dimarts, 29 de juliol del 2014

Timidesa

Relats de la  CARME
L’Esteve estudiava història a la UNED, també ajudava al seu pare en les tasques del camp. Era un noi tímid i vergonyós, no gaire alt i d'aspecte saludable. Tot i la timidesa el seu tracte era agradable, el seu empegueïment s'accentuava quan es tractava de relacionar-se amb les dones. A l'hivern d'aquell any havia conegut una noia que vivia al carrer d'Enmig, de cabells pèl-rojos i de somriure obert, des que l'hi van presentar s'havia quedat enamorat d'ella. 
Portava el seu amor en silenci, procurava sempre estar a prop d'ella, encetar conversa i riure-li qualsevol cosa que digués. Des de fora es diria que a ella no li desagradaven les atencions de l’Esteve. Aquest, per acostar-s'hi, havia procurat intensificar l'amistat amb la Sílvia, una veïna del seu mateix carrer i molt amiga d'Ariadna, que així es deia la noia per qui sospirava.
Feia uns dies que havien recollit les alpaques de palla, la collita s'havia donat bé i havien recol·lectat prou per al menjar del bestiar a l'hivern. Estaven amuntegades davant del magatzem, tot esperant el seu lloc definitiu.
Com a bon tímid, al seu interior creava somnis on tot sortia bé, després la seva vergonya li impedia qualsevol actuació. S'acostava Sant Joan i havia convençut a la Sílvia perquè portés a la seva amiga a un berenar. Tot ho va preparar acuradament, havia muntat un bell racó amb les bales de palla, aprofitant les teles acolorides que la seva germana gran havia portat d'un viatge a terres meridionals, s'havia aprovisionat d'embotits i pernil, un pa rodó acabat de sortir del forn i, del seu pare, havia agafat una ampolla de vi que pensava que seria bo. Tres copes, pacientment abrillantades amb un drap de cuina, posades en una espècie de taula que havia muntat amb una alpaca. Amb dues improvisar un seient per als tres, no fos cas que si posava més al final ell es quedés sol en una d'elles, ja ho tenia pensat es posaria enmig de les dues i amb l'ajuda del vi i la discreció de la veïna esperava demanar-li a l'Ariadna que sortís amb ell.
Amb temps suficient se'n va anar al bell racó, encara faltava un quart d'hora per al moment convingut amb la Sílvia. Per salvar l'angoixa va obrir l'ampolla i se'n va servir mitja copa. Glopet a glopet se l'havia fet seva quan va arribar el moment de la trobada, repetí un poquet més que també va beure. A això havia passat un quart d'hora i ara ja l'omplia. No va trigar gaire a buidar-la, així va seguir fins que passada la hora va tornar a deixar-la sobre la improvisada taula, no sense haver de fer equilibris perquè es mantinguessin les tres dempeus. Ja havia agafat directament l'ampolla i recolzat en una pila de bales anava donant compte d'ella, mentre maleïa la seva sort i es jurava mai més convidar-les a res. A tot això,  tot girava al seu voltant i no va poder evitar que unes llàgrimes traïdores rellisquessin galtes avall.


18 comentaris:

  1. Un conte excel·lent, Alfons. Em recorda aquelles "Vidas ejemplares" que ens feien llegir quan jo era petit, només que allà tots els personatges eren sants; aquesta és més realista.

    Somiar és gratis, i alguns (els Piscis, per exemple) ens passem el dia imaginant què farem o direm (i no fem ni diem) o què havíem d'haver fet o dit (i no vam fer ni dir). Després, la trista realitat és que toquen les dotze i la carrossa torna a ser una carbassa. Però el somni era tan bonic, que hi tornem una vegada i una altra. Que una crua realitat no ens espatlli una magnífica pel·lícula!

    Per altra banda, l'alcohol és un fals amic: sembla que et dóna ànims, però al final quedes fotut. La moraleta és clara: sigues tu, mostra't tal com ets, i agradaràs més o menys, però no enganyaràs.

    No havia sentit mai la paraula "alpaca" en el sentit que crec que fas servir. Vol dir "bala de palla" o és alguna planta que es cull, i de la qual se separa la palla? Jo conec l'alpaca-animal, l'alpaca-fibra tèxtil i l'alpaca-metall de fer culleres; però amb aquest significat no l'havia sentit mai. No s'és mai vell per aprendre...

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Ramon, molts joves hem somiat desperts i després resultava que la realitat era molt diferent. Però i el que gaudíem en el somni sortint tot a la perfecció!
      En el relat m'he permès un parell de referències a Topares. Allà les bales de palla són alpaques, la màquina que les fa alpacadora, i en ser terra de cereals es recullen moltes. És difícil escoltar bala de palla.
      Gràcies Ramon pel teu encertat comentari. una abraçada

      Elimina
  2. No hi han anat les noies perquè enguany han començat les rebaixes abans. Aquest noi ha fet una mala previsió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Jpmerch, nosaltres no pensem en rebaixes. Però igual les noies han triat malament, amb l'apanyat que es veu a l'Esteva!
      Gràcies pel teu comentari Jpmerch. una abraçada

      Elimina
  3. Pobre Esteve m'ha fet peneta... aquestes noies podien haver estat més sinceres i dir-li que no hi anirien... però a vegades els somiadors no som prou realistes.

