dimarts, 1 de setembre de 2015

SETEMBRE

Avui, dia 1 de setembre de 2015, després de 39 anys, és el primer que a la seva arribada no dono començament a un nou curs.
Oficialment, des d'ahir, sóc un mestre jubilat, el que comporta iniciar una nova aventura, espero que més tranquil·la i assossegada que l'anterior, però també em temo, amb menys sobresalts i emocions.
Quan, durant força més de la meitat de la teva vida, has viscut pendent d'horaris i dates, et trobes ara disposant, per a tu, de tot el temps del món, per utilitzar-lo o malbaratar-lo en la manera que millor et vingui de gust ..
Aquests dies no puc deixar de pensar en aquells primers anys, allà per 1976, a Múrcia, el meu pas per Barcelona on descobreixo una escola compromesa amb la seva terra i la meva llarga estada a Válor i Ugíjar, on desenvolupament la major part de la meva tasca docent integrat en el col·lectiu de mestres Peñabón.


Tampoc puc deixar de pensar en la gran diferència entre la que em va acollir i la que deixo després de la meva jubilació. Llavors es respirava molta més il·lusió per crear una escola nova, pública, per a tots i de gran qualitat. A això afavoria el convenciment general de la seva importància, començant pels pares fins arribar a l'administració, amb molts menys mitjans però amb més determinació.
El coneixement, el domini del saber era molt considerat pels altres, record als pares dir als seus fills que calia aprofitar el temps a l'escola per fer-se un home del demà. Malauradament, avui dia, sembla que la mateixa és prescindible, tenim tanta informació a un clic que no creiem necessari el saber, tot es redueix a copiar i enganxar.
Oblidem no obstant; que un dels aspectes fonamentals d'assistir al col·legi és que en ell, els nens aprenen a conviure, allà descobriran que no són els reis del lloc, que els seus drets acaben on comencen els dels altres, que no n'hi ha prou amb expressar un desig per aconseguir una cosa. L'escola, per a ells, és un assaig permanent per al que després serà la seva vida amb la resta de la societat.
La jubilació l'he rebut amb alegria i felicitat, això no treu perquè també trobi coses a faltar. Aquest primer dia amb els companys, conèixer els nous, noves amistats, intercanviar experiències, mètodes, opinions ... Fins i tot formar part d'aquesta talaia d'observació imparcial de la societat que és l'escola.


I, què em dieu dels nens. La cara i els ulls d'un alumne, mentre li expliques o comptes cosa que li ha despertat el seu interès, l'agraïment que es reflecteix a la cara quan li ensenyes una cosa nova, la seva admiració al teu saber, ja que el mestre ho sap tot. Són vivències que enyoraré i que han constituït l'alegria de la meva carrera docent.

Ara començo una nova vida i espero gaudir-la de la mateixa manera que he disfrutat de l'escola.

12 comentaris:

  1. Veig que als dos llocs has posat el mateix post i repeteixo una cosa que has dit molt bé, que en aquells temps hi havia molta més "il·lusió"...
    Que gaudeixis d'aquesta nova etapa que et regala la vida.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Quins temps aquells !! Encara recordo la meva arribada a Balsareny, venia d'una escola en la qual encara es feien les tardes de maig, i arribo a una altra que en el seu règim intern es declara laica i catalana. Balsareny era un referent al Bages, en la lluita per la catalanització de l'escola i jo participant de tot aquest moviments.
      Aquells van ser anys meravellosos.
      Petonets

      Elimina
  2. Una nova etapa que significa un nou començament per a complir tots els "quan em jubili, faré ..." Quants desitjaríem estar en aquest moment en què et trobes tu, amb tot el temps del món i cobrant sense pencar ;)
    Que sí, que ja ho sé, que ja has complert i que t'ho mereixes!!

