Avui, dia 1 de setembre de 2015,
després de 39 anys, és el primer que a la seva arribada no dono començament a
un nou curs.
Oficialment, des d'ahir, sóc un
mestre jubilat, el que comporta iniciar una nova aventura, espero que més
tranquil·la i assossegada que l'anterior, però també em temo, amb menys
sobresalts i emocions.
Quan, durant força més de la
meitat de la teva vida, has viscut pendent d'horaris i dates, et trobes ara
disposant, per a tu, de tot el temps del món, per utilitzar-lo o
malbaratar-lo en la manera que millor et vingui de gust ..
Aquests dies no puc deixar de
pensar en aquells primers anys, allà per 1976, a Múrcia, el meu pas per
Barcelona on descobreixo una escola compromesa amb la seva terra i la meva
llarga estada a Válor i Ugíjar, on desenvolupament la major part de la meva
tasca docent integrat en el col·lectiu de mestres Peñabón.
Tampoc puc deixar de pensar en la
gran diferència entre la que em va acollir i la que deixo després de la meva
jubilació. Llavors es respirava molta més il·lusió per crear una escola nova,
pública, per a tots i de gran qualitat. A això afavoria el convenciment general
de la seva importància, començant pels pares fins arribar a l'administració,
amb molts menys mitjans però amb més determinació.
El coneixement, el domini del
saber era molt considerat pels altres, record als pares dir als seus fills que
calia aprofitar el temps a l'escola per fer-se un home del demà. Malauradament,
avui dia, sembla que la mateixa és prescindible, tenim tanta informació a un
clic que no creiem necessari el saber, tot es redueix a copiar i enganxar.
Oblidem no obstant; que un dels
aspectes fonamentals d'assistir al col·legi és que en ell, els nens aprenen a
conviure, allà descobriran que no són els reis del lloc, que els seus drets
acaben on comencen els dels altres, que no n'hi ha prou amb expressar un desig
per aconseguir una cosa. L'escola, per a ells, és un assaig permanent per al
que després serà la seva vida amb la resta de la societat.
La jubilació l'he rebut amb
alegria i felicitat, això no treu perquè també trobi coses a faltar. Aquest
primer dia amb els companys, conèixer els nous, noves amistats, intercanviar
experiències, mètodes, opinions ... Fins i tot formar part d'aquesta talaia
d'observació imparcial de la societat que és l'escola.
I, què em
dieu dels nens. La cara i els ulls d'un alumne, mentre li expliques o
comptes cosa que li ha despertat el seu interès, l'agraïment que es reflecteix
a la cara quan li ensenyes una cosa nova, la seva admiració al teu saber, ja
que el mestre ho sap tot. Són vivències que enyoraré i que han constituït
l'alegria de la meva carrera docent.
Ara començo una nova vida i
espero gaudir-la de la mateixa manera que he disfrutat de l'escola.
Veig que als dos llocs has posat el mateix post i repeteixo una cosa que has dit molt bé, que en aquells temps hi havia molta més "il·lusió"...
ResponEliminaQue gaudeixis d'aquesta nova etapa que et regala la vida.
Petonets.
Gràcies M. Roser. Quins temps aquells !! Encara recordo la meva arribada a Balsareny, venia d'una escola en la qual encara es feien les tardes de maig, i arribo a una altra que en el seu règim intern es declara laica i catalana. Balsareny era un referent al Bages, en la lluita per la catalanització de l'escola i jo participant de tot aquest moviments.
EliminaAquells van ser anys meravellosos.
Petonets
Una nova etapa que significa un nou començament per a complir tots els "quan em jubili, faré ..." Quants desitjaríem estar en aquest moment en què et trobes tu, amb tot el temps del món i cobrant sense pencar ;)
ResponEliminaQue sí, que ja ho sé, que ja has complert i que t'ho mereixes!!
Et desitjo tota la felicitat del món i salut per gaudir cada segon de la teva nova vida.
Bessets de bona nit, Alfons!!
