dilluns, 25 d’abril del 2016

IL·LUSIÓ

P.C.G.
He passat una setmana allunyat de comentaris i intervencions dins del nostre món blocaire.
Havia de envoltar-me d'un silenci amagat, per així utilitzar tota la força de la soledat, d'una soledat que no podia tenir espais en blanc, evitant l'aparició sobtada del temps buit i irreflexiu.
Necessitava de tota l'energia que pogués alliberar el meu organisme, conscient que forces invasores atacarien sense pietat, per aconseguir, un cop més, que el meu intent fos un acte fallit.
La meva decisió per alliberar la batalla definitiva era ferma, disposat a portar-la fins al final, conscient de comptar amb només dues armes, de vegades poderoses, la meva voluntat i la meva decisió.
Així, el dilluns 18 abril 2016 declari l'estat de guerra, en el que anomenaria la Gran Batalla. L'aquest dia a les 06:00 hores vaig patir l'últim atac de les forces cigarreres, des d'aquest moment vaig començar la lluita per alliberar-me del esclavitzador tabac.


DILLUNS 2016.04.18
Tot el dia és una lluita constant sense tenir subjecció alguna. Mal de cap, calor sufocant, pressió per tot el cos, estómac bulliciós, sensació de caiguda. Dificultat per dormir. Nervis, com si de descàrregues elèctriques es tractés.
En moments ja no recordava que no fumava i iniciava el protocol per encendre un cigarret d'aquests establerts. Caus en què ja no fumes i comences a veure algun moment que no recordes el tabac. Aquesta és l'alegria del dia i arribar a l'hora de dormir sense haver caigut.
DIMARTS 2016.04.19
Avui t'aixeques una mica més tranquil, conscient que has superat un dels dies més difícils.
Tot i així, el cap segueix molestant, el clatell sembla que es desplomarà en qualsevol moment. L'estómac no para de bullir, com si res no ho calmés. S'alternen moments durs, amb altres de satisfacció, creix la sensació de poder guanyar la batalla. En els instants de debilitat penses que un bon cigar ho calmaria tot.


Comproves com l'exercici i l'activitat et calmen, quan vas a dormir, superat un dia més i, per evitar l'ansietat, preses mitjana pastilleta per dormir i el resultat és magnífic.
DIMECRES 2016.04.20
La pastilleta ha fet que m'aixequi més relaxat i molt més descansat.
Les sensacions molestes comencen a no ser tan apressants. Les ganes d'un cigarret apareixen en comptades ocasions: després d'esmorzar, del dinar, en tornar i dutxar-te després d'una caminada ... però se superen sense més dificultat.
El malestar general remet, de vegades queda una sensació de decaïment, gairebé d'apatia, però que a poc que et facis fort i comencis algun exercici ho vences.
El tabac es comença a veure una mica més lluny i la teva victòria una mica més a prop.
DIJOUS 2016.04.21
Ja albiro al final d'aquest primer trajecte, tot just recordes al llarg del dia que no fumes i tampoc et recordes del tabac.
En moments, sense adonar-te'n, enyores algun motiu per tornar a fumar. Però veus que pots passar sense ell, fins i tot t'adones que tos menys, que respires millor, alhora que el teu cos torna a poc a poc a la normalitat de sempre.

Quan acaba el dia comences a creure't que aquesta vegada si ho aconseguiràs.


En uns dies seguiré amb aquesta història dels quinze dies que m'he donat per vèncer l'addició.

18 comentaris:

  1. Si t'ho creus segur que ho aconseguiràs! I tant! Fora dubtes!!!
    Com tu dius en el text, els pitjors moments ja han passat.

    Endavant, molta força i sobretot molta convicció i mantenint les emocions positives d'aconseguir-ho cada dia.

    Una abraçada de salut i de respirar a fons i bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! Ens agradarà (al menys a mi) quevens tinguis sl corrent d'aquest procés de vida sana!

