divendres, 13 de maig de 2016

un mes

M'acosto al mes sense fumar, durant aquest temps he anat superant els dubtes que m'han anat apareixent al llarg dels dies.
En moments em acudia la sensació que a mesura que em sentia més fort els esculls resultaven més insalvables. L'últim episodi ha tingut com a escenari Múrcia, la meva ciutat favorita.

Fins allà em va portar l'ingrés en un centre hospitalari de la meva mare, amb 83 anys era la primera vegada que s'hauria de deixar cuidar pels altres, aquesta vegada no seria ella la forta, la que acudia per ajudar a tots, la que solucionava els problemes. Per primera vegada en els seus anys, la debilitat apuntava als seus ulls, la fragilitat de tot l'essencial es manifestava.
De moment, abans de crear incertesa, tot ha anat bé, segueix fort i amb les mateixes ganes de continuar en la brega. Però aquestes hores perdudes a l'hospital, la incertesa dels colors del matí, el veure la debilitat on sempre has vist energia, superació. Imaginar la pèrdua de la referència que sempre t'ha marcat. Pensar quedar-te en el més gran de la família ...

Trobes tants motius i excuses per emportar-te un cigarret a la boca, que ara que han passat aquests dies, sento satisfacció per no haver volgut escoltar tots aquests cants fàcils de conformisme. Superar aquests instants en què el teu esperit es debilita i queda a mercè de qualsevol buf afalagador et fa ser més fort.
Ja resolt, per ara, l'episodi hospitalari, torno a aquestes pàgines, abandonades aquests deu dies, així com als vostres blocs. Però la vostra força m'acompanyava, ja sabeu que el meu compromís amb els que em seguiu, em fa segur en el meu camí.




17 comentaris:

  1. La fotografia de la xemeneia que no treu fum, és com la metàfora de la cigarreta que no has encès.
    Molta salut a la mare, i molta força per a tu, ex-fumador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier. La xemeneia és la memòria que ens recorda una perduda indústria de les conserves en tota la vega murciana. Així s'han conservat unes quantes en tota l'àrea metropolitana.

      Elimina
  2. Quan decidim prendre una determinació tan forta i complicada com la teva la vida ens sol posar a davant proves molt dures, quan vaig llegir els posts dels altres dies ja vaig pensar que et trobaries en situacions compromeses, i així ha estat. Però si has aconseguit superar un ingrés hospitalari de la teva mare sense fumar em sembla que el camí està molt ben encarrilat. Però sobretot, m'alegra saber que tot ha anat bé amb ella. Que segueixi sent la forta per molt temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu. Segur que si hagués estat els primers dies no ho hauria suportat, l'haver passat gairebé tres setmanes m'ha permès superar el tedi que et causa el acompñamiento en un hospital.

      Elimina
  3. Jo que conec la fortalesa de la teva mare, estic segura que tot anirà bé.
    Pel que fa a tu, aquesta ha estat una prova dura i, si l'has vençuda, tens la victòria a les teves mans. Aquestes passejades per Múrcia també t'han ajudat, ho sé.
    Bessets, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa Lluna. Saps que Múrcia em priva. A les tardes quan sortia de l'hospital em deixava anar pels seus carrers, places i jardins, com sense un rumb fix, a on m'encaminessin els meus passos. Em servia per desconnectar una mica i alleugerir la tensió.
      Bessets Paula

      Elimina
  4. Primer de tot desitjar-te que la teva mare continui sent el pilar de la casa, durant molts anys, però això si cuideu-la com si fos un tresor!
    I veig que tu et vas mantenint en la teva decisió, malgrat els entrebancs que et voldrien fer caure...No te'ls escoltis, són cants de sirena!!!
    Petonets, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Sí a vegades he de fer com el Ulisses, lligar-me al màstil del vaixell per no caure sota el cant de les sirenes, però cada dia estem més a prop de la nostra illa particular.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Alfons, abans de res enhorabona per la teva mare. Molt conten que tot hagi anat bé, i segueixi tan forta i amb les mateixes ganes de continuar en la lluita.

    També que a pesar de tot no hagis tornat a fumar. És molt important aquest pas. És increïble com a vegades la vida ens posar a troba. Felicitats per les dues coses.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep. Moltes vegades ens sembla que les nostres forces es desenvolupen al nivell que ho exigeix l'esforç o l'adversitat. Sembla que ja no podem més i ens trobem que el cos treu forces de no sabem on.
      Una abraçada ben forta Josep

      Elimina
  6. Tot el que fem en aquesta vida està sota proves, has tingut dies complicats i el tabac intenta trobar el seu lloc, però has guanyat tu. La teva mare bé i tu ferm, que més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan. Si, en aquests processos de lluita, després, com vas veient arribar la recompensa, la teva satisfacció sempre és més gran.

      Elimina
  7. Gràcies a tots vosaltres pel vostre interès per la salut de la mare. La veritat és que aquesta gent gran sembla que estan fets d'una altra matèria i sempre em sorprèn la seva fortalesa i les ganes de viure.
    Us reitero les gràcies a tots

    ResponElimina
  8. Enhorabona pel teu èxit, Alfonso, una prova difícil superada.
    Els millors desitjos per la mare.

    ResponElimina
  9. Molt dificil la prova, Alfonso, en aquests moments de incertesa i nerviosisme la temptació és molt forta, és fàcil caure en ella.
    Si has superat aquest repte pots dar-te per satisfet. Et felicito.
    M'alegra molt que la teva mare estigui ja recuperada.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria. Sí a vegades s'assembla a una lluita entre temptacions i penitències, ganes de renunciar i la veu de la raó perquè no siguis ximple i resisteixis. L'avantatge és que cada vegada la temptació és menor, o el que és el mateix ja no viu al pis de dalt.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...