Sa Lluna tot arriba. No fa molt de temps veia molt lluny aquest moment i sense adonar-me'n ha arribat, l'important és estar content amb el que fas.
EliminaEspero complir les meves il·lusions que em facin feliç i compartir aquesta felicitat amb totes les persones que m'envolten.
Bessets, i eh! per donar-los no estic jubilat
Ha de ser complicat deixar tota una vida enrere, no per cap canvi, sinó per deixar d'exercir. Però amb la motxilla que tu portes, i tota aquesta experiència, pots sentir-te molt orgullós de la tasca realitzada. Segur que has vist canviar l'escola molt, i a més, pel que sembla, has ensenyat a llocs molt diferents. Tot això és un bagatge que no es paga amb res. No em queda dubte que has tingut una vida laboral plena, i ara t'arriba el moment de descansar, però res t'impedeix compartir els teus coneixements i la teva experiència. Segur que a molts els servirà.
ResponEliminaXeXu les emocions són variables. A vegades penses que encara pots donar molt més, però alhora veus que no cal ser egoista i ara són altres els que han d'aportar noves idees.
EliminaEl que si et puc assegurar és que estic molt content d'haver exercit en tan diversos llocs. Tots ells han enriquit el meu bagatge cultural i en tots he après de la seva gent.
Ara a gaudir.
Gràcies i una abraçada
Comença una nova època, Alfonso... I te'n dono l'enhorabona mes sincera. Entenc que sempre hi ha una mica d'enyorança, quan la feina que has fet, t'agrada i l'has fet amb rigor, esforç i il·lusió, però segur que trobaràs una manera adequada de compartir els teus coneixements, sense la pressió del dia a dia laboral. Amb plaer, amb calma, amb gaudi. I tantes altres coses que tè la vida i que queden arraconades per falta de temps.
ResponEliminaEt desitjo el millor i estic segura que no et costarà trobar-te bé en aquesta nova etapa... "Savi con bé t'has fet" com canta en Lluís Llach.
Una abraçada i ja m'explicaràs que jo ja m hi vaig acostant...
"I vagis a ciutats per aprendre dels que saben".
Elimina"ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí".
Sempre per on he anat he intentat aprendre dels altres i ara em sento ric de tot el que m'han aportat. Així és més la sensació de satisfacció que d'enyorança. I et puc assegurar que no perdo la il·lusió per seguir aprenent i comunicant.
Carme segur que quan arribi el moment de la teva, la teva motxilla estarà plena d'il·lusions i plans per al futur.
Gràcies i una abraçada
Molta sort en aquesta nova vida que encetes Alfonso.
ResponEliminaNo deixis mai de ser mestre amb qui t'envolta.
Xavier, els mestres no deixem mai de ser-ho, de vegades, fins quan parlem sembla que estem en una aula, solament que ara ho faré per al que em vulgui escoltar. I estic molt orgullós de seguir sent-ho.
EliminaGràcies i una abraçada
Alfonso, m'ho has tret de la boca. Jo també et volia dir que sou un col·lectiu que manteniu aquesta identitat, aquesta vocació i l'interès per la comunitat a la que heu pertangut durant bona part de la vida. El millor d'aquesta nova etapa, no et dic res nou, és la llibertat. El pitjor és una mica dur, i és que ja no et sents tan important per la societat; el meu dubte és si no ens hi sentim o realment no ho som. Estarà bé afrontar nous reptes diferents a partir d'ara i anar-ho ajustant, perquè a vegades encara que planifiquis, quan hi ets, és quan ho veus clar. Enhorabona!
ResponEliminaGràcies Teresa. Com anem avançant en els anys ens adonem que la nostra importància és més relativa, a més en el meu cas és per la tasca que fas i saps que vindran d'altres que continuessin aquesta tasca. Però clar, sempre et queda una mica d'enyorança d'altres moments que, sobretot en els pobles, tens més pes en la societat. Intentarem intervenir d'una altra manera.
EliminaUna abraçada