 |
| Aquí la meva aportació als 100 de 100 de Relats Conjunts |
Era aquesta hora en què la llum
boreal es fa present en l'horitzó i que presagia la ràpida sortida del sol. Un
grup de gent estam asseguts a la taverna del port, oberta tota la nit perquè
els pescadors puguin prendre cafè o qualsevol copa abans de la sortida a la mar
o al seu retorn, bé per celebrar les captures, bé per lamentar-se de la mala
nit passada.
A la taula solitària el capità
d'un dels vaixells que ja ha tornat tocat amb la seva gorra marinera i
arrossegant la seva semblança amb Clark Gable, fuma una cigarreta satisfet de
la pesca de la nit i esbossant un petit somriure maleeix a la colla de
pocavergonyes que encara no han acabat la festa de disfresses que han fet al
Casino per als rics i ganduls del poble.
Trobem tots els elements
característics d'aquests personatges: el de pintor, imitant la figura de Van
Gogh, el temut general entorxat, el pallasso i la parella vinguda a menys però
que volen mantenir l'aparença d'acabalats milionaris viatgers dels casinos i
balnearis de la vella Europa.
Però la disfressa de la nit ha
estat el de la senyoreta Rottenmeyer, en pla frívol i de senyoreta del carrer.
En tots ells es veu el cansament de l'atrafegada nit i, a més, el clow, sosté
tot just el cigar en els seus llavis en una cara dominada per la tristesa i
l'amargor, ja que al final de la nit la colombina per la qual sospiren els seus
ulls ha marxat abraçada a un ben plantat i atlètic jove disfressat de
trapezista eslau.
Molt bona la senyoreta Rottenmeyer!!!
ResponEliminaM'has fet riure!
Escun Bon relat que fa "guinyos" als altres que hem llegit i així acaba ben arrodonit!
Gràcies Carme. Aquesta dona és que fa una cara que si la enfades, pots acomiadar-te dels teus amics per sempre. Vaja la senyoreta Rottenmeyer d'Heidi en persona.
EliminaVeig que els teus són uns personatges molt animats...
ResponEliminaSón personatges que cadascú pot tenir la seva pròpia història. Gràcies M. Roser
Eliminano sempre et pots emportar a casa el que voldries.....bon relat
ResponEliminaPerò cabreja molt quan un porta tota la nit fent el galanteig i després arriba el guapo i l'agosarat i s'emporta el pastís. Això li va passar al pobre pallasso. Gràcies Joan
EliminaSi és que ja no tenim edat per tanta festa, i a aquestes hores... i a més, els pescadors no sé, però el pallasso no ha pescat res aquesta nit... s'entén la frustració.
ResponEliminaAixò ens ha passat a tots, moltes vegades hem sortit a veure que pescàvem i al final pescàvem pea de aupa. Jejjje. Gràcies XeXu
EliminaLa senyoreta Rottenmeyer!! Quina gràcia!!
ResponEliminaM'ho estic passant molt bé llegint aquests relats tots mig relacionats, plens de personatges famosos (o de gent que s'hi vol assemblar) i imagino què pensaria en Hopper si ens llegís? :-))
La Rottenmeyer ha estat d'aquells personatges que es queden per a tota la vida, almenys per als que vam passar ja de certa edat. El Hopper igual es tornava a morir de veure les interpretacions que fem del seu quadre. Gràcies Assumpta.
EliminaEn aquest quadre tothom es vol assemblar a algú altre.
ResponEliminaMolt divertit Alfonso
Gràcies Xavier. Sí, resulta curiós la de similituds que s'han trobat amb personatges de la vida real i, el més curiós, és que veritablement s'assemblen, o almenys per a nosaltres.
EliminaUn bon retrat de fi de festa carnavalesca.
ResponEliminaJa se sap al final de tota una nit de festa ve la caiguda, fins i tot la tristesa, i més si està l'alcohol pel mig i, aquests personatges, sembla que han tingut una nit atrafegada. Gràcies Rafel
Eliminamolt bo i divertit Alfons!
ResponEliminaGràcies Efree. Em vaig divertir molt al escriure-ho.
EliminaOstres, la Rottenmeyer de frívola senyoreta de la nit!!!
ResponEliminaNo deixa de sorprendrem les coses que passen en dies de Carnaval...
Boníssim, Alfons!
Gràcies Glòria. El que no sabem és quin és l'autèntica Rottenmeyer, la que coneixem o aquesta frívola i atrevida.
EliminaBravo la imaginació, Alfonso! No hi falta ningú en aquest quadre. Alguns mai haurien pensat que es trobarien, però mira! Aquí s'estan tota la colla de desvagats esperant els pocavergonyes de la festa de disfresses.
ResponEliminaFelicitats! Has tingut l'honor de ser el núm.100.
Gràcies Teresa. Si, si, fan tots cara d'haver passat una nit molt moguda i pot ser que encara arribi algun o alguna més que han allargat la marxa per altres llocs.
EliminaEm sorprenen molt la teva interpretació i la de tots els altres d'aquest quadre. Jo no hi veig res, tot i que és evident que hi passen coses. És que no tinc prou sentit de l'humor, dec ser una mica Rottenmeyer!:)
ResponEliminaPotser de tan irreal que és la realitat que es retrata et dóna peu per fer un munt d'interpretacions, al final resulta un exercici d'imaginació, potser un repte, donar-li vida a una cosa que no la té, a alguna cosa incongruent, amb uns personatges tan esperpèntics i magnificats.
EliminaDesprés també hi ha el fet de participar. I no, no pots ser Rottenmeyer, cada un té el seu propi humor, segur que tu també.
Gràcies i bona nit Helena
Després d'una festa poden passar tantes coses i si és de disfresses més.
ResponEliminaEra complicat el quadre per treure'n tants de relats, però es veu que tenim molta imaginació. ;)
Bon relat, Alfons!
Bessets.
Gràcies Sa Lluna. A vegades, o bastantes vegades, passa que encara que un quadre sigui difícil per crear un relat, el fet d'anar llegint un i altre et porta a suggerir-te a tu alguna altra visió, a mi em sembla que va quedant molt bé, a veure si almenys ens acostem a aquests cent.
EliminaBessets Paula, per aquí ja més primaverals.