dimecres, 14 de desembre del 2016

NADAL A TOPARES

Repeteixo el post publicat al Calendari d'Advent el passat 13 de desembre.

Els meus records nadalencs són imatges de sensacions i emocions senzilles.
La vida del poble  s’espaciaba, els homes deixaven d'anar al camp, les dones havien fet els mantecados i el licor cafè (els productes nadalencs i la beguda es feien a les cases), tot es relaxava i s'harmonitzava per exaltar la festa i la convivència.
Nosaltres, infants, abans d'arribar els dies grans, buscàvem on guardaven les mares els dolços per començar a donar compte d'ells, ja que en les cases fins a l'arribada de la nit bona no es treia el que es deia "la bandeja".
A partir d'aquest moment, a tota hora, la safata i l'ampolla de licor cafè estaran presents a la taula de la cuina o el menjador, llavors, normalment, hi havia cuina, el del menjador va venir després. Així tot visitant serà convidat a provar les delícies que s'han fet i, freqüentment s'escoltarà: "Este año me han salido mejor que ninguno".




Quan en una casa hi havia dol, no feien res de nadal, però les veïnes li portaven el que anomenem: "el presente", un plat o font amb una mostra dels dolços que es feien: "mantecados, alfajor, roscos d'anís, roscos de mantega, coques de taronja, soplillos ... "i una ampolla de licor cafè. De vegades, la família, amb els presents, s'ajuntava amb més material que quan ho feien ells.
Des de 1893 hi ha la Germandat de Ànimes, que està encarregada de tenir cura de l'església i sobretot de mantenir el cementiri, que nosaltres anomenem “camposanto”. Aquest és del poble, però del poble, no municipal i el porta la Germandat. En apropar aquestes festes una de les seves missions és nomenar "mayordomos", que són els encarregats d'organitzar tots els actes.
L'objectiu principal dels actes que s'organitzen aquests dies és treure diners per fer front a les despeses que el manteniment de l'església i el cementiri porten. Per això els majordoms formen "La Cuadrilla de Ánimas". Es tracta d'una espècie de rondalla que interpreta, entre altres peces, una música pròpia d'aquests dies: "los aguilandos". "El guion", el que canta, improvisa uns quartets amb motius religiosos o amb al·lusions a persones o circumstàncies que ocorren en aquest moment. Les seves creacions són molt celebrades i el moment més emocionant és quan es dóna la disputa de dos o més guions, responent uns als altres.
Els majordoms amb la quadrilla recorren totes les cases del poble i els cortijos de la seva diputació recollint les almoines. Per a això porten una campaneta i en arribar a la porta la fan sonar, dient: "Las Ánimas Benditas", quan els franquegen l'entrada segueixen dient: "Aquí se canta o se reza", es resa quan a la casa hi ha dol. La quadrilla canta els aguilandos, component el guió estrofes referides als membres de la família, a alguna persona propera que per motius diversos no hi és o qualsevol gràcia que mogui a riure. En acabar li diran l'almoina que donen a les ànimes. Entremig es poden oferir almoines perquè cantin a algú en concret, o per alguna broma, algun ball. Hi havia cases que els músics temien, ja que igual almenys que els feien passar és que toquessin de genolls. També és veritat que en aquestes cases és on més es recollia.
Un dels dies grans de nadal era el dels Innocents. Després de la missa se celebrava el ball dels Innocents. La quadrilla tocava un ball típic, "les parrandas", que es ballava solt i pasdobles. S'hi feien tota classe de licitacions i apostes per obtenir diners per a les ànimes. Perquè ballés en tal o menganita, o aquest amb aquesta, totes les ocurrències possibles, ja que també es tractava que la persona a la qual anava la licitació pugés la mateixa per no fer-la, tot era permès per treure com més quantitat millor. Durant el mateix es feien rifes de pollastres i tot el que fos digne de rifar, d'entre el que s'havia tret en les visites a les cases.
Eren uns dies en què els murs de les cases semblava que es ensorressin per donar lloc a una gran casa que era tot el poble, com una sola família.

Encara avui, en la seva essència, es manté la tradició d'un nadal obert i per als veïns serveix d'orgull que malgrat tots els problemes que han sorgit en marxar la gent a altres llocs, l'església i especialment el cementiri segueixin sent de tot el poble.






