tag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post4237268485099664036..comments2023-06-20T12:50:26.981+02:00Comments on topares i les lletres: L'últim sobre rebutjatAlfonso Robles Motoshttp://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-88458850200937688032016-04-15T22:56:07.645+02:002016-04-15T22:56:07.645+02:00Gràcies Olga. Al final les dues són malalties una ...Gràcies Olga. Al final les dues són malalties una de l'esperit i l'altra del cos i, com dius, quan les dues van unides, tot pot passarAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-22132983637006946712016-04-10T09:56:26.436+02:002016-04-10T09:56:26.436+02:00No sé si és pitjor el desamor que la malaltia. Si ...No sé si és pitjor el desamor que la malaltia. Si hi són tots dos, llavors és la devastació.<br />De totes maneres, aquest material és constant en la literatura, perquè també ho és en la realitat.Olga Xirinacshttps://www.blogger.com/profile/14765672813843762825noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-23104459479348674862016-04-01T01:12:59.376+02:002016-04-01T01:12:59.376+02:00Gràcies Joan. Tens tota la raó. Després quan no hi...Gràcies Joan. Tens tota la raó. Després quan no hi ha solució ens adonem el ximples que hem estat per no aprofitar les ocasions que hem gaudit.<br />Una abraçadaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-5662413795228208632016-03-30T23:25:43.185+02:002016-03-30T23:25:43.185+02:00Hauriem de saber aprofitar el moment quan realment...Hauriem de saber aprofitar el moment quan realment en tenim la possibilitat. Llàstima que no sempre ho sabem fer.Garbí24https://www.blogger.com/profile/11530950066492615578noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-44938552338297658822016-03-28T23:41:44.131+02:002016-03-28T23:41:44.131+02:00Gràcies Carme. Des de joves vivim moltes vegades p...Gràcies Carme. Des de joves vivim moltes vegades pensant que sempre podem deixar alguna cosa per després i, aquest després, mai arriba. Hi haurà altres moments però els que hem deixat passar ja no tornen. En la majoria dels casos, com dius, quan t'adones ja no hi ha temps. I el cas és que moltes vegades deixem expressar les nostres emocions per por o per no considerar-les importants, si et dones compte, de vegades, som curts d'enteniment.<br />Una abraçadaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-18399384742074377272016-03-28T23:33:34.753+02:002016-03-28T23:33:34.753+02:00Gràcies Glòria. Malauradament quan ens envaeix la ...Gràcies Glòria. Malauradament quan ens envaeix la tristesa pel perdut és quan ens adonem de tot allò que no hem dit i fet i, a vegades, només per pudor o per donar-lo com sabut. Hauríem d'aprendre a espresar sempre els nostres sentiments.<br />Una abraçadaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-63021382126467915522016-03-28T17:56:30.190+02:002016-03-28T17:56:30.190+02:00Una narració explicada de manera molt poètica. NO ...Una narració explicada de manera molt poètica. NO podem deixar escapar els sentiments, no podem deixar d'expressar-los i de viure'ls. Si no ho fem en el moment, potser després ja serà massa tard.<br /><br />Commovedora història, Alfonso. A mi també me l'has fet viure, com diu la Teresa.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-33539750249279360722016-03-28T00:09:10.377+02:002016-03-28T00:09:10.377+02:00Trista historia, escrita amb molta tendresa. És be...Trista historia, escrita amb molta tendresa. És ben cert el que dius, Alfonso, sovint no diem "t'estimo", no abracem, no besem perquè ja donem els nostres sentiments per sabuts...i fa tanta falta expressar-los, saber que encara estan ben vius. Glo.Bos.bloghttps://www.blogger.com/profile/04786109916430888847noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-12425648829494315782016-03-27T23:23:23.551+02:002016-03-27T23:23:23.551+02:00Gràcies XeXu. Quan em va esquitxar de ple la "...Gràcies XeXu. Quan em va esquitxar de ple la "bitxa", va ser una de les sensacions més fortes, pensar en totes les paraules que havia deixat de dir, en tots els moments que per estupidesa havia deixat de fer una carícia que em venia de gust, tot allò en què pensava que sempre podia esperar un després i aquest mai va arribar ... Per això considero que sempre hem d'expressar els nostres sentiments obertament.<br />Una abraçadaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-52017764355625616512016-03-27T23:14:11.379+02:002016-03-27T23:14:11.379+02:00Gràcies Sa Lluna. A vegades no és clar qui deixa i...Gràcies Sa Lluna. A vegades no és clar qui deixa i qui és deixat, pot ser que sigui mutu. El cas és que quan et fa res, et preguntes per tot allò que podries haver fet i, per qualsevol motiu, ho has deixat de fer. Quan obeeix a alguna raó que no ha estat a la teva mà solucionar aquestes preguntes són, potser, molt més concloents.<br />Bessets de diumenge PaulaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-51056837159609645412016-03-27T22:58:52.989+02:002016-03-27T22:58:52.989+02:00Gràcies M. Roser. Precisament la idea aquesta del ...Gràcies M. Roser. Precisament la idea aquesta del valor que adquireix el que ja no tenim va ser la primera idea. Tens raó "L'últim sobre rebutjat" és un bon títol per a una novel·la. Caldrà explorar-lo.