    Et desitjo tota la felicitat del món i salut per gaudir cada segon de la teva nova vida.
    Bessets de bona nit, Alfons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa Lluna tot arriba. No fa molt de temps veia molt lluny aquest moment i sense adonar-me'n ha arribat, l'important és estar content amb el que fas.
      Espero complir les meves il·lusions que em facin feliç i compartir aquesta felicitat amb totes les persones que m'envolten.
      Bessets, i eh! per donar-los no estic jubilat

      Elimina
  3. Ha de ser complicat deixar tota una vida enrere, no per cap canvi, sinó per deixar d'exercir. Però amb la motxilla que tu portes, i tota aquesta experiència, pots sentir-te molt orgullós de la tasca realitzada. Segur que has vist canviar l'escola molt, i a més, pel que sembla, has ensenyat a llocs molt diferents. Tot això és un bagatge que no es paga amb res. No em queda dubte que has tingut una vida laboral plena, i ara t'arriba el moment de descansar, però res t'impedeix compartir els teus coneixements i la teva experiència. Segur que a molts els servirà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu les emocions són variables. A vegades penses que encara pots donar molt més, però alhora veus que no cal ser egoista i ara són altres els que han d'aportar noves idees.
      El que si et puc assegurar és que estic molt content d'haver exercit en tan diversos llocs. Tots ells han enriquit el meu bagatge cultural i en tots he après de la seva gent.
      Ara a gaudir.
      Gràcies i una abraçada

      Elimina
  4. Comença una nova època, Alfonso... I te'n dono l'enhorabona mes sincera. Entenc que sempre hi ha una mica d'enyorança, quan la feina que has fet, t'agrada i l'has fet amb rigor, esforç i il·lusió, però segur que trobaràs una manera adequada de compartir els teus coneixements, sense la pressió del dia a dia laboral. Amb plaer, amb calma, amb gaudi. I tantes altres coses que tè la vida i que queden arraconades per falta de temps.

    Et desitjo el millor i estic segura que no et costarà trobar-te bé en aquesta nova etapa... "Savi con bé t'has fet" com canta en Lluís Llach.

    Una abraçada i ja m'explicaràs que jo ja m hi vaig acostant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "I vagis a ciutats per aprendre dels que saben".
      "ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí".
      Sempre per on he anat he intentat aprendre dels altres i ara em sento ric de tot el que m'han aportat. Així és més la sensació de satisfacció que d'enyorança. I et puc assegurar que no perdo la il·lusió per seguir aprenent i comunicant.
      Carme segur que quan arribi el moment de la teva, la teva motxilla estarà plena d'il·lusions i plans per al futur.
      Gràcies i una abraçada

      Elimina
  5. Molta sort en aquesta nova vida que encetes Alfonso.
    No deixis mai de ser mestre amb qui t'envolta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, els mestres no deixem mai de ser-ho, de vegades, fins quan parlem sembla que estem en una aula, solament que ara ho faré per al que em vulgui escoltar. I estic molt orgullós de seguir sent-ho.
      Gràcies i una abraçada

      Elimina
  6. Alfonso, m'ho has tret de la boca. Jo també et volia dir que sou un col·lectiu que manteniu aquesta identitat, aquesta vocació i l'interès per la comunitat a la que heu pertangut durant bona part de la vida. El millor d'aquesta nova etapa, no et dic res nou, és la llibertat. El pitjor és una mica dur, i és que ja no et sents tan important per la societat; el meu dubte és si no ens hi sentim o realment no ho som. Estarà bé afrontar nous reptes diferents a partir d'ara i anar-ho ajustant, perquè a vegades encara que planifiquis, quan hi ets, és quan ho veus clar. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Com anem avançant en els anys ens adonem que la nostra importància és més relativa, a més en el meu cas és per la tasca que fas i saps que vindran d'altres que continuessin aquesta tasca. Però clar, sempre et queda una mica d'enyorança d'altres moments que, sobretot en els pobles, tens més pes en la societat. Intentarem intervenir d'una altra manera.
      Una abraçada

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...