14 comentaris:

  1. Et dic el mateix que ja et vaig dir al blog del Calendari d'Advent. M'ha agradat molt conèixer aquestes tradicions nadalenques del teu poble i sens dubte està molt bé que, dins del possible, es vagin mantenint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies McAbeu per estar també per aquí. Les tradicions dels pobles, com també la seva llengua, són riqueses que cal cuidar i defensar.

      Elimina
  2. Jo també et dic el mateix... i sobretot m'agafo uns quants mantecados més, que estan boníssims!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme per estar també per aquest lloc. Al cas que són molts dies i si no portes compte després al gener veras les dietes, però agafa, agafa, no et talls i agarra els que vulguis

      Elimina
  3. aquestes costums han de ser les que ens salvaran del consumisme extrem al que estem exposats cada any per aquestes dates i quasi per la resta de l'any.
    Bones festes i bones menges tradicionals

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, tot i que menys, l'afany de consumir arriba a tot arreu. En petites parcel·les, encara hi ha moments d'aquest esperit col·lectiu, per exemple al poble hi ha dos bars-restaurants i en la nit vella fan un sopar a les quals va pràcticament la totalitat de la gent del poble, llevades les persones molt grans, que dubta cal que això propicia la convivenvia entre tots.

      Elimina
  4. Em falla bastant la memòria, però crec que no el vaig llegir l'any passat, Alfonso. I m'ha agradat saber com eren els teus Nadals, suposo que de nen. A cada terra sa guerra, no? Però trobo molt curiós el que expliques, perquè mai no m'ho havia explicat ningú i perquè el meu Nadal no tenia tantes particularitats, encara que sí algunes que ja ha perdut. Suposo que al teu poble ara el Nadal deu estar més "globalitzat" amb l'excès de poca originalitat que ho caracteritza tot a tot arreu.
    Que passis un Bon Nadal, Alfonso, al poble o allà on siguis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Saps. en els pobles petits és necessària la convivència, les famílies estan molt interrelacionades i, abans, calia aprofitar molt aquests moments, ja que eren els únics en què es tallava la rutina dels dies. Els camps estaven gelats, els animals no podien sortir a pasturar, tot estava preparat perquè la gent gaudís d'un descans i així, el Nadal, era realment el moment en què tot el poble gaudia de les festes, com no hi havia televisió ni semblant , tot havia de ser al carrer, així eren una festes de convivència, d'alegries i d'establir nous vincles d'amistat. Tot un goig.

      Elimina
  5. Això del dol que no permet de celebrar sinó el contrari... jo he viscut tants Nadals tristos per d'altres raons... Aquest any he de fer un règim tan estricte que no crec que estigui d'humor, tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Helena, els règims! En aquests dies un autèntic dol.
      Els dols en Andalucia eren de portes cap a fora, fixa't en Bernarda Alba, veuràs com les filles tenien bones ganes de viure, malgrat el dol.
      Bé si tot és perquè et sentis millor, ben fet. Però algun pecadito tampoc ve malament.
      Gràcies

      Elimina
  6. Que les safates estiguin ben plenes, que vagin i vinguin amics i veïns, que Topares s'ompli d'alegria i germanor, que siguin bones les festes i que tots ho vegem amb molta salut.
    Bones festes!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Farem tot el possible perquè els teus desitjos es vegin complerts i tinguem unes festes meravelloses, encara que ja comencen una mica malament, no ens ha tocat ni un chavo a la loteria.
      Que les festes siguin plenes per a tu també Paula i 2017 un any bonic.
      Gràcies i molts bessets

      Elimina
  7. Són molt boniques aquestes tradicions i està molt bé conservar-les. És molt curiós el que ens expliques, Alfons, m'ha agradat que ho compartissis amb nosaltres.
    Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé totes les tradicions que són expressió del poble són boniques i, de vegades, no tenen cap gràcia a causa de la mania d'avui en dia de magnificar-ho tot, sempre buscant el ... i jo més i així boniques tradicions es converteixen en autèntiques aberracions.
      Gràcies Glòria i feliç any.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...