més creïble el seu missatge. Explicaven que en un casament havia convertit l'aigua en vi, també que una vegada havia donat de menjar a una multitud que es va concentrar per escoltar-lo amb només cinc pans i dos peixos.
Fins i tot havia curat a algun leprós i paralític. La seva fama va créixer com l'escuma i la seva aparença sobrenatural es va anar estenent per tot el territori.
Sempre li acompanyaven els seus deixebles més directes. Un grup de dotze persones de tota procedència que constituïen el seu grup assessor i els que determinaven els llocs pels que marxava.
Roma comença a témer-li i va disposar tota una xarxa d'espies per saber en cada moment dels seus passos. A més va incitar als seus servils al fet que propaguessin tot un seguit de calúmnies i infàmies per humiliar-le davant del poble.
****
Magdalena, la segona filla de Jeremies, havia sentit totes aquestes històries. Un raig d'esperança va brillar en els seus ulls. El seu pare, afectuós i sempre rialler abans de l'accident, es va convertir en un ésser esquerp i sempre trist. La angoixa asfixiava a la noia i va posar la seva expectativa en Jesús.
Es va assabentar que l'alliberador passaria prop de la casa i va tractar de convèncer al seu pare que acudís a la trobada. Jeremies es negava, no creia en tals imaginacions però al final el seu afecte i inclinació davant la filla li va fer claudicar. Així es va disposar a complaure-la tot i creure que faria el més gran dels ridículs.
****
Els assessors de Jesús, cada dia, veien com augmentaven els seguidors, però pensaven que calia un cop d'efecte més directe als ocupants. Quan es van assabentar del cas de Jeremies, van concebre que era el que esperaven. A més de l'efecte sobrenatural sobre les bones gents, van acariciar la idea que seria un cop dur als invasors romans.
Així van convèncer a Jesus perquè posés tot el seu afany a curar el cec que li sortiria del camí.
****
Així va ser com es va disposar tot perquè en aquesta matí assolellat, els dos homes es trobessin. El cec no molt convençut de la seva curació i Jesús conscient de la gran responsabilitat que anava adquirint.
En el seu particular pelegrinatge anava seguit d'una considerable multitud, entre la qual es camuflaven diversos espies romans.
A això del migdia es va produir la trobada. Jeremies en saber que s'apropava va començar a cridar demanant la seva curació. Jesús li va preguntar que volia, va respondre que li tornés la vista que li havien tret els romans. Jesús el guareixo alhora que li deia: "La teva fe t'ha salvat".
La multitud el va aclamar com el salvador, mentre els espies romans fugien a donar compte del fet als seus caps. Quan el governador va saber els fets va determinar que el tal Jesús havia de morir.

Així va ser, alhora després d'una pantomima de judici, el van condemnar a morir a la creu. Creien que així aniquilaven tota esperança d'independència i llibertat per al poble. Res més lluny de la realitat, ja que encara, avui dia, després de segles i segles de vida, Jesús segueix florint com l'alliberador per a moltes de les persones d'aquest món.

dissabte, 20 de febrer del 2016

MURCIA

Quan ja arribem a una certa edat i quan, com jo, hem donat bastants salts en la nostra existència, de vegades, tenim llocs, pobles, ciutats que considerem com les nostres.
Gairebé sempre el nostre espai de naixement, aquells carrers pels quals va passar la nostra infància romanen en l'ordre de prioritat. Però després coneixem altres llocs, que trepitgem en moments determinats de les nostres vides que també arriben al estat de propis.
A mi em passa amb la ciutat de Múrcia, cada vegada que les circumstàncies em tornen a ella, la estimo com meva.















Quan arribo i després de acomodar-me em llanço a recórrer els seus carrers, sembla que els edificis em parlen, que els seus olors em són familiars i agradables, els seus arbres i jardins em saluden i els seus colors componen una paleta cromàtica que em conviden a il·luminar la seva essència.












Em reconec entre la seva gent, adverteixo que caminem cap al mateix lloc, ballo en el meu caminar al mateix ritme i ningú, a l'escoltar-me, es preguntarà: aquest d'on ve.







La seva temperatura m'envolta de carícies, la seva brisa em bressola en la tranquil·litat del matí i els seus sons em resulten músiques que conviden al moviment compassat de les meves petjades.















Així m'he sentit aquests quatre dies que he estat a Múrcia, fins a la propera vegada que el destí em permeti orientar les meves caminades pels seus carrers.






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...