Ja he tornat!. Com anunciava aquesta
primavera, he canviat de domicili. Des de l'1 de setembre exerceixo a Almeria.
Tot aquest temps d'absència ha
estat provocat per la corresponent mudança, us puc assegurar que m'han tret les
ganes de realitzar cap trasllat més, fins a arribar moments en què em venia de
gust llençar la tovallola o maleir el moment en què em vaig decidir a fer el canvi.
Una de les conseqüències paral·leles és que m'han tingut gairebé un mes sense
internet, d'aquí el meu silenci total per aquests llocs.
![]() |
Fotos pròpies (Almeria-2014) |
Desig, a partir d'ara, anar posant-me al dia amb aquestes tasques, també que el canvi sigui per a millorar la meva felicitat i que aquest hivern sigui productiu.
Amb l'alegria que em produeix
tornar a viatjar per aquestes pàgines, des d'aquí us envio una salutació i una
abraçada per a tothom.
Ja ho tenen això les mudances, creus que en dos dies ho tindràs tot a punt i resulta que tens tantes coses per embalar que se va allargant una eternitat. Estic contenta que ja puguis connectar-te i de tenir-te entre nosaltres ... encara que t'he dir que estic com tu fa uns dies, no per problemes de mudança, però si de connexió.
ResponEliminaBen tornat al món dels blocs !!
Maques les fotos d'Almeria ;)
Aferradetes!!
Sempre t'adones que encara et falta alguna cosa més, sobretot si ho fas des de casa teva, doncs sempre et queda una sensació com si la estiguessis desmuntant.
EliminaEspero que aviat resolguis els teus problemes de connexió.
Bessets Sa Lluna.
Ben tornat, Alfonso!!! Et destjo que la tava nova etapa a Almeria et sigui molt bona i feliç. Tant com l'altre post anterior expressa.
ResponEliminaEsric contenta de tornar-te a veure per aquí. Una abraçada
Gràcies Carme per els teus desitjos. Començo aquesta etapa ple d'esperança i espero que les il·lusions afegides m'ajudin.
EliminaUna abraçada.
Quan un acaba, de les mudances, mai diu: "estic cansat"; diu: "mai més". Realment és en aquest moment quan et dónes compte de les moltes coses que tens a casa. No s'acaba mai!
ResponEliminaBé, estic molt content de tornar- te a veure per quests món de tots.
Una abraçada, Alfons.
Gràcies Josep. També t'adones de la quantitat de petites coses que portes amb tu, que potser no són importants però que per a tu et resulten imprescindibles.
EliminaUna abraçada.
Ara a relaxar-se.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies Jpmerch. Millor que relaxar-se, a gaudir, o relaxar-se gaudint.
EliminaUna abraçada.
Les mudances són esgotadores, especialment quan no aprofites per llançar res i vas traslladant d'una banda a altra trastos inútils. Ara ja està fet. Comença la teva nova etapa amb alegria, molta sort!!
ResponEliminaGràcies Fedora. Ui, això de tirar ho porto molt malament. A vegades em convenço de tirar alguna cosa, però en l'últim moment li trobo alguna història viscuda i torna al seu lloc.
EliminaL'alegria que m'acompanya m'ajuda a mirar amb il·lusió la meva nova etapa.
una abraçada
Veig que ja tornes a viatjar per aquests camins virtuals...Mare meva, si que deus haver tingut problemes , si has pensat en llençar la tovallola! Per animar-te et diré que jo he fet 7 trasllats, o sigui que hi tinc molta experiència, uns han estat més fàcils que d'altres, però sempre me n'he sortit prou bé, i és veritat, aprofites per llançar coses inútils que vas acumulant sense ni ser-ne conscient i és una bona manera de fer neteja.
ResponEliminaEspero que tot et vagi molt bé per Almeria, sembla una ciutat ben alegre.
Petonets.
Moltes gràcies M. Roser. Pot ser que els problemes vinguin del fet que a més de les dificultats del trasllat, s'uneixi el fet de deixar un poble i una casa que han estat molt importants en la teva vida. Potser també com avancem en anys ens costa més afrontar les noves situacions, entre altres coses el fet d'arribar l'últim a una escola nova. Segur que al final tot anirà bé.
EliminaPetonets
No hi ha res pitjor que una mudança i t'ho diu qui na fet unes quantes, la primera, fa més de vint anys, amb la menuda amb vuit mesos!!! Quant vaig arribar a on visc ara vaig dir "Mai més" i de moment porto dotze anys complint la meva paraula ;)
ResponEliminaGràcies Bruixeta. Doncs et pots imaginar, aquesta és després de trenta anys al mateix lloc, encara que el pitjor és que penso que mentre realitzes el trasllat et acudeixen altres problemes que no t'has buscat, com si algú a més et volgués fer la punyeta. A la Alpujarra hi havia una llegenda que es tractava del follet de la casa, que et feia malifetes perquè no marxessis.
EliminaUna abraçada
Molta sort en aquest nou camí!!! A la Alpujarra et trobarem molt a faltar :( Molts petons!!
ResponEliminaGràcies Priscilla. Jo també trobaré a faltar L'Alpujarra, però sobretot a vosaltres, els amics.
Eliminauna abraçada