diumenge, 6 de juliol de 2014

per tú




J
Relat per a 279è joc literari d'en Tibau
L'Anna i en Marc  es sentien feliços. Un dels somnis que compartien s'estava fent realitat: fer un viatge junts, no s'escalfaren molt el cap per decidir on anar, Catalunya. Per a Anna era suficient, la necessitat de sortir de tant en tant de l'illa ara es veía satisfeta, i més a més eren il·lusions compartides.
Era la primera vegada que viatjaven junts, als seus rostres brillava despreocupació i joia. Passejar pels carrers sense rumb, agafats de la mà, entrellaçats, xiuxiuejant-se paraules boniques d'estima, sense rellotges, sense horaris, només gaudir de la companyia, de la presència de l'altre. Mirar-se i dir-se amb silencis, mirades plenes de passió, mirades que expressaven gratitud, mirades d'amor i felicitat. Pletòrics, sempre dibuixant un somriure, gaudint de cada pas fet, de cada minut d'aquell somiat viatge.
Com a les terres dels dos no tenien grans rius, estaven de visita a Tortosa on volien gaudir del delta d'un gran corrent, veure transcórrer les manses aigües camí del seu destí, imaginant un futur paral·lel, vides que es troben i marxen unides cap el seu demà junts. Ara passejaven pels carrers de la ciutat. En Marc la portava entrellaçada per la cintura, l'Anna s'acostava al cos d'ell sentint-se refugiada, acollida entre els seus braços amics. En el trajecte, una porta antiga d'un vell casalot els va cridar l'atenció; bé més que la porta, el missatge d'amor de tres noies cap a un mateix home. A prop es trobava un institut, a l'instant van pensar en companyes de clase disputant-se el favor de l'esmentat Dani. A l'altra banda també molt proper, un Casal. Predisposats al riure, propi del seu estat de felicitat, van deixar escapar una riallada alhora. En Marc va fer el primer comentari:
-Aquest Dani será algún esportista o famós de per aquí. No pensaràs que aquest noi porta tres novietas alhora?
- (Anna es queda pensativa) Bé, pot ser un famós qualsevol, no ha de ser d'aquí.
-Nosaltres ens hem parat a llegir-ho, t'imagines quina gent es pot aturar?
 - Potser un rodamón –li respon Anna i afegeix- també els serveis de neteja, ell mateix al allunyar-se de la ciutat, ja que es va a retirar de la fama.
-Potser.
Anna deixa anar una sonora riallada, li agraden aquests jocs d'imaginació.
- Jeejjjjjeee!!
- I quina edat tindran? T'imagines, estem pensant en els nois de l'institut, i si fossin del Casal? –Afegeix en Marc-
-Pensa, pensa –diu l'Anna-
- I qui ho ha escrit? Ell, elles, amics o amigues per fer una broma? Pot ser alguna despitada?
-Jo crec que han estat les noies -apunta l'Anna-.
- Amb quina intenció? -En Marc semblava un policía, a cada resposta una altra pregunta-
-El noi és atractiu i les tres es disputen a veure qui se l'emportarà a l'hort. -L'Anna, ja llançada torna a dir- Podrien fer un sorteig per veure a qui li toca.
- Vaja sort que té el noi!
Anna riu obertament amb aquest joc que no porta enlloc, en Marc vol continuar:
- I no es podría anomenar Marc?
Anna s'ho mira i li dóna un pessic càlid, però ple d'advertències.
-En Marc ja té tasca!!
-Penso que escriuré un relat amb aquests diàlegs.
- Nooooo! -Salta l'Anna- Quina vergonya!
- Joooooooo!! –Afegeix amb cara d'enuig, i segueix- Ja no et faré mai més de guionista.
- Ara no, Anna! No em deixis amb la mel als llavis.
Anna fa cara d'estar molt enfadada, però la seva mirada la delata, els seus ulls irradien energies temptadores, encara que ella, en el seu paper, diu:
- Fes el que vulguis, jo ho negaré tot!
Seguint el joc en Marc adopta una actitud pacient i demanant clemència diu:
-No t'enfadis preciosa.
-Bé –conclou l'Anna, encara amb cara de circumstàncies sense poder aguantar-se la rialla- Fes el que vulguis però que el meu nom no aparegui en lloc.
En Marc deixant anar una gran riallada, l'estreny amb desig entre els seus braços i diposita un suau petó als seus llavis.
- Què maca estàs aquest matí!!!! - Exclama ple d'alegria-
Agafats de la mà, donant petits saltets d'alegria marxen carrera avall, rient de l'estona que havien passat a costa d'uns ximples gargots.


18 comentaris:

  1. gràcies per participar. M'animeu a ressuscitar els jocs literaris setmanals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules Tibau. Ha sigut una satisfacció participar-hi en aquesta proposta.
      Saluts.

