dimarts, 17 de març del 2015

QUEDEM AL ZÚRICH?




Bé, queden menys de 50 exemplars i 15 dies perquè el projecte de "Quedem al Zúrich?" es faci realitat.
Amb tal motiu m'animo a publicar aquest post, especialment dirigit a aquells que heu participat d'aquest.
La meva experiència em diu, només he publicat en projectes conjunts, que l'èxit i divulgació d'aquests treballs, depenen majorment de la implicació dels autors.
Jo, en no participar, puc tenir la il·lusió de llegir-lo quan surti, després de l'experiència em pot sorgir el desig de regalar-lo a algú. Però res comparat amb la il·lusió de veure en paper imprès allò que tu has fet. Aquí si pots sentir l'ànim de dedicar-lo a la família, a un amic, l'estimat o estimada, molt abans que vegi la llum, ja que en ell va una part de tu.
Un lector pot gaudir quan ho llegeixi, però els autors ja ho han fet al confeccionar-lo, ha viscut tot el procés de la seva gestació, fins i tot en el temps, segur  que trobareu el moment d'obsequiar a algú amb un exemplar dels que us han sobrat .
Així que a per els dos-cents, després us alegrareu i ... si no és possible estiraros més, busqueu a un xeic que posi els diners.
Enhorabona, els dos-cents s'han aconseguit. Ara a gaudir-lo

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies Carme. Per a la trobada de maig ja podem dir quedem al Zuric el 16 de maig.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Moltes gràcies per la promoció en nom de tots els que sí que vam participar. Jo ja he encarregat el meu i espero que acabem complint l'objectiu. Està a prop, només ens cal una empenteta final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu. Jo també he encarregat el meu per gaudir llegint-lo.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Estic totalment d'acord amb tu!! ;)
    Crec que als que ens fa més il·lusió és als que l'hem parit i per això la nostra participació a les reserves ha de ser més generosa si ho volem veure publicat.
    Per fer-ho, he pensat en totes les persones que m'agradaria ho tinguessin, no com a regal d'aniversari com va comentar en Pons, sinó pel plaer d'obsequiar alguna cosa que ens pertany, una mica de nosaltres mateixos.

    Gràssis per la teva participació i per aquest post!!
    Bessets desinfectats :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sa Lluna. Estic amb tu que la major il·lusió és regalar-li a algú això que tu has fet. Jo ho llegiré amb veritable entusiasme.
      Bessets primaverals.

      Elimina
  4. Jo ja en tinc uns quants d'encarregats i tens raó si hi has participat , fa més il·lusió...De totes maneres no ens hem de preocupar, perquè sinó arribem als 200, l'amo del Zurich ens donarà una empenteta...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Entre tots cal donar-li un últim empenta, un projecte tan bonic mereix veure-ho publicat.
      Petonets

      Elimina
  5. Una alegria!
    Jo també en tinc uns quants encarregats! Ara haurem de fer un cafè al Zurich per celebrar-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies fanal blau. Ara a gaudir i clar en la trobada de maig haurem de fer un cafè al Zurich.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Sempre que aconseguim superar un repte és una satisfacció i potser és un dels grans al·licients de la vida. Gràcies Elfreelang

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...