<br />PetonetsAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-16065802308985504622016-03-27T22:51:05.527+02:002016-03-27T22:51:05.527+02:00Gràcies Elfree. Sí, penso que molt trist, però tam...Gràcies Elfree. Sí, penso que molt trist, però també tendresa i amor. El pitjor és que de vegades ja és tard per expressar els sentiments.Alfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-33385428106384250862016-03-27T20:25:59.027+02:002016-03-27T20:25:59.027+02:00Mirant els comentaris ja veig que no has viscut (e...Mirant els comentaris ja veig que no has viscut (exactament) la història que explica el post, encara que de manera tangencial també t'ha tocat patir la malaltia. En tot cas, és una història dura la que expliques, explicada de forma poètica. No deixa indiferent, no. I fa pensar en les coses que fem, les que no fem, i les vegades que ens rendim quan encara hauríem d'aguantar.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-27317339873712546422016-03-26T22:54:39.617+01:002016-03-26T22:54:39.617+01:00Sempre sembla que qui deixa una relació, pel motiu...Sempre sembla que qui deixa una relació, pel motiu que sigui, no pateix l'enyorança del que s'ha viscut. Diríem que qui ho pateix és la persona "deixada". Fins aquí sembla que és normal que passi així. Què passa quan és la persona que "abandona" qui pateix aquesta enyorança?. Potser va ser precipitada la seva decisió?. Potser és que la distància fa valorar més el que s'ha deixat? ... En aquesta trista història teva, el personatge no va tenir l'oportunitat de rectificar, malauradament ja era massa tard.<br /><br />M'agrada veure't tan actiu, Alfons.<br />Bessets de bona nit.sa llunahttps://www.blogger.com/profile/01417395106113354142noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-71524650438318476892016-03-26T20:05:40.427+01:002016-03-26T20:05:40.427+01:00Encara bo que sigui ficció, perquè sinó quin patim...Encara bo que sigui ficció, perquè sinó quin patiment...Però si que d'històries semblants, per desgràcia, en passen( em refereixo a la malaltia). El desamor... suposo que ens adonem del valor del què teníem, quan ja no som a temps de recuperar-ho. Les cartes retornades o "l'últim sobre rebutjat", gairebé podria ser el nom d'una novel·la.<br />Bon vespre, Alfonso.M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-45349051068578817942016-03-26T12:40:41.818+01:002016-03-26T12:40:41.818+01:00glups trist , i emotiu .....impactant història que...glups trist , i emotiu .....impactant història que podria ser ben realElfreelanghttps://www.blogger.com/profile/01293261072991928037noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-10664547800552118932016-03-25T22:55:34.639+01:002016-03-25T22:55:34.639+01:00Gràcies Xavi. És de les primeres sensacions, quan ...Gràcies Xavi. És de les primeres sensacions, quan ocorre aquest desenllaç, i de les més doloroses de vèncer, valen les dues asseveracions, viure un mai més o no poder viure cap mai més.<br />Una abraçadaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-38899143910955399772016-03-25T22:51:14.220+01:002016-03-25T22:51:14.220+01:00Gràcies Josep.Tienes tota la raó, no et queda més ...Gràcies Josep.Tienes tota la raó, no et queda més remei de considerar-la com una part més de la vida, també plena d'esperances i tristeses.<br />Una abraçadaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-8661402200333257962016-03-25T22:45:39.801+01:002016-03-25T22:45:39.801+01:00Gràcies Teresa. Sí la historia és ficció, però la ...Gràcies Teresa. Sí la historia és ficció, però la devastadora acció de la salvatge malaltia l'he hagut de patir des de molt a prop i és desolador.<br />Una abraçadaAlfonso Robles Motoshttps://www.blogger.com/profile/11836726397033031149noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-65553941719714093272016-03-25T22:26:04.908+01:002016-03-25T22:26:04.908+01:00Una història commovedora Alfonso. És terrible viur...Una història commovedora Alfonso. És terrible viure un mai més. O potser se n'hauria de dir: no poder viure ni un mai més. El romanticisme vençut per la mort.xavier pujolhttps://www.blogger.com/profile/18329380461862234467noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-65265585519239632362016-03-25T20:36:20.333+01:002016-03-25T20:36:20.333+01:00No afegiria ni una coma el que diu la Teresa. Si,...No afegiria ni una coma el que diu la Teresa. Si, Alfons, moltes vegades aquesta fastigosa malaltia guanya perquè també forma part de la vida.<br />Una abraçada.Josephttps://www.blogger.com/profile/05538556804146339099noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5229583472170470404.post-21817961011066009362016-03-25T18:53:41.020+01:002016-03-25T18:53:41.020+01:00Forta aquesta història, Alfonso! Si tu no l'ha...Forta aquesta història, Alfonso! Si tu no l'has viscut, a mi me l'has fet viure. La il·lusió, la passió, l'enyorança, el dolor. M'estimaria més que fos ficció i no l'haguessis hagut de patir, però la vida té estones d'aquestes també. Una abraçadaTeresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com