      Elimina
  2. Ells amb la seva felicitat se'n reien d'aquests amors desendreçats... Eren feliços i tot sumava mes felicitat per a ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme per les teves boniques paraules.
      Què dubte cap, quan hi estem en un estat de felicitat, com l’Anna i el Marc, qualsevol gest, trobada, mirada, el fet més insignificant, es suficient per a expressar la nostra alegria i satisfacció. I aquets nois, pel que diuen, me’n sembla que s’estimen molt.
      Aferradetes Carme

      Elimina
  3. Crec que en Marc i l'Anna ho tenen molt clar que s'estimen.
    Espero que ella no s'enfadi quan vegi que ha posat el seu nom. ;)

    Bon relat, Alfons.
    Aferradetes i bona nit!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa Lluna, les teves paraules, sempre son agradables i bé acollides.
      Jo penso que a l’Anna li agrada que el Marc posi el seu nom, com que el Marc declari davant de tothom que se l’estima, que es la seva noia de l’ànima, que li té robat el cor. Segur quest sent inflada d’amor.
      Aferradetes i bessets Sa Lluna.

      Elimina
  4. un relat entretingut i fàcil de llegir.
    L'Anna estarà orgullosa d'en Marc per escriure la seva conversa. L'estima ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta pel teu agradable comentari.
      L'alegria i la felicitat que ens omple quan ens sentim estamados i estimem fa que la seva història sigui entretinguda, fàcil de llegir i et donara un somriure en el moment.
      Aferradetes

      Elimina
  5. Sembla que aquest viatge els feia una gran il·lusió i gairebé no saben com viure la felicitat de ser lliures per primera vegada...
    Aquest diàleg entorn dels noms escrits, el trobo molt imaginatiu, és clar que tot és possible...
    Però tornant al seu viatge, potser si dura gaires dies se'n cansaran una mica de fer-se carantonyes, potser és una mica ensucrada aquesta relació i els dolços encara que siguin amorosos, també poden arribar a cansar...Esperem que no!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser per les teves amables paraules.
      Malauradament les persones hem de perdre una cosa per adonar-nos del seu valor. Mai ens hem de cansar de les carantoines i d'endolcir la nostra relació. De tot això t'adones quan perds a algú molt important. Segur que la Anna i el Marc continuaran sempre tan il·lusionats com ara.

      Elimina
  6. Jo sempre he pensat en la dita valenciana: Home de moltes dones, hort sense plàtans ni pomes, però de tant en tant un home necessita fora del matrimoni alguna dona amb qui xarrar.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquest porta més de dos alhora.
      Gràcies pel teu comentari Vicent. Salutacions

      Elimina
  7. Molt bé, el conte, molt encertat. I sí, el Marc i l'Anna són els autèntics "lovers" d'aquesta història.

    Per a l'enigma del 3x1, se m'acuden diverses solucions. La més prosaica, que Dani és un nom força corrent i en realitat són tres Danis diferents.

    Segon (ja ho va observar l'Helena), que la "x" no és un cor. En escacs, la "x" vol dir "matar" (o "menjar-se", que encara ho podríem interpretar metafòricament). Les tres noies la tenen jurada al pobre Dani (o se'l volen menjar de viu en viu).

    Tercer: el Dani "carda més que el gall de la Passió" i "totes li ponen". Va amb la Susana els dilluns i dijous, amb l'Àngels els dimarts i divendres i amb la Vanesa els dimecres i dissabtes. I els diumenges van tots quatre al futbol.

    Una abraçada, Alfons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ramon pel teu comentari, sempre tan amable i encertat.
      Les tres suposicions donen per a nous relats, els malentesos, la lluita de les tres per aconseguir-ho. Però em quedo amb la tercera, què faria amb cadascuna, aniria als mateixos llocs, mantindria les mateixes converses, sabries les unes de l'existència de les altres, s'asseurien junts al futbol, com podria acabar l'assumpte, alguna vegada farien un "menage" a quatre ...
      Una abraçada Ramon

      Elimina
  8. M'ha agradat que ell li digui que escriurà la conversa i que ella faci broma i li digui que es nega a fer-li de guionista. Tal com ho expliques, aquesta parella estan molt enamorats, m'ha dut records bonics d'altres temps i m'ha fet somriure des de la primera a l'última línia. gràcies! Jo penso que en Dani no existeix, les tres noies el deuen tenir idealitzat ;)

    Una abraçada, Alfonso!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, a mi em sembla també que estan molt enamorats, sempre hem d'estar enamorats, per l'amor mai ha d'haver edats. Si el sofriment ens arriba sense avisar. fem de l'amor la medicina per suportar-ho.
      Gràcies Silvia per les teves paraules. Aferradetes

      Elimina
  9. Ostres, Alfons, mira que sou bons tots plegats,de debò!!!
    M'agrada molt!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Gràcies Josep pel teu comentari. Es fa el que es pot, el que si et puc dir és que gaudeixo molt fent-ho
    Una abraçada

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...