    Gràcies per participar; Alfonso, m'ha agradat llegir aquesta història. Jo, com en KRT no havia sentit mai la paraula alpaca en aquest sentit de bala de palla.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme, pel teu comentari i per donar-nos la possibilitat de participar.
      No et faci pena l'Esteva, tornarà a somiar encara que li torni a sortir malament, serà sempre així.
      A Topares a la bala de palla se l'anomena alpaca, de vegades se li afegeix de palla, però bala de palla no s'utilitza pràcticament mai.
      Una abraçada Carme

      Elimina
  4. Sí, no és la química el que fa que un tarannà o un símptoma molest s'hi refresque o s´hi "guarisca", doncs no es pot guarir mai un símptoma sinó sublimar i quina millor manera de sublimar-lo que una afició que haguera ajuntat tots tres i finalment tots dos en una llar en comú, en una família, però si llancem mà al vi, a les drogues, que valen en certa mesura, un gotet de vi haguera bastat, si llancem mà ferma al vi tot se'n va en orris. Com ha passat al conte.

    Una abraçada cap a Andalusia

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicent pel teu comentari. Aquests somiadors agafen el vi per la impaciència de pensar que el seu somni es va a realitzar. Al matí següent es trobaran molt malament del cap, però al moment tornaran a somiar.
      una abraçada

      Elimina
  5. He sentit com una pena estranya. Una barreja amb els records de quan era jove. Abans si ho recordes, hi havia molt jovent que ho era de tímid, i alguns això els hi passava. Crec que ara ha canviat molt, en quan la timidesa em refereixo.
    Et felicito, Alfons, m'agrada molt el que dius i com ho dius.
    Jo diria que la paraula"alpaca" l'anomena Serrat en alguna de les seves cançons dedicades al poble de la seva mare, que era d'Aragó.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, els tímids sempre han fet castells en l'aire, que després queien amb la primera paraula que no era la que ells havien previst. Jo també era d'aquests.
      Em sembla que alpaca s 'utilitza en el castellà més que bala de palla.
      Gràcies Josep pel teu comentari. una abraçada

      Elimina
  6. pobre xicot, fa llastimeta. Aquestes noies son unes desagraïdes, segur que ell tot i la seva timidesa les hages tractat amb molta més delicadesa que qualsevol altre més llençat. M'has recordat un bon amic meu, que era així de tímid fins que va trobar la noia que va saber treure'l de la seva closca.
    Un conte molt bonic.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta pel teu comentari. Els tímids, quan joves, hem patit molt quan, després d'actuar amb delicadesa i atencions, han arribat els agosarats i atrevits i s'han endut el gat a l'aigua, mentre ens quedàvem amb un pam de nas. A mi també em passo per sort, perquè em va permetre després conèixer dues dones meravelloses.
      Una abraçada Bruixeta

      Elimina
  7. Pobre noi, està vist que la timidesa no treu cap a res...Potser li servirà per ser una mica més llençat. I aquell parell de noies devien tenir el cap ple de pardals, no es fa això de deixar plantat a qui t'estima...Ves a saber si la Sílvia n'estava enamorada i va voler impedir la trobada i que l'Ariadna se li quedés l' Esteva, tímid o no...
    Bona tarda estuienca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus, les dones us adoneu dels detalls millor que nosaltres. Ara que ho dius la Sílvia potser hi ha fet trampa perquè també li agradi l'Esteve i ell a la lluna, segur.
      Gràcies M. Roser i bones vacances. una abraçada

      Elimina
  8. Aquest noi de tímid no en té res, de vegades és l'ham més utilitzat per a lligar.
    El que volia era lligar amb les dues noies i per ser tan cregut es va quedar sense cap. Ell ja donava per fet que les noies hi anirien sense pensar-s'ho gens ... però aiiii qui ho té tot clar de vegades erra!!

    I deixant les bromes t'he de dir, estimat amic, que la timidesa és una cirereta molt dolça en una relació, denota una sensibilitat exquisida de la persona en qüestió.
    Esteve no pateixis, segur que trobaràs amb qui compartir més coses i més maques que el vi.

    Aferradetes i bona nit!! ✰☽

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo conec bé a l'Esteve i et pot assegurar que el vol res més que a una, a més em sembla que està molt enamorat d'ella, no és noi d'anar buscant aventures. És que sou mal pensades!
      Bé no et fies, de vegades, dels tímids, que li dones la mà i s'agafen tot el braç.
      Gràcies per la teva visita Sa Lluna. Aferradetes dolços

      Elimina
  9. Sap greu que les coses no li hagin anat com s'esperava però no sempre les coses surten a la primera, segur que tindrà altres oportunitats.
    Un relat molt ben escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis McAbeu, segur que tornarà a somiar nous escenaris, així fins que alguna vegada trobi el seu somni realitzat.
      Gràcies pel teu comentari. una abraçada

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...