      Elimina
    2. Sí Carme, cada vegada estic més segur que ho deixaré, mai he sigut de fumar molt de temps, fins ara no més de quatre anys seguits, però aquesta vegada m'estava passant i no hi havia manera de començar a deixar-ho. Ara si que si.
      No et preocupis aniré pujant posts amb les incidències.
      Bon vespre

      Elimina
  2. Em sembla fantàstic que hagis començat aquesta croada i estic segura que pots vèncer. Conec perfectament les dificultats però tu ets un home valent.
    Només una coseta ... no canviïs el tabac per les pastilletes. ;)
    Bessets desinfectats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, valent i fort fins que no et tornes dèbil, però sí, em trobo fort per deixar-ho del tot.
      No et preocupis, les pastilletas són molt fluixes i més que res et relaxen, no pensis que vaig tot el dia com dormint, de tota manera quan estigui més fort les deixaré.
      Bessets Paula

      Elimina
  3. M'agrada molt com expliques el procés per deixar de banda aquesta cosa que treu fum i només embruta per dins i per fora...Et felicito, perquè veig que malgrat tot, resisteixes. La força de voluntat és molt important en aquests casos. Segur que ho aconseguiràs!!!Jo ho vull saber...
    Petonets, Alfons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aniré donant notícies. Ja no és una qüestió, a nivell personal, de neteja, és que quan no fumes et trobis amb moltes més ganes de fer coses, sobretot si et sents culpable de fumar.
      Petonets M. Roser

      Elimina
  4. Ho aconseguiràs, si tens força de voluntat, segur. No és fàcil, però es pot. Jo vaig fer-ho i és una de les millors decisions que hi pres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no és la primera vegada que ho deixo i, tens tota la raó, després t'alegres quantitat doncs la teva sensació de benestar és molt millor

      Elimina
  5. El 1987, a la tercera temptativa i després de més de 15 anys de tabac vaig deixar de fumar. Tu ho has dit: has passat el pitjor. Sigues ferm i ho aconseguiràs.
    Per a mi, és una de les millors decisions que he pres en ma vida.

    ResponElimina
  6. Doncs si que fa ja temps que ho vas deixar. Ets tot un campió. Jo he anat deixant i agafant. No he estat més de quatre anys, menys ara que van per a sis, fumant i el període més llarg sense fumar han estat de set anys. Ara espero que duri la meva interval d'abstinència un període temporal més ampli. Crec que ho aconseguiré.

    ResponElimina
  7. Caram, Alfonso! La Gran Batalla! Ja em tenies una mica mosca, abans de començar el dietari. Molt ben explicat i bo de compartir-ho. Si et llegeix algú amb el mateix desig que tu, se sentirà acompanyat en el temut síndrome d'abstinència i veient els progressius bons resultats, segur que pren força per posar-s'hi. Molta sort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots tenim diàriament petites batalles, però algunes vegades hem de lliurar grans batalles, la que ara llibre per a molts és molt dura, ja porto 9 dies i cada vegada està més a prop la victòria

      Elimina
  8. Hola Alfons,després de tres vegades ala vida,de deixar-ho en Toni tornava a fumar cada vegada pitjor....al quedar-se embarassada la nostre filla ho va deixar fa ara 15 anys. ....ho conseguiras .
    Una forta abraçada Toni i Bàrbara 💕💕

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bàrbara quina alegria veure't per aquí. El Tony és molt fort i fixa't quant de temps sense fumar, espero que jo també ho aconsegueixi.
      Una gran abraçada

      Elimina
  9. pensa que no és una opció...és una necessitat de salut a llarg plaç i sempre hi han altres coses que posar-se a la boca....
    Hi hagi sort amb la batalla...que serà guanyada si no hi ha foc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que si es cala foc, tinguem a mà bones raons de bombers per apagar-lo immediatament, tot i que hi ha moments que aquest foc sembla que et va a abrasar. El millor és que cada dia que passa el foc va perdent empenta

      Elimina
  10. Molts ànims en aquesta croada. Pel que en sé és molt difícil, i no és qüestió de dies, ni de setmanes, ni de vegades de mesos. Però és voluntat, i molta força per no caure en la temptació, sobretot davant de les batzegades que dóna la vida. Esperem que aquest cop sí que sigui el bo. Ànims!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...