diumenge, 25 d’abril del 2021

SENSACIONS AL MUSEU II


 El meu text, amb motiu deL tancament dels museus en el confinament de l'any passat, "Sensacions al museu", segueix rebent noves aportacions. En aquest cas es tracta del treball de Chencho Ruiz, gran amic de Maria (Almeria) i gran aficionat a la fotografia amb publicacions i exposicions individuals i col·lectives, que ha realitzat un vídeo afegint imatges a l'àudio. A mi, és clar, cada dia em meravello més de com un simple text meu  va adquirint consistència i valor, gràcies a la feina i la col·laboració de grans professionals. Gràcies Chencho i Jorge per la vostra aportació.


 

Us deixo amb el anlace: 

https://www.youtube.com/watch?v=mx-rueswgYg




13 comentaris:

  1. Un museu molt interessant.
    Al minut 5:45 quan passa per l'escola amb el Sant Crist entre els dos fatxes m'ha agafat una mica de iuiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vegis la sensació si t'asseus a la cadira del professor... t'entren caguetes de cop!.😉

      Elimina
    2. Xavier, sempre que vaig al museu, l'escola i el material dipositat em recorda a la meva que, penso, no seria molt diferent a la teva. Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Una altra aportació que dóna més valor, sense restar en absolut la força que té el teu text. Ben trobat!.
    Tot un plaer tornar a passejar per aquests racons tan entranyables.

    Aferradetes i petonets, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El plaer és meu de veure't per aquí. Jo sóc el primer sorprès de la força que pot arribar a un text amb aportacions com aquestes.
      Aferradetes dolços Paula

      Elimina
  3. És molt interessant d'escoltar. M'agradaria de visitar-lo, aquest museu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena. Per a mi és un gran museu, ja que està en una zona força rural, no pretén ser més del que pot ser, molt seleccionat i documentat allò que exposa i sobretot gran dinamitzador de la cultura comarcal. Exposicions temporals, investigacions arqueològiques, publicació de llibres, edició d'una revista comarcal a l'any i molta feina amb els escolars. i saps, la gent de poble al veure tot aquest treball va a la mateixa, tot el que organitza el museu és un reclam per a tots els pobles de la comarca.
      Quan vulguis, m'encantaria fer de guia en la teva visita.

      Elimina
  4. Primer he preferit sentir momés el text sense interferències, i m'ha agradat, molt.
    I després veient les imatges, trobo que no li treuen gens de força, sinó que ajuden molt.

    Un aplaudiment a tots els que hi han partícipat i principalment per a tu, Alfonso!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, com es diu, jo sóc innocent. El text és de l'any passat en ple confinament. Aquest hivern un locutor de ràdio de Lorca ens va dir si m'importava que ho narrés i després feta la narració, un amic gran aficionat a la fotografia, sense dir-me res va fer el vídeo i crec que ha quedat molt bé, la unió de la veu i les fotos, la coordinació d'imatge i so li dóna una gran força. Estic molt il·lusionat.
      Carmen torno a donar-te mil gràcies i a dir-te que com sempre m'encanten les teves aquarel·les, és una activitat permanent de les nits, les aquarel·les de la Carme i les pedres de la Sargantana.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Qué bueno, qué interesante el Museo.

    Vengo del blog de Sa Lluna que te ha recomendado y por aquí me quedo, ha sido muy grato descubrirte.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. María ya te había visto alguna vez por el blog de Sa Lluna, también me han agradado tus propuestas en tus blogs. Tengo también un blog en castellano, toparessiempre, más centrado en mi pueblo y en mi gente.
      Gracias por tu visita y por tus palabras. Sí el museo es interesante, sobre todo el gran trabajo cultural que realiza en la comarca y para mí también es agradable descubrirte en este mundo blocaire.
      Un abrazo

      Elimina
  6. A mi m'agrada la part musical, potser per la meva experiència a la radio...Ah, però m'ha agradat molt la classe molt semblant a la que anava jo...Aquest pobre "viu" d'il·lusions, no ha perdut l'esperança de renéixer!!!
    Bon vespre, Alfonso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. L'escola és dels meus espais més afectius, em recorda a la qual jo vaig ser, els materials que vaig utilitzar i quan vaig pel museu és molt estrany que no li dediqui una mica del meu temps.
      M. Roser, als museus, sempre tinc la sensació que els objectes i les restes tenen una vida latent que li dóna forma i sentit al museu.
      